Mòdul M18 · Lliçó 3 de 7
Jardí sec i reg eficient: hidrozones, degoteig i programació
Com es dissenya un jardí que gairebé no rega: hidrozones, sectors, degoteig, dosi i freqüència, encoixinats, alternatives a la gespa i què passa en sequera.
- 35 min
- 6 fonts
- 7 targetes
- Actualitzada el 26 d'octubre de 2026
El reg més eficient és el que no cal fer. Un jardí sec es dissenya per viure sense reg o gairebé 3, i això es decideix al plànol: agrupant les plantes per l'aigua que necessiten, triant el sistema de reg de cada zona i programant-lo amb la freqüència, no amb la quantitat 1. En aquesta lliçó aprens a fer-ho amb números.
Jardí sec i xerojardineria
La Biblioteca de Parcs i Jardins de l'Ajuntament de Barcelona parteix d'una constatació: en un context de clima mediterrani i canvi climàtic, les sequeres cada cop més freqüents i prolongades augmenten els riscos dels jardins basats en el reg 3. La seva bibliografia sobre el jardí sec reuneix referències per crear un jardí sense reg o per transformar-ne un d'existent, sobre plantes mediterrànies i tolerants a la sequera, sistemes de reg, encoixinats i reaprofitament d'aigua 3. Molts d'aquests manuals fan servir el terme xerojardineria 3.
La guia de la Generalitat hi afegeix la idea de jardí resilient: regar per mantenir un aspecte fresc i agradable és oportú, però vol dir donar a la planta l'aigua que necessita, no més, i quan toca, no abans 1. I adverteix que poques vegades es rega menys del necessari; gairebé sempre passa a l'inrevés 1.
Hidrozones: agrupar per aigua
Una hidrozona és una àrea del jardí amb plantes de necessitats d'aigua semblants 1. Agrupar-les simplifica el reg i evita els problemes de l'excés d'aigua: creixement excessiu, plagues i malalties, podridures o manca d'oxigen a les arrels 1. La guia de la Generalitat en fa tres categories 1:
| Hidrozona | Reg | Exemples de la guia |
|---|---|---|
| 1 · Requeriments molt baixos | Idealment, només en la implantació. No cal reg automàtic. | Baladre, farigola, romaní, olivera |
| 2 · Requeriments moderats | Regs eventuals. Algunes poden ser autosuficients al cap de quatre o cinc anys. Preferiblement, degoteig o reg manual. | Marfull, cirerer d'arboç, heura |
| 3 · Requeriments alts | El reg automàtic és gairebé imprescindible. | Gespes convencionals, la majoria de planta de temporada |
Font de la taula: 1. La pauta de disseny que en dona la guia: si hi ha d'haver una hidrozona 3, reserva-la a les zones més properes a l'habitatge o d'estada; la proporció entre les zones 2 i 1 depèn de com de sostenible vulguis el jardí 1. Perquè la hidrozona sigui útil, ha d'incloure també l'exposició al sol i al vent, el tipus de sòl i el relleu 1.
Per a la teva pràctica: dibuixa les hidrozones com una capa més del plànol, amb tres tons d'un mateix color. És el plànol que entendrà el client d'un cop d'ull: on hi haurà verd tot l'estiu i on el jardí reposarà.
Degoteig, aspersió i sectors de reg
Els aspersors i difusors imiten la pluja: mullen el fullatge i cobreixen grans superfícies amb pocs emissors 1. Els degotadors, la cinta exsudant i els inundadors porten l'aigua directament al sòl sense mullar la planta, i redueixen molt les pèrdues per evaporació 1. Els primers són per a gespes i prats; els segons, per a arbres, arbustos i herbàcies, amb regs en profunditat 1. L'Ajuntament de Barcelona considera el degoteig l'opció més òptima i no recomana el reg per inundació o a manta 2.
Quan el jardí té zones diferents, el reg es divideix en sectors. La primera raó per sectoritzar és atendre necessitats diferents (disseny agronòmic) i només en segon terme adaptar-se al cabal i la pressió (disseny hidràulic) 1. Una hidrozona de consum alt pot necessitar més d'un sector per falta de cabal, i una de consum baix, dos sectors si una part és assolellada i l'altra ombrívola 1.
El sistema el gestiona un programador amb freqüències i durades per a cada sector. La guia en destaca algunes funcions: connexió remota amb el mòbil, connexió a estacions meteorològiques per ajustar els programes, i dividir la dosi en aplicacions espaiades si el sòl absorbeix lentament. Afegir-hi un comptador i un sensor de pluja ajuda a controlar-lo 1.
Quanta aigua i cada quan
Per a una planta adulta, cada reg ha de mullar tota la terra que exploren les arrels. Per això la quantitat de cada reg ha de ser sempre la mateixa, i el reg s'augmenta o es redueix amb la freqüència, mai amb la quantitat 1. La guia de la Generalitat dona el mètode, que resumim:
- Aigua que el sòl pot guardar. Depèn sobretot de la textura: sorrenca, franca, llimosa o argilosa 1. La capacitat de retenció d'aigua disponible (CRAD) és la diferència entre l'aigua que queda després de drenar (capacitat de camp) i el punt de marciment permanent, en què la planta ja no pot extreure'n més. S'expressa en mm per metre de fondària, i 1 mm equival a 1 l/m² 1.
