La perspectiva cònica dibuixa el que veu un ull quiet, des d'un punt concret. Tot el sistema descansa en una sola regla: les rectes paral·leles que s'allunyen es troben en un punt de l'horitzó, i l'horitzó és a l'alçada dels teus ulls. Si l'entens, pots dibuixar una habitació vista de cara en cinc minuts, i és per aquí que comença el mòdul.

Per què dibuixar a mà, encara

Ja domines Illustrator i Photoshop, i al curs aprendràs a modelar i renderitzar. Aquest mòdul és, malgrat tot, de llapis. El dibuix a mà és la manera més ràpida de pensar en l'espai i de fer-ho davant d'un client: un esbós de dos minuts a la taula d'una cuina fa entendre una proposta millor que una explicació. Aquí la perspectiva és una eina de treball, no un exercici de geometria: et cal precisa quan la construeixes sobre un plànol i ràpida quan la fas a mà alçada.

El mòdul segueix aquest ordre: perspectiva frontal (aquesta lliçó), obliqua i des de la planta, axonometria i isometria, figura humana, ombres i textures i, per acabar, color amb retoladors i en digital.

D'on ve la perspectiva cònica

1. Antiguitat i edat mitjana Potser els grecs ja tenien algun sistema de perspectiva al segle V aC. Als segles XIII i XIV els tallers d'Itàlia i del nord d'Europa feien servir esquemes geomètrics fragmentaris i regles empíriques ¹.
2. c. 1413 La tradició atribueix a Filippo Brunelleschi la síntesi d'aquests recursos en un sistema complet ¹. La història de les matemàtiques de St Andrews situa la seva descoberta cap al 1413 ³.
3. 1425–1427 Masaccio pinta la Trinitat de Santa Maria Novella, a Florència, la primera construcció completament convincent amb el mètode ¹.
4. 1435–1436 Leon Battista Alberti escriu en llatí De pictura, una de les primeres formulacions teòriques ^{1 3}. La versió italiana, Della pittura, és del 1436 i està dedicada a Brunelleschi ⁴.

Alberti definia la pintura com la intersecció d'una piràmide visual a una distància donada, amb un centre fix ³. Parlava d'un «punt cèntric», el que avui anomenem punt de fuga ³. La imatge que fa servir la divulgació actual és la d'una finestra: imagina que mires l'escena a través d'un vidre i que hi dibuixes a sobre exactament el que hi veus ⁴.

Una advertència: la perspectiva cònica no és «la manera correcta» de veure. Leonardo ja hi va posar objeccions, i Erwin Panofsky va defensar que és un sistema propi d'una cultura, no universal ¹. A la pràctica és una convenció molt útil, i com qualsevol convenció es pot forçar o trencar a propòsit.

Els elements: ull, quadre i horitzó

La perspectiva cònica és una perspectiva central en què el centre de projecció és l'ull de l'observador: cada punt de l'objecte arriba a l'ull per una recta, el raig visual ². Els elements que faràs servir són aquests ²:

El llibre de dibuix del Palomar College dona un nom més planer a l'horitzó: «nivell de l'ull» o línia de mira ⁵. És la idea que has de tenir sempre al cap: l'horitzó no és on s'acaba el terra, sinó on són els teus ulls. Si dibuixes assegut, baixa; si t'enfiles a una escala, puja.

La regla que ho governa tot

El punt de fuga d'un conjunt de rectes paral·leles és el punt on la recta que passa per l'ull, paral·lela a aquestes rectes, talla el pla del quadre ⁴. D'aquí surten totes les regles pràctiques:

• Les paral·leles que s'allunyen convergeixen en un sol punt. Les rectes paral·leles que no són paral·leles al quadre han de convergir en un únic punt ⁴.
• Les horitzontals fugen a l'horitzó. Si les rectes són horitzontals, la paral·lela que passa per l'ull també ho és, i talla el quadre a l'alçada de l'ull: a l'horitzó. Per això els punts de fuga de les horitzontals hi són sempre a sobre ².
• El que és paral·lel al quadre no fuga. Si una recta és paral·lela al quadre, la paral·lela per l'ull no el talla mai: no té punt de fuga, i es dibuixa paral·lela a si mateixa. Quan mires una escena de cara, les horitzontals i les verticals de la paret del fons són paral·leles al quadre ⁴.

