El reg més eficient és el que no cal fer. Un jardí sec es dissenya per viure sense reg o gairebé ³, i això es decideix al plànol: agrupant les plantes per l'aigua que necessiten, triant el sistema de reg de cada zona i programant-lo amb la freqüència, no amb la quantitat ¹. En aquesta lliçó aprens a fer-ho amb números.

Jardí sec i xerojardineria

La Biblioteca de Parcs i Jardins de l'Ajuntament de Barcelona parteix d'una constatació: en un context de clima mediterrani i canvi climàtic, les sequeres cada cop més freqüents i prolongades augmenten els riscos dels jardins basats en el reg ³. La seva bibliografia sobre el jardí sec reuneix referències per crear un jardí sense reg o per transformar-ne un d'existent, sobre plantes mediterrànies i tolerants a la sequera, sistemes de reg, encoixinats i reaprofitament d'aigua ³. Molts d'aquests manuals fan servir el terme xerojardineria ³.

La guia de la Generalitat hi afegeix la idea de jardí resilient: regar per mantenir un aspecte fresc i agradable és oportú, però vol dir donar a la planta l'aigua que necessita, no més, i quan toca, no abans ¹. I adverteix que poques vegades es rega menys del necessari; gairebé sempre passa a l'inrevés ¹.

Hidrozones: agrupar per aigua

Una hidrozona és una àrea del jardí amb plantes de necessitats d'aigua semblants ¹. Agrupar-les simplifica el reg i evita els problemes de l'excés d'aigua: creixement excessiu, plagues i malalties, podridures o manca d'oxigen a les arrels ¹. La guia de la Generalitat en fa tres categories ¹:

Font de la taula: ¹. La pauta de disseny que en dona la guia: si hi ha d'haver una hidrozona 3, reserva-la a les zones més properes a l'habitatge o d'estada; la proporció entre les zones 2 i 1 depèn de com de sostenible vulguis el jardí ¹. Perquè la hidrozona sigui útil, ha d'incloure també l'exposició al sol i al vent, el tipus de sòl i el relleu ¹.

Degoteig, aspersió i sectors de reg

Els aspersors i difusors imiten la pluja: mullen el fullatge i cobreixen grans superfícies amb pocs emissors ¹. Els degotadors, la cinta exsudant i els inundadors porten l'aigua directament al sòl sense mullar la planta, i redueixen molt les pèrdues per evaporació ¹. Els primers són per a gespes i prats; els segons, per a arbres, arbustos i herbàcies, amb regs en profunditat ¹. L'Ajuntament de Barcelona considera el degoteig l'opció més òptima i no recomana el reg per inundació o a manta ².

Quan el jardí té zones diferents, el reg es divideix en sectors. La primera raó per sectoritzar és atendre necessitats diferents (disseny agronòmic) i només en segon terme adaptar-se al cabal i la pressió (disseny hidràulic) ¹. Una hidrozona de consum alt pot necessitar més d'un sector per falta de cabal, i una de consum baix, dos sectors si una part és assolellada i l'altra ombrívola ¹.

El sistema el gestiona un programador amb freqüències i durades per a cada sector. La guia en destaca algunes funcions: connexió remota amb el mòbil, connexió a estacions meteorològiques per ajustar els programes, i dividir la dosi en aplicacions espaiades si el sòl absorbeix lentament. Afegir-hi un comptador i un sensor de pluja ajuda a controlar-lo ¹.

Quanta aigua i cada quan

Per a una planta adulta, cada reg ha de mullar tota la terra que exploren les arrels. Per això la quantitat de cada reg ha de ser sempre la mateixa, i el reg s'augmenta o es redueix amb la freqüència, mai amb la quantitat ¹. La guia de la Generalitat dona el mètode, que resumim:

1. Aigua que el sòl pot guardar. Depèn sobretot de la textura: sorrenca, franca, llimosa o argilosa ¹. La capacitat de retenció d'aigua disponible (CRAD) és la diferència entre l'aigua que queda després de drenar (capacitat de camp) i el punt de marciment permanent, en què la planta ja no pot extreure'n més. S'expressa en mm per metre de fondària, i 1 mm equival a 1 l/m² ¹.
2. Fins on es deixa assecar. El nivell d'esgotament permissible (NEP) és el percentatge de la CRAD que deixes gastar abans de tornar a regar. En horta intensiva s'admet fins a 0,5; en jardineria resilient mediterrània, a partir de 0,6 ¹.
3. Dosi. Dosi neta = CRAD × fondària d'arrels × NEP. Dividida per l'eficàcia del sistema, que en jardins urbans va del 75 % de l'aspersió al 90 % del degoteig, dona la dosi real de cada reg ¹.
4. Freqüència. Les necessitats mensuals surten de l'evapotranspiració de referència (ETo), corregida per un coeficient de l'espècie i menys la pluja efectiva, que la guia estima en un 70 % de la pluja ¹. Les sèries d'ETo es poden consultar a Ruralcat per a l'estació més propera ¹.

Cas pràctic: un parterre mediterrani al juliol

La guia de la Generalitat calcula aquest exemple ¹. Un parterre d'herbàcies mediterrànies en sòl franc arenós, amb una CRAD de 115 mm/m, arrels a 30 cm i un NEP de 0,8. Dosi neta: 115 × 0,3 × 0,8 = 27,6 mm, uns 28 mm. Amb degoteig al 90 %, la dosi real és de 31 mm.