- Fins on es deixa assecar. El nivell d'esgotament permissible (NEP) és el percentatge de la CRAD que deixes gastar abans de tornar a regar. En horta intensiva s'admet fins a 0,5; en jardineria resilient mediterrània, a partir de 0,6 1.
- Dosi. Dosi neta = CRAD × fondària d'arrels × NEP. Dividida per l'eficàcia del sistema, que en jardins urbans va del 75 % de l'aspersió al 90 % del degoteig, dona la dosi real de cada reg 1.
- Freqüència. Les necessitats mensuals surten de l'evapotranspiració de referència (ETo), corregida per un coeficient de l'espècie i menys la pluja efectiva, que la guia estima en un 70 % de la pluja 1. Les sèries d'ETo es poden consultar a Ruralcat per a l'estació més propera 1.
Cas pràctic: un parterre mediterrani al juliol
La guia de la Generalitat calcula aquest exemple 1. Un parterre d'herbàcies mediterrànies en sòl franc arenós, amb una CRAD de 115 mm/m, arrels a 30 cm i un NEP de 0,8. Dosi neta: 115 × 0,3 × 0,8 = 27,6 mm, uns 28 mm. Amb degoteig al 90 %, la dosi real és de 31 mm.
Al juliol, l'ETo és de 150 mm i no hi ha pluja efectiva. Amb un coeficient de l'espècie de 0,5, les necessitats del mes són de 75 mm. Freqüència: 75 / 28 = 2,7, és a dir, uns tres regs al mes, un cada deu dies 1.
Durada: amb degotadors de 2,3 l/h a 9 unitats per m², la instal·lació aporta 20,7 mm/h 1. Per arribar als 31 mm calen 31 / 20,7 = 1,5 hores, uns 90 minuts per reg. La guia recomana comprovar la pluviometria real amb un comptador 1.
Fixa't en el resultat: un reg llarg cada deu dies, no un reg curt cada dia. És el que demana el clima mediterrani, on les pluges d'estiu no són mai freqüents ni regulars 1.
Per no fer el càlcul a mà, l'Àrea Metropolitana de Barcelona publica una eina de reg en full de càlcul dins del seu Protocol de sostenibilitat 6, que la guia de la Generalitat recomana per aproximar la programació 1.
El reg d'implantació
Els primers mesos són l'excepció. El reg d'implantació d'un jardí pensat per no regar-se vol estimular les arrels a créixer cap avall, i és especialment indicat per a arbustives mediterrànies 1. Segons la guia de la Generalitat 1:
- A la primavera calen més regs d'implantació que a la tardor. Si la pluja no ha abeurat prou, cal regar igualment.
- En una plantació de tardor, un reg en profunditat just després de plantar i un cada mes a l'hivern, omplint un escocell prou gros.
- Com a referència d'Olivier Filippi, una planta de test de 2,5 l en un escocell de 60 cm de diàmetre necessita entre 20 i 30 l per reg, segons el sòl.
- Amb degoteig, també cal regar amb mànega les primeres setmanes, com a mínim dos cops per setmana. A partir d'un mes i mig ja no cal.
- El pa de terra ha d'estar molt humit en el moment de plantar.
L'Ajuntament de Barcelona hi coincideix: regs llargs i poc freqüents fan que les plantes arrelin més fondo i resisteixin millor la sequera. Si regues amb mànega, fes-ho localitzat al sòl, sense mullar les fulles, a primera o a última hora del dia 2.
Encoixinats i sòl
L'encoixinat és una capa de restes orgàniques o minerals sobre el sòl. Conserva la humitat, manté la temperatura, redueix la compactació, frena les herbes, protegeix de l'erosió i dona un bon acabat 1. Segons la guia de la Generalitat 1:
- Orgànic (poda triturada, escorça de pi, palla, estelles, fulles seques): uns 5 cm de gruix, separat uns 10 cm del coll de les plantes. Millora la fertilitat a mesura que es descompon.
- Mineral (graves): per a plantes adaptades a sòls pobres que pateixen l'excés d'humitat al coll. Si ha de frenar les herbes, uns 10 cm de gruix. Té més petjada de carboni que l'orgànic.
Si hi ha degoteig, l'Ajuntament de Barcelona recomana posar l'encoixinat per sobre dels tubs 2. I recorda que un sòl amb prou matèria orgànica fa d'esponja: el compost i els encoixinats orgànics s'hi acaben incorporant i en milloren l'estructura 2.
