Si les plantes són l'experiència directa de la natura, els materials, els colors i les formes en són l'experiència indirecta. És la part del disseny biofílic que més controla un interiorista: es decideix al quadre d'acabats, al mobiliari i a la distribució. I és també la que la norma WELL demana que es justifiqui per escrit.

Materials naturals: què en diu el marc

Kellert i Calabrese consideren que els materials naturals poden ser especialment estimulants, perquè reflecteixen les propietats dinàmiques de la matèria orgànica, i que la seva transformació sol provocar respostes visuals i tàctils positives que pocs materials artificials poden imitar ¹. Com a exemples de materials naturals de construcció i decoració citen la fusta, la pedra, la llana, el cotó i el cuir, en productes, mobles, teixits i altres elements interiors i exteriors ¹.

Terrapin Bright Green defineix el patró Material Connection with Nature com materials i elements de la natura que, amb un processament mínim, reflecteixen l'ecologia o la geologia local ². I hi afegeix una pauta: els materials reals són preferibles a les variants sintètiques, perquè els receptors humans noten la diferència ². L'informe recull respostes fisiològiques als materials naturals i suggereix que el verd podria afavorir la creativitat, tot i que l'evidència en aquest punt és limitada ².

Colors naturals i la pàtina del temps

Sobre el color, Kellert i Calabrese recomanen afavorir en general els tons terrosos apagats, característics del sòl, la roca i les plantes; fer servir els colors vius amb prudència, i amb referències naturals com les flors, les postes de sol o l'arc de Sant Martí; i evitar els colors molt artificials, contrastats i «vibrants» ¹. Ho justifiquen pel fet que som una espècie diürna i que el color ens ha servit per trobar aliment i aigua i per orientar-nos ¹.

Un altre atribut de la seva llista és «edat, canvi i pàtina del temps» ¹. En interiorisme vol dir acceptar materials que canvien amb l'ús: una fusta que es fosqueja, un cuir que s'arruga, un paviment de pedra que es poleix al pas. És exactament el contrari de la lògica de molts acabats que es venen com a «inalterables».

Forma, complexitat i ordre

Dins de la categoria d'analogies naturals, Terrapin Bright Green inclou dos patrons més ²:

• Biomorphic Forms & Patterns: referències simbòliques a contorns, patrons, textures o disposicions numèriques que es repeteixen a la natura ². L'informe hi associa preferència visual, menys estrès i millor concentració ².
• Complexity & Order: informació sensorial rica, organitzada amb una jerarquia espacial semblant a la de la natura ². L'informe adverteix que una complexitat excessiva pot generar estrès ².

Kellert i Calabrese parlen, en el mateix sentit, de formes naturalistes, de geometries naturals i de complexitat organitzada ¹. La traducció a un interior és un equilibri: un tèxtil amb un patró orgànic, la veta d'una fusta o una làmpada de forma vegetal aporten aquesta riquesa; deu patrons diferents a la mateixa habitació, no.

L'espai com a refugi i com a perspectiva

La tercera categoria de Terrapin, «natura de l'espai», no depèn de cap material, sinó de com organitzes el lloc ². Per a un espai de treball, els dos patrons més útils són:

Kellert i Calabrese els tracten junts com un sol atribut, «perspectiva i refugi», dins de l'experiència de l'espai i el lloc ¹. La combinació és la clau: un lloc on tens l'esquena protegida i, alhora, veus lluny.

Què demana la norma WELL sobre biofília

La norma WELL és una certificació d'edificis centrada en la salut de les persones. A la versió publicada al web standard.wellcertified.com, la biofília apareix en dues característiques del concepte Mind ^{3 4}:

«Biophilia I – qualitative»

Té com a objectiu alimentar la connexió innata entre les persones i la natura dins del projecte ³. No fixa xifres, sinó que demana un pla de biofília amb tres parts ³:

1. Incorporació de la natura: com el projecte la incorpora a través d'elements ambientals, de la il·luminació i de la distribució de l'espai.
2. Incorporació de patrons: com s'incorporen els patrons de la natura al llarg del projecte.
3. Interacció amb la natura: quines oportunitats d'interacció hi ha dins de l'edifici i dins de la parcel·la, fora de l'edifici.

Font de la llista: ³.

«Biophilia II – quantitative»

Aquí sí que hi ha xifres ⁴:

• Exterior: com a mínim el 25 % de la parcel·la, amb jardins o cobertes enjardinades accessibles als ocupants, i almenys un 70 % d'aquesta superfície plantada, incloses les capçades dels arbres ⁴.
• Interior: tests o parterres que cobreixin com a mínim l'1 % de la superfície de cada planta, i una paret vegetal per planta d'una superfície igual o superior al 2 % de la superfície de la planta, o la paret disponible més gran, el que sigui més gran ⁴.
• Aigua: en projectes de més de 9.290 m², almenys un element d'aigua per cada 9.290 m², d'1,8 m d'alçada o 4 m² de superfície com a mínim, amb sanejament ultraviolat o una altra tecnologia que en garanteixi la seguretat ⁴.

La versió WELL v2 té una redacció pròpia d'aquests requisits [PENDIENTE: requisits de natura de WELL v2; el portal oficial de la versió 2 no s'ha pogut obrir]. Abans de prometre res a un client que vulgui certificar, consulta la versió que li toca amb un professional acreditat.

Cas pràctic: un despatx professional de 60 m²

Un despatx d'advocats vol renovar la sala de reunions i quatre llocs de treball, amb pressupost ajustat. L'estratègia biofílica no comença pel catàleg de plantes. Primer, la distribució: els llocs de treball, de cara a la finestra o en diagonal, per guanyar Prospect, i un racó de lectura amb una butaca de respatller alt com a Refuge ². Després, els materials, on es toquen: sobres de taula de fusta massissa amb oli, cadires amb tapisseria de llana ¹. Després, el color: una base de tons terrosos apagats, sense contrastos estridents ¹. I per acabar, les plantes, poques però agrupades, triades per a la llum real de la sala. Tot plegat es pot explicar al client amb l'esquema del pla de biofília de WELL ³.

imatges · vídeos