Salta al contingut
educa

educa · formació oberta

Interiorisme i decoració

Curs d'interiorisme i decoració amb nivell de màster: història del moble, dibuix, projecte, materials i llum, amb deures i tests.

  • Índex i progrésReprèn la lliçó on la vas deixar, al mòbil o a l'ordinador.
  • Sigles explicadesCada sigla del text s'explica en passar-hi per sobre o en tocar-la.
  • Targetes de repàsRepàs espaiat dels conceptes de cada lliçó llegida.
28
mòduls
177
lliçons
668
fonts

Accedeix als cursos

Amb el teu compte de Google. Només el fem servir per desar el teu progrés.

Privacitat

Mòdul M08 · Lliçó 4 de 7

Pintures, vidre i metall: acabats que es toquen

Pintura a l'aigua o al dissolvent, COV i rentabilitat; vidre templat i laminat i què exigeix el CTE en mampares i portes; acer inoxidable segons l'ambient.

  • 25 min
  • 7 fonts
  • 7 targetes
  • Actualitzada el 26 d'octubre de 2026

Pintura, vidre i metall són els acabats que la gent toca, frega i neteja cada dia. La pintura es tria per les emissions i per com aguanta la neteja; el vidre, per com es trenca; el metall, per l'ambient on viurà. En tots tres, la fitxa tècnica diu més que el catàleg.

Pintura: a l'aigua o al dissolvent

Una pintura és un recobriment que forma una pel·lícula i que porta molt pigment 2. A les obres d'interiorisme en trobaràs sobretot de dues famílies, segons l'aglutinant:

  • Al làtex o a l'aigua, com les acríliques. Les eines es netegen amb aigua 2.
  • Oli-alquídiques (els esmalts sintètics tradicionals), que demanen dissolvents orgànics per netejar 2.

Sobre fusta exterior, el manual del laboratori de productes forestals dels Estats Units observa que les pintures al làtex formulades amb resines acríliques resisteixen bé la intempèrie i mantenen la brillantor millor que les oli-alquídiques, que tendeixen a perdre-la en un o dos anys i a tornar-se trencadisses 2.

COV: llegeix l'etiqueta

A la lliçó 1 has vist els límits de COV del Reial decret 227/2006 1. Repassa'ls amb la mirada de qui tria pintura per a un dormitori: una pintura mate per a parets i sostres interiors no pot passar de 30 g/l, tant si és a l'aigua com si és al dissolvent, i un vernís per a fusteria al dissolvent pot arribar a 400 g/l 1. L'etiqueta ha de dir la subcategoria, el límit i el contingut màxim del producte llest per fer servir 1. Com a pauta, en dormitoris i habitacions infantils tria el producte amb el contingut declarat més baix de la seva subcategoria, i ventila bé durant i després de pintar.

Rentabilitat i brillantor

La norma europea de pintures d'interior, la UNE-EN 13300, classifica la resistència al fregament humit en cinc classes; la 1 és la més resistent 3:

ClasseDesgast
1Menys de 5 µm després de 200 cicles
2De 5 a 20 µm després de 200 cicles
3De 20 a 70 µm després de 200 cicles
4Menys de 70 µm després de 40 cicles
570 µm o més després de 40 cicles

Font de la taula: 3, un distribuïdor que reprodueix la norma; no hem pogut consultar el text de la UNE-EN 13300. La facilitat de neteja depèn també de la brillantor, no només de la classe 3. Com a pauta: en passadissos, cuines i habitacions infantils, demana classe 1 o 2 i compta que una pintura més mate dissimula les imperfeccions de la paret però es neteja pitjor.

Per a la teva pràctica: afegeix a la fitxa de material de la lliçó 1 tres camps per a les pintures: subcategoria i contingut de COV, classe de fregament humit i grau de brillantor. Amb aquests tres valors pots comparar dues marques sense fiar-te del nom comercial («súper rentable», «ecològica»).

Vidre: templat i laminat

Els dos vidres de seguretat que faràs servir més es trenquen de manera molt diferent:

Vidre templatVidre laminat
Com ésVidre tractat tèrmicament, unes quatre o cinc vegades més resistent que el vidre flotat 6Dos o més vidres units amb una làmina plàstica, amb calor i pressió 5
Com es trencaEn fragments petits i relativament inofensius 6Els fragments queden enganxats a la làmina intermèdia 5
MecanitzatNo es pot tallar, foradar ni retocar després de templar-lo: tot es fa abans 6Segons el fabricant
Després de trencar-seCauManté una estabilitat residual si està ben emmarcat 5

Les dades d'aquesta taula vénen de fabricants, no de normes. La conseqüència pràctica sí que és clara: com que un vidre templat no es pot retocar, les mides i els forats de les frontisses s'han de prendre a l'obra acabada, i qualsevol error vol dir encarregar el vidre de nou 6.