Un punt de fuga: l'habitació vista de cara

La perspectiva cònica és frontal (o paral·lela) quan les horitzontals de l'objecte són paral·leles o perpendiculars al quadre ². És el cas d'una habitació mirada de cara a una paret. Les horitzontals de la paret del fons i totes les verticals queden paral·leles a les vores del full i a l'horitzó ⁷, i només les rectes que s'allunyen de tu (els encontres de les parets laterals amb el terra i el sostre, les juntes del parquet en aquesta direcció) fugen cap a un sol punt, el punt principal ². És la forma més senzilla de perspectiva lineal ⁵.

Fixa't en les dues figures del diagrama. En una perspectiva dibuixada a l'alçada dels ulls d'una persona dreta, el cap de qualsevol altra persona dreta al mateix terra cau a l'horitzó, sigui a prop o lluny: tots els caps queden en una mateixa línia horitzontal ⁴. Ho faràs servir molt a la lliçó de figura humana.

Exercici guiat: la teva habitació en un punt

Seu a la porta d'una habitació que coneguis, mirant de cara la paret del fons. Llapis tou, un full A4 horitzontal i sense regle.

1. Encaixa la paret del fons. Estén el braç amb el llapis, el colze bloquejat i un ull tancat. Així elimines la visió estereoscòpica i veus en pla ⁶. Mesura l'alçada de la paret amb el llapis vertical i compara-la amb l'amplada ⁶. Dibuixa un rectangle amb aquesta proporció, més o menys al centre del full.
2. Situa l'horitzó. Mira de cara: l'horitzó és a l'alçada dels teus ulls. Marca on toca la paret del fons. Si estàs assegut, quedarà més avall de la meitat.
3. Situa el punt de fuga. Sobre l'horitzó, davant de tu, a la paret del fons.
4. Treu les fugides. Des de les quatre cantonades de la paret del fons, traça rectes que surten del punt de fuga cap a les vores del full: són els encontres de les parets laterals amb el terra i el sostre.
5. Afegeix el que és de cara. Finestres i quadres de la paret del fons, i armaris de les laterals: els seus costats verticals són verticals, els horitzontals que miren cap a tu són horitzontals, i els que s'allunyen van al punt de fuga.
6. Comprova. Les vores horitzontals que s'allunyen han de semblar que s'acosten entre elles; si se separen, torna a revisar els angles ⁶.

Temps orientatiu: 15 minuts. Repeteix-lo des d'una altra alçada (dret, assegut a terra) i compara com canvia l'espai només movent l'horitzó.

Errors típics i com evitar-los

• L'horitzó a qualsevol alçada. L'horitzó és l'alçada dels ulls, no una línia decorativa. Mesura la teva alçada d'ulls, dret i assegut, i compara-la amb l'alçada de les portes que vas prendre a l'aixecament de M03: tindràs una referència per situar l'horitzó en qualsevol estança.
• Diversos punts de fuga per a la mateixa direcció. Totes les paral·leles que fugen comparteixen el mateix punt ⁴. Si les juntes del parquet van a dos punts diferents, el terra «es trenca».
• Verticals inclinades. En perspectiva frontal les verticals són verticals i paral·leles a les vores del full ⁷.
• Profunditats a ull. Les rajoles del terra s'escurcen a mesura que s'allunyen. Per repartir-les bé, fes servir les diagonals: les horitzontals a 45° del quadre convergeixen als punts de distància ². La lliçó següent t'ensenya a construir-les des de la planta.