Salta al contingut
educa

educa · formació oberta

Interiorisme i decoració

Curs d'interiorisme i decoració amb nivell de màster: història del moble, dibuix, projecte, materials i llum, amb deures i tests.

  • Índex i progrésReprèn la lliçó on la vas deixar, al mòbil o a l'ordinador.
  • Sigles explicadesCada sigla del text s'explica en passar-hi per sobre o en tocar-la.
  • Targetes de repàsRepàs espaiat dels conceptes de cada lliçó llegida.
28
mòduls
177
lliçons
668
fonts

Accedeix als cursos

Amb el teu compte de Google. Només el fem servir per desar el teu progrés.

Privacitat

Mòdul M13 · Lliçó 4 de 6

Objectes, composició i art a la paret

Com es componen els objectes d'una casa, on i a quina alçada es penja l'art, com es penja amb seguretat i on no s'ha de penjar, amb criteris de conservació.

  • 30 min
  • 8 fonts
  • 7 targetes
  • Actualitzada el 26 d'octubre de 2026

Els objectes i l'art són la capa més personal d'una casa i la més fàcil d'espatllar: massa peces, mal agrupades, penjades massa amunt. La lliçó et dona dos referents de com s'agrupen objectes amb intenció, una pauta d'alçada amb dades antropomètriques, i les regles de conservació per penjar l'art amb seguretat.

Objectes: pocs, triats i amb la llum

A Kettle's Yard, la casa de Jim Ede a Cambridge, oberta el 1957, l'art i els objectes trobats es disposen per tota la casa 1. La seva Spiral of Stones (c. 1958) són 76 còdols de calcària recollits en platges de Norfolk, posats sobre una tauleta rodona baixa del dormitori, al costat d'una bola de vidre verd, petxines, flors fresques i una petita escultura de Henri Gaudier-Brzeska 1. La bola i l'espiral repeteixen la forma rodona de la taula 1. Ede deia que l'espiral va sortir per atzar, en ordenar els còdols per mida 1, i col·locava els objectes perquè dialoguessin amb la llum que entrava a la casa, amb ombres que canviaven al llarg del dia 1. Volia demostrar que un objecte trobat mereix la mateixa atenció que una obra d'art 1.

Fixa't en què hi ha: un grup tancat sobre una base (la taula), una forma que es repeteix (el cercle), un contrast de materials (pedra, vidre, closca, flor) i una peça d'art barrejada amb coses sense valor econòmic. imatges

Com es compon un grup d'objectes

Els principis són els del M02: ritme, equilibri, èmfasi i contrast. Aplicats a una lleixa o una tauleta, es converteixen en aquesta pauta de treball, que no és cap norma:

  1. Defineix la base. Una safata, un llibre gran, la mateixa tauleta: el grup necessita un límit perquè l'ull el llegeixi com una unitat.
  2. Varia l'alçada. Un element alt, un de mitjà i un de baix fan un perfil; tres de la mateixa alçada fan una filera.
  3. Repeteix una cosa i contrasta'n una altra. Com a Kettle's Yard: una forma o un color repetits donen unitat, i un material diferent dona interès.
  4. Deixa aire. El buit al voltant del grup forma part de la composició. Si cal, treu peces fins que el grup respiri.
  5. Pensa en la llum. Mira el grup a l'hora del dia en què es farà servir l'estança, i amb la il·luminació d'accent del M09.

Per a la teva pràctica: quan facis un styling, comença traient-ho tot. Torna a posar només el que tingui una raó (un ús, un record, un paper a la composició) i guarda la resta en una caixa. Fotografia el resultat i l'estat inicial des del mateix punt: és la base dels deures del mòdul.