Què exigeix el CTE als vidres

La secció 2 del DB-SUA, sobre el risc d'impacte, té dues regles que afecten qualsevol interiorisme 4:

  • Les parts vidriades de portes i de tancaments de dutxes i banyeres han de ser de vidre laminat o templat que resisteixi sense trencar-se un impacte de nivell 3 segons la UNE-EN 12600 4.
  • Els vidres de les àrees amb risc d'impacte sense barrera de protecció han de tenir una classificació d'impacte segons la UNE-EN 12600 que depèn de la diferència de cota a banda i banda 4. Aquestes àrees són, a les portes, la zona entre el terra i 1,50 m d'alçada en una amplada igual a la de la porta més 0,30 m a cada costat, i als panys fixos, entre el terra i 0,90 m 4. Queden exclosos els vidres la dimensió més gran dels quals no passa de 30 cm 4.

A diferència del lliscament, aquí el text no exclou l'habitatge. La mampara de la dutxa d'un pis privat ha de ser de vidre de seguretat 4. En canvi, la senyalització de grans superfícies vidriades que es poden confondre amb portes sí que exclou l'interior dels habitatges 4. imatges

Metall: l'ambient mana

Per a l'acer inoxidable, la guia d'exteriors de l'associació internacional del níquel indica que el tipus 304 s'usa àmpliament en façanes i cobertes, però que el 316 és preferible a les zones costaneres i als llocs on la contaminació atmosfèrica és un problema 7. Per a Barcelona i tot el litoral, és una dada que has de tenir present en baranes de terrassa, aixetes exteriors o mobiliari de balcó. En un interior sec el problema és menor, però en un bany sense ventilació a primera línia de mar val la pena preguntar el tipus d'acer.

Per als altres metalls d'interiorisme (llautó, coure, alumini anoditzat o lacat, acer lacat o patinat), demana sempre la fitxa del fabricant amb l'acabat concret i el seu manteniment: el mateix metall pot anar envernissat, lacat o natural, i es comporta de manera molt diferent segons l'acabat [PENDIENTE: font oficial sobre manteniment de llautó i coure en interiors].

Cas pràctic: un bany prop del mar

Proposes un bany amb una mampara fixa de vidre fins al sostre, un mirall gran i aixetes d'acer inoxidable, en un pis a cent metres del mar. Comprova tres coses. La mampara ha de ser de vidre laminat o templat que aguanti l'impacte de nivell 3 4; si és templada, mesura-la amb els revestiments ja col·locats, perquè després no es podrà retocar 6. L'acer de les aixetes i dels accessoris ha de ser adequat a un ambient costaner 7. I la pintura del sostre, en un ambient humit, ha de ser d'una classe de fregament alta 3.

Targetes d'aquesta lliçó (7)
Pintura al làtex (a l'aigua)
Pintura amb aglutinant en emulsió aquosa, com les acríliques. Les eines es netegen amb aigua; les pintures oli-alquídiques demanen dissolvents orgànics.
Resistència al fregament humit
Classe de la UNE-EN 13300 per a pintures d'interior, de la 1 (la més resistent: menys de 5 µm de desgast després de 200 cicles) a la 5 (la menys resistent).
Vidre templat
Vidre tractat tèrmicament que és més resistent que el vidre flotat i que, si es trenca, es fa en fragments petits i relativament inofensius. No es pot tallar ni foradar després de templar-lo.
Vidre laminat
Dos o més vidres units amb una o més làmines de plàstic (sovint PVB) amb calor i pressió. Si es trenca, els fragments queden enganxats a la làmina.
PVB
Polivinil butiral: la làmina plàstica intermèdia més habitual del vidre laminat, que reté els fragments en cas de trencament.
Àrea amb risc d'impacte
Al DB-SUA, a les portes, la zona fins a 1,50 m d'alçada i l'amplada de la porta més 0,30 m a cada costat; als panys fixos, fins a 0,90 m d'alçada. Els vidres d'aquestes àrees han de complir unes prestacions d'impacte.
Acer inoxidable 316
Tipus d'acer inoxidable que la indústria recomana davant del 304 per a zones costaneres o amb contaminació atmosfèrica; el 304 és molt habitual en la resta de casos.

Fonts

  1. BOE: Real Decreto 227/2006, sobre compuestos orgánicos volátiles en pinturas y barnices (text consolidat) · consultada el 26 d'octubre de 2026
  2. USDA Forest Service, Forest Products Laboratory: «Wood Handbook: Wood as an Engineering Material», FPL-GTR-190, 2010, cap. 16 (acabats) · consultada el 26 d'octubre de 2026
  3. Rawlins Paints (distribuïdor, Regne Unit): «EN 13300» (classes de resistència al fregament humit) · consultada el 26 d'octubre de 2026
  4. Código Técnico de la Edificación, Documento Básico SUA (versió del 14-6-2022), secció SUA 2 · consultada el 26 d'octubre de 2026
  5. Saint-Gobain Glass UK (fabricant): fullet «SGG STADIP», vidre laminat · consultada el 26 d'octubre de 2026
  6. IQ Glass (fabricant i instal·lador, Regne Unit): «Can toughened glass be cut?» · consultada el 26 d'octubre de 2026
  7. Nickel Institute: «Stainless steel in architecture, building and construction — Guidelines for building exteriors» (no s'ha pogut obrir; contrastat amb cerca) · consultada el 26 d'octubre de 2026