Al juliol, l'ETo és de 150 mm i no hi ha pluja efectiva. Amb un coeficient de l'espècie de 0,5, les necessitats del mes són de 75 mm. Freqüència: 75 / 28 = 2,7, és a dir, uns tres regs al mes, un cada deu dies ¹.

Durada: amb degotadors de 2,3 l/h a 9 unitats per m², la instal·lació aporta 20,7 mm/h ¹. Per arribar als 31 mm calen 31 / 20,7 = 1,5 hores, uns 90 minuts per reg. La guia recomana comprovar la pluviometria real amb un comptador ¹.

Fixa't en el resultat: un reg llarg cada deu dies, no un reg curt cada dia. És el que demana el clima mediterrani, on les pluges d'estiu no són mai freqüents ni regulars ¹.

Per no fer el càlcul a mà, l'Àrea Metropolitana de Barcelona publica una eina de reg en full de càlcul dins del seu Protocol de sostenibilitat ⁶, que la guia de la Generalitat recomana per aproximar la programació ¹.

El reg d'implantació

Els primers mesos són l'excepció. El reg d'implantació d'un jardí pensat per no regar-se vol estimular les arrels a créixer cap avall, i és especialment indicat per a arbustives mediterrànies ¹. Segons la guia de la Generalitat ¹:

• A la primavera calen més regs d'implantació que a la tardor. Si la pluja no ha abeurat prou, cal regar igualment.
• En una plantació de tardor, un reg en profunditat just després de plantar i un cada mes a l'hivern, omplint un escocell prou gros.
• Com a referència d'Olivier Filippi, una planta de test de 2,5 l en un escocell de 60 cm de diàmetre necessita entre 20 i 30 l per reg, segons el sòl.
• Amb degoteig, també cal regar amb mànega les primeres setmanes, com a mínim dos cops per setmana. A partir d'un mes i mig ja no cal.
• El pa de terra ha d'estar molt humit en el moment de plantar.

L'Ajuntament de Barcelona hi coincideix: regs llargs i poc freqüents fan que les plantes arrelin més fondo i resisteixin millor la sequera. Si regues amb mànega, fes-ho localitzat al sòl, sense mullar les fulles, a primera o a última hora del dia ².

Encoixinats i sòl

L'encoixinat és una capa de restes orgàniques o minerals sobre el sòl. Conserva la humitat, manté la temperatura, redueix la compactació, frena les herbes, protegeix de l'erosió i dona un bon acabat ¹. Segons la guia de la Generalitat ¹:

• Orgànic (poda triturada, escorça de pi, palla, estelles, fulles seques): uns 5 cm de gruix, separat uns 10 cm del coll de les plantes. Millora la fertilitat a mesura que es descompon.
• Mineral (graves): per a plantes adaptades a sòls pobres que pateixen l'excés d'humitat al coll. Si ha de frenar les herbes, uns 10 cm de gruix. Té més petjada de carboni que l'orgànic.

Si hi ha degoteig, l'Ajuntament de Barcelona recomana posar l'encoixinat per sobre dels tubs ². I recorda que un sòl amb prou matèria orgànica fa d'esponja: el compost i els encoixinats orgànics s'hi acaben incorporant i en milloren l'estructura ².

La gespa, a la mínima superfície

La guia de la Generalitat és taxativa: la gespa sempre verda de poques gramínies no és un element de jardineria mediterrània ni és sostenible, i no va ser possible fins que van arribar els sistemes de reg automàtic ¹. Proposa una gespa mediterrània verda a l'hivern, més seca o adormida a l'estiu i feta de moltes espècies herbàcies. Si es vol la sempre verda, cal reduir-la a la mínima superfície útil ¹.

Entre les gramínies, el gram (Cynodon dactylon) i el pèl de cavall (Festuca arundinacea) es comporten bé amb poca aigua ¹. La guia descarta la gespa artificial: contamina, genera microplàstics i, segons estudis recents que cita, costa el mateix o una mica més que una de natural ¹. La guia també adverteix que les gramínies que més s'han promogut com a model de gespa tenen un potencial invasor molt més alt ¹. A la lliçó d'invasores veuràs quatre gramínies que el Catàleg estatal hi ha afegit l'octubre del 2026.

La guia mostra dos exemples de substitució: un jardí sense reg al costat d'una terrassa, amb arbusts alts com el llentiscle i Phlomis al perímetre, i una entrada on la gespa es canvia per lavandes, romanins i Phlomis, amb Phormium i Agapanthus ¹.

Sequera: què diu l'Agència Catalana de l'Aigua

El Pla especial de sequera de Catalunya es va aprovar per l'Acord GOV/1/2020, de 8 de gener. Defineix escenaris de normalitat, prealerta, alerta, excepcionalitat i emergència en 18 àmbits territorials de les conques internes, que l'Agència Catalana de l'Aigua declara per resolució ⁵. Les restriccions per al reg de jardins privats, segons les seves preguntes freqüents ⁴:

Font de la taula: ⁴. L'ajuntament gestiona els usos domèstics i pot ser més estricte; l'Agència remet a l'ajuntament de cada municipi i al semàfor de la sequera del seu web per saber l'escenari vigent ⁴.