Agrupar art a la paret

A la Barnes Foundation, Albert C. Barnes va crear «ensembles»: agrupacions denses d'objectes de cultures, èpoques i tècniques diferents, barrejats 2. Cadascun el va compondre ell mateix per fer veure semblances visuals, i eren eines didàctiques del programa educatiu que va crear als anys vint 2. Les parets encara són com ell les va deixar, amb pintures, metall i objectes decoratius barrejats 2. imatges

És el model extrem de la paret composta: una agrupació densa funciona quan té un ordre visual (eixos, simetries, una alineació comuna), no quan és una acumulació. Com a pauta per a una paret de casa:

  • Dibuixa la composició en l'alçat de la paret a escala, o retalla paper de la mida de cada marc i enganxa'l a la paret abans de foradar.
  • Tria un ordre: una línia horitzontal comuna (a dalt, a baix o pel centre) o una retícula de separacions iguals.
  • Tracta el grup com una sola peça: el seu centre és el que has de col·locar a l'alçada de la pauta següent.

A quina alçada: una pauta amb dades

La pauta més estesa és posar el centre de l'obra, o del grup, a prop de l'alçada dels ulls de qui la mira dret. No és una norma, però es pot recolzar en dades. A l'estudi antropomètric de la població laboral espanyola de l'INSST (2003), l'alçada dels ulls dret té una mediana de 1.558 mm per al conjunt de la mostra i de 1.490 mm en les dones 3. El percentil 5 és de 1.423 mm i el 95, de 1.699 mm 3.

SituacióPauta
Paret lliure, passadís, rebedorCentre de l'obra a prop de l'alçada dels ulls dret; amb aquestes dades, entre uns 150 i 160 cm
Sobre un sofà o un llitL'obra es relaciona amb el moble: baixa-la perquè els dos es llegeixin com un conjunt, sense que el cap de qui seu la toqui
Estança on es viu assegut (menjador, estar)Pensa en la vista asseguda: l'horitzó baixa, com vas veure al M04

Si el client és molt alt o molt baix, o si l'obra és per a una escola o una residència, ajusta-ho a qui la mirarà: aquest és el sentit de fer servir dades i no una xifra fixa.

Com es penja amb seguretat

L'Institut Canadenc de Conservació recomana fixar les pintures amb ganxos de penjar quadres de la mida adequada al pes, més fiables i menys agressius amb la paret que els claus, i fer servir dos ganxos per obra per mantenir-la recta i anivellada 4. Les caigudes solen venir de la fallada del sistema de penjada a la paret, o d'elements vells, fluixos o de cable gastat; amb dos punts, si un falla, l'altre evita la caiguda 5. Per a la majoria de pintures de pes moderat recomana anelles en D amb dos punts de fixació, i per a obres pesants un llistó francès 5. Si es fa servir cable, ha de ser recobert de plàstic i apte per al pes conjunt de l'obra i el marc 5.

Per a la teva pràctica: abans de penjar, pesa l'obra amb el marc i mira de què és la paret (obra, maó buit, placa de guix laminat). El ganxo i la fixació es trien per a aquestes dues dades. Si l'obra és de valor o molt pesant, que la pengi un professional amb el sistema adequat.

On no s'ha de penjar

Les mateixes guies de conservació desaconsellen 4 6:

  • Sobre la llar de foc. Sol ser el lloc d'honor, però no és la millor opció 4.
  • Al corrent d'aire de radiadors, conductes de calefacció o de climatització 4 6.
  • On toqui el sol directe en algun moment del dia 4. El dany de la llum no es pot revertir 6.
  • Amb un focus apuntat a sobre: crea punts calents a la superfície de la pintura 4. Coordina-ho amb la il·luminació d'accent del M09.
  • En una paret exterior sense bon aïllament i barrera de vapor 4, i en soterranis o golfes, on la temperatura i la humitat varien 6.

Per a la humitat, la mateixa guia recomana un lloc estable, ni per sobre del 60 % ni per sota del 40 % 4. Per a l'obra sobre paper, la guia recomana un paspartú d'arxiu, lliure d'àcids o tamponat, i un vidre o un plàstic que filtri els ultraviolats 6.

