El color d'un esbós no ha d'imitar una fotografia: ha d'explicar la llum, els materials i l'atmosfera amb el mínim de traços. Primer es decideix el valor, després s'hi posa el color, de clar a fosc i amb una paleta curta. El flux és el mateix amb retoladors que a la tauleta.

Primer el valor, després el color

Un color mal triat es perdona; un valor mal triat, no. Si la paret en ombra queda més clara que la il·luminada, l'espai es trenca encara que els colors siguin bonics. Per això, abans de pintar, fes un estudi de valors amb 2 a 4 valors: el blanc del paper, un o dos grisos i un fosc ⁵. Una escala de valors, la seqüència de valors del blanc al negre per graons iguals o en degradat ⁴, et serveix de referència per triar els grisos.

Un truc que funciona: fes una foto del teu dibuix acolorit i passa-la a blanc i negre al mòbil. Si l'estudi de valors es llegeix igual, el color està bé.

El retolador a l'alcohol

En aquest mòdul treballem amb retoladors de tinta a l'alcohol. Prenem com a exemple Copic perquè documenta de manera oberta el seu sistema; altres fabricants en fan d'equivalents. Els seus retoladors són a l'alcohol, recarregables, i existeixen en diversos formats i 358 colors ¹. El model Sketch té dues puntes, una de pinzell flexible (Super Brush) i una de bisellada mitjana (Medium Broad); quan s'acaba la tinta, es recarrega, i la tinta és de colorant amb base d'alcohol ³.

Com a pautes de taller per treballar-hi:

• Paper: fes servir paper específic per a retolador o un paper llis i satinat. La tinta a l'alcohol traspassa: posa sempre un full a sota.
• La línia, abans o després? Si fas la línia abans, ha de ser amb una tinta que l'alcohol no corri; prova-ho en un tros de paper. L'opció segura és fotocopiar o imprimir el dibuix de línia i pintar sobre la còpia: si t'equivoques, en tens una altra.
• De clar a fosc. Superposa capes: cada passada enfosqueix. Els clars no es recuperen, així que el blanc del paper és el teu brillant.
• Traços llargs i ràpids, seguint les fugides o la direcció del material. Un traç lent fa una taca més fosca al principi i al final.

Llegir el codi d'un color

Cada retolador Copic té un codi que en descriu el color ²:

Font de la taula: ². Hi ha dues famílies que interessen especialment a l'interiorisme. La sèrie E reuneix els tons «terrosos», derivats dels vermells i dels grocs vermellosos, perquè els marrons siguin fàcils de trobar ²: hi són les fustes, els cuirs i la terracota. I els grisos acromàtics es divideixen en quatre grups segons les seves característiques ²: consulta la carta del fabricant i tria'n un de càlid i un de fred per a les ombres. L'incolor (el 0) és una excepció al sistema de codis ².

Per a la teva paleta, el codi té una conseqüència pràctica: dos retoladors de la mateixa família i la mateixa saturació, amb lluminositat diferent, et donen la llum i l'ombra d'un mateix material.

Una paleta curta per a interiors

Com a pauta de taller, amb deu o dotze retoladors pots acolorir gairebé qualsevol interior:

• Grisos (4–5): una escala de grisos càlids per a ombres en interiors amb llum càlida, i dos o tres de freds per a vidres, metalls i ombres sota llum natural.
• Fustes (3): una de clara, una de mitjana i una de fosca, de la família de terrosos.
• Neutres d'acabat (2): un blanc trencat per a parets i un to de pedra o de tèxtil cru.
• Accents (1–2): el color del projecte, el de la peça protagonista.
• Blanc opac (un llapis o un retolador de gel blanc) per als brillants que se t'hagin escapat.

Si et cal un color que no tens, superposa'n dos: un to més un gris és sovint millor que un color nou.

Pas a pas: color sobre una perspectiva

1. Còpia de línia de la perspectiva, i un estudi de valors en petit al costat.
2. Grisos d'ombra. Amb un gris clar, totes les zones d'ombra: les parets que no reben llum, sota els mobles, les ombres projectades.
3. Colors de base, amb traços llargs: terra, parets, mobles grans. Deixa el paper en blanc a les zones on pica la llum.
4. Segona capa del mateix color o un de més fosc de la mateixa família a les ombres pròpies.
5. Ombres projectades amb un gris mitjà, més fosc on el moble toca el terra.
6. Accents i detalls: el color protagonista, coixins, una planta, els llums.
7. Brillants amb blanc opac: la vora d'una taula de marbre, el reflex d'un vidre, la línia de llum d'un llum.

Temps orientatiu per a un A4: 20 a 30 minuts. Si passes de 45, segurament estàs omplint massa: deixa més paper en blanc.

vídeos · imatges

El mateix flux en digital

A la tauleta, el procés és el mateix i el guany és poder desfer. A Procreate, la guia de perspectiva s'obre a Actions › Canvas › Edit Drawing Guide, amb el botó Perspective; cada toc a la pantalla crea un punt de fuga, fins a tres, i el nombre de punts determina el tipus de perspectiva ⁷. Amb l'assistència de dibuix (Drawing Assist) activada, els traços s'ajusten a la direcció de les línies de la guia ⁷.

Un flux de capes que reprodueix el retolador:

1. Línia a la capa superior, dibuixada a la tauleta o escanejada del paper.
2. Posa aquesta capa en mode Multiplica (Multiply): el mode multiplica la lluminositat del color de base pel de la capa, i el resultat és més fosc ⁶. Com que el blanc no enfosqueix res, el blanc del paper escanejat desapareix i la línia queda a sobre del color. Per canviar el mode, toca la lletra de la dreta de la capa al tauler de capes, que per defecte és una N de normal ⁶.
3. Color en capes per sota: una per als grisos d'ombra, una per als colors de base, una per als accents. També pots posar les ombres en una capa en mode Multiplica: el mateix manual el recomana per a ombres ⁶.
4. Brillants en una capa a sobre de tot, en blanc.

Si treballes a Photoshop, el flux és equivalent; el tens desenvolupat a la lliçó de collage i postproducció de TD1, i el dibuix amb tauleta a fons a TD6.

Del paper a la làmina

• Escaneja, no fotografiïs, quan el dibuix hagi d'anar a una làmina: la llum de l'escàner és uniforme i el blanc del paper surt blanc.
• Neteja el fons amb una capa d'ajust, com vas fer als collages de TD1, i col·loca l'esbós sobre la làmina amb el mateix principi del mode Multiplica, perquè el paper desaparegui.
• Barreja tècniques: un esbós a mà acolorit amb retolador al costat d'un render és un recurs de presentació molt honest. Diu «això encara es pot decidir».