La gespa, a la mínima superfície
La guia de la Generalitat és taxativa: la gespa sempre verda de poques gramínies no és un element de jardineria mediterrània ni és sostenible, i no va ser possible fins que van arribar els sistemes de reg automàtic 1. Proposa una gespa mediterrània verda a l'hivern, més seca o adormida a l'estiu i feta de moltes espècies herbàcies. Si es vol la sempre verda, cal reduir-la a la mínima superfície útil 1.
Entre les gramínies, el gram (Cynodon dactylon) i el pèl de cavall (Festuca arundinacea) es comporten bé amb poca aigua 1. La guia descarta la gespa artificial: contamina, genera microplàstics i, segons estudis recents que cita, costa el mateix o una mica més que una de natural 1. La guia també adverteix que les gramínies que més s'han promogut com a model de gespa tenen un potencial invasor molt més alt 1. A la lliçó d'invasores veuràs quatre gramínies que el Catàleg estatal hi ha afegit l'octubre del 2026.
La guia mostra dos exemples de substitució: un jardí sense reg al costat d'una terrassa, amb arbusts alts com el llentiscle i Phlomis al perímetre, i una entrada on la gespa es canvia per lavandes, romanins i Phlomis, amb Phormium i Agapanthus 1.
Sequera: què diu l'Agència Catalana de l'Aigua
El Pla especial de sequera de Catalunya es va aprovar per l'Acord GOV/1/2020, de 8 de gener. Defineix escenaris de normalitat, prealerta, alerta, excepcionalitat i emergència en 18 àmbits territorials de les conques internes, que l'Agència Catalana de l'Aigua declara per resolució 5. Les restriccions per al reg de jardins privats, segons les seves preguntes freqüents 4:
| Escenari | Reg de jardins privats |
|---|---|
| Alerta | Amb el mínim d'aigua, de 20 h a 8 h, com a màxim dos dies per setmana i sense passar de 450 m³/ha/mes. La gespa, amb les mateixes regles. |
| Excepcionalitat | Prohibit. Només reg de supervivència d'arbres i plantes, de 20 h a 8 h. La gespa no es pot regar amb aigua potable. S'admet l'aigua de pluja de les teulades i la regenerada. |
| Emergència | Prohibit el reg de jardins i zones verdes privades, sigui quin sigui l'origen de l'aigua, incloses les aigües grises reciclades. |
Font de la taula: 4. L'ajuntament gestiona els usos domèstics i pot ser més estricte; l'Agència remet a l'ajuntament de cada municipi i al semàfor de la sequera del seu web per saber l'escenari vigent 4.
Per a la teva pràctica: un jardí que en emergència no es pot regar ha de poder sobreviure sense reg. Aquesta és la prova de foc del teu disseny. Fes la pregunta al client a la primera reunió: «Si l'any que ve no es pot regar, què vols que quedi viu?». La resposta et diu quina part del jardí ha de ser de la hidrozona 1.
Targetes d'aquesta lliçó (7)
- Jardí sec
- Jardí pensat per viure sense reg, o gairebé, amb plantes adaptades al clima i tècniques com l'encoixinat. És el que molts manuals anomenen xerojardineria.
- Hidrozona
- Àrea del jardí amb plantes agrupades per requeriments d'aigua semblants. Se'n solen fer tres: molt baixos, moderats i alts.
- Sector de reg
- Part de la instal·lació de reg que el programador activa alhora. Es defineix primer per les necessitats de les plantes (hidrozones, sol, gruix de terra) i després pel cabal i la pressió disponibles.
- Dosi de reg
- Aigua que cal aportar en cada reg, en mm (l/m²). Depèn del sòl i de la fondària de les arrels, i hauria de ser gairebé constant: el que es canvia al llarg de l'any és la freqüència.
- Evapotranspiració de referència
- Estimació, en mm, de l'aigua que s'evapora en un lloc segons la temperatura, el vent, la pluja i la humitat. Multiplicada pel coeficient de cada espècie, dona el consum teòric del jardí.
- Encoixinat
- Capa de restes orgàniques (poda triturada, escorça, palla) o minerals (grava) sobre el sòl. Conserva la humitat, modera la temperatura i frena les herbes no desitjades.
- Reg d'implantació
- Reg profund i espaiat dels primers mesos després de plantar, pensat perquè les arrels creixin cap avall. En un jardí sec, és sovint l'únic reg que es fa.
Fonts
- Fraga, Muñiz i Trias: «Guia d'ambientalització del jardí resilient mediterrani» (Generalitat de Catalunya i Gremi de Jardineria de Catalunya, gener del 2025)
- Ajuntament de Barcelona: «Recomanacions per a una millor gestió de l'aigua a horts, escocells i jardins» (maig del 2023)
- Ajuntament de Barcelona, Biblioteca de Parcs i Jardins: «Bibliografia sobre el jardí sec» (maig del 2023)
- Agència Catalana de l'Aigua: preguntes freqüents sobre la sequera
- Agència Catalana de l'Aigua: el Pla especial de sequera
- Àrea Metropolitana de Barcelona: Protocol de sostenibilitat (eines, inclosa la de reg)