El tèxtil com a art a la paret

La paret també pot portar tèxtil. El Cooper Hewitt conserva Evening (Finlàndia, 1949), un tapís de llana d'Eva Anttila, que teixia a partir d'un dibuix posat darrere l'ordit, però interpretant-lo amb la trama en lloc de copiar-lo 8.

Referent Josep Grau-Garriga (1929–2011) i l'Escola Catalana del Tapís

Nascut a Sant Cugat, el 1957 va anar a París, on es va formar amb Jean Lurçat en la tècnica del tapís contemporani i de recerca 7. De tornada, va contribuir a recuperar la Casa Aymat per a la producció de tapissos, d'on va sortir l'Escola Catalana del Tapís, de la qual va ser director artístic fins a la fi dels anys seixanta 7. El 1964 va fer a la Sala Gaspar de Barcelona la primera exposició de tapissos a Catalunya 7. Des del 1959 va desenvolupar un llenguatge tèxtil propi, amb materials nous i textures diferents, i els seus tapissos-collage es van fer cada cop més escultòrics 7.

Per a la teva feina: un tapís o una peça tèxtil d'artista aporta volum, tacte i textura a una paret on un quadre només aportaria imatge. Té les mateixes necessitats de conservació que una cortina: lluny del sol directe.

imatges

Targetes d'aquesta lliçó (7)
Kettle's Yard
Casa de Jim Ede a Cambridge, oberta el 1957, on l'art, els mobles i els objectes trobats es disposen pensant en la llum.
Ensemble (Barnes)
Nom que Albert C. Barnes donava a les seves agrupacions denses de pintures, metall i objectes de cultures i èpoques diferents, fetes per fer veure semblances visuals.
Alçada dels ulls dret
Dimensió antropomètrica (ISO 7250). A la població laboral espanyola estudiada per l'INSST, la mediana és de 1.558 mm, i de 1.490 mm en les dones.
Doble punt de penjada
Penjar una obra de dos ganxos en lloc d'un: es manté recta i, si un falla, l'altre n'evita la caiguda. És la recomanació de l'Institut Canadenc de Conservació.
Llistó francès
Sistema de penjada per a obres pesants: dos llistons amb el cantell bisellat, un a la paret i un a l'obra, que encaixen l'un a l'altre. En anglès, French cleat.
Paspartú
Cartró amb una finestra que envolta una obra sobre paper dins del marc i la separa del vidre. Per conservar-la, de qualitat d'arxiu, lliure d'àcids.
Escola Catalana del Tapís
Taller i escola de tapís contemporani nascut a partir de la represa de la Casa Aymat, amb Josep Grau-Garriga de director artístic fins a la fi dels anys seixanta.

Fonts

  1. Kettle's Yard (Universitat de Cambridge): «Spiral of Stones» · consultada el 26 d'octubre de 2026
  2. Barnes Foundation: «The Barnes Collection» · consultada el 26 d'octubre de 2026
  3. INSHT (avui INSST), A. Carmona Benjumea: «Aspectos antropométricos de la población laboral española aplicados al diseño industrial», 2003 (PDF) · consultada el 26 d'octubre de 2026
  4. Canadian Conservation Institute (Govern del Canadà): «Basic care – Paintings» · consultada el 26 d'octubre de 2026
  5. Canadian Conservation Institute (Govern del Canadà): «Caring for paintings» · consultada el 26 d'octubre de 2026
  6. Canadian Conservation Institute (Govern del Canadà): «Basic care – Works of art on paper» · consultada el 26 d'octubre de 2026
  7. Gran Enciclopèdia Catalana: «Josep Grau i Garriga» · consultada el 26 d'octubre de 2026
  8. Cooper Hewitt, Smithsonian Design Museum: «Weaving Outside the Lines» (Eva Anttila, «Evening», 1949) · consultada el 26 d'octubre de 2026