Una paleta que funciona en una làmina pot fallar a la paret. A l'espai hi intervenen tres coses que el paper no té: quanta superfície ocupa cada color, quina llum li arriba i què té al costat. Aquesta lliçó tracta de com controlar-les.

La pauta 60-30-10

És la pauta de proporció més citada en decoració. Benjamin Moore la presenta com una estratègia de disseny clàssica: un 60 % de color dominant, un 30 % de color secundari i un 10 % de color d'accent ¹. L'accent ha de contrastar amb la resta de la paleta perquè faci de punt focal de l'habitació ¹.

Tracta-la com una pauta, no com una norma. No hi ha cap norma tècnica al darrere i ningú no mesura percentatges en un interior. Serveix per a una cosa concreta: evitar que tres o quatre colors competeixin amb la mateixa força. Recorda el contrast d'extensió d'Itten de la lliçó anterior: la superfície que ocupa un color canvia el seu pes.

Compta-hi els materials. Un paviment de roure és color, i en una sala pot ser el dominant tant com les parets. Si la fusta, la pedra i el tèxtil ja aporten molt to, sovint n'hi ha prou amb un accent de color de debò.

Colors càlids i freds, i el sotató

El contrast entre fred i càlid és una de les set categories de contrast d'Itten ⁴. En un interior, la temperatura d'un color es nota sobretot en els neutres: un blanc, un gris o un beix tenen un sotató (undertone) que tira cap al càlid o cap al fred. Benjamin Moore recomana decidir si convé un color de sotató càlid o fred segons les condicions de llum de l'espai ¹.

L'orientació i la llum del dia

Un fabricant de pintura dels Estats Units, a l'hemisferi nord com Catalunya, resumeix així l'efecte de l'orientació ²:

• Nord: les estances orientades al nord són les que reben menys llum al llarg del dia, i una llum freda. Recomana colors de sotató càlid i amb un LRV alt, i desaconsella els sotatons freds, que fan l'habitació més freda ².
• Sud: hi entra una llum càlida i constant tot el dia, i per això desaconsella colors massa càlids, que poden semblar massa intensos a certes hores ².
• Est i oest: la llum canvia al llarg del dia; a l'est, càlida al matí i freda al vespre. Tria el color segons l'hora en què més es fa servir l'espai ².

Amb poca llum natural, la llum artificial també pesa: segons el mateix fabricant, una llum càlida fa l'estança més acollidora però sol ser una mica més tènue, i una llum blanca i freda va bé per a zones comunes on cal més llum ². La temperatura de color de la llum, i com es mesura, es treballa al mòdul d'il·luminació (M09).

El contrast simultani de Chevreul

Michel-Eugène Chevreul era químic i director del departament de tintures de la manufactura dels Gobelins ⁵. Els treballadors van notar que la seva llana negra semblava menys intensa que la d'altres fabricants, i Chevreul va concloure que la causa no era la qualitat del tint sinó els colors que tenia al costat ⁵. El 1839 va publicar a París De la loi du contraste simultané des couleurs ⁵.

La idea central: posar colors contrastats l'un al costat de l'altre els reforça, i posar colors semblants els apaga ⁵. Uns punts porpra sobre fons negre es veuen d'un porpra més profund que sobre fons blanc ⁵. El títol de la traducció anglesa del 1861 diu molt de l'abast que li donava: l'aplicació a la pintura, la decoració d'edificis, la tapisseria i les catifes, l'estampació de teixits, el vestit i la jardineria, entre d'altres ⁶.

imatges

Efectes òptics sobre l'espai

Una part del que es diu sobre com el color «canvia» un espai té base física: els colors clars reflecteixen més llum, i Sherwin-Williams explica que una paleta clara i acabats amb més brillantor augmenten la reflexió i poden il·luminar un espai sense llum artificial ³. El mateix article proposa limitar els colors foscos a una sola paret en lloc de tota l'habitació ³.

La resta són pautes de taller, molt esteses però sense un estudi concret que les sostingui aquí. Fes-les servir com a hipòtesis i comprova-les amb mostres:

Les mostres, sempre in situ

Benjamin Moore insisteix a provar sempre els colors a cada estança, perquè la llum en canvia l'aparença ¹. I les cartes de color, fins i tot les de referència com les RAL, són una guia per triar però no són vinculants ⁷.

1. Pinta mostres grans, d'almenys mig metre de costat, o fes servir mostres pintades sobre cartró que puguis moure.
2. Posa-les a les dues parets que reben la llum de manera diferent: la de la finestra i la del davant.
3. Mira-les al matí, a la tarda i de nit amb la llum artificial del projecte.
4. Mira-les al costat del paviment, la fusta i el tèxtil reals.

Les mides i el procediment són criteri de taller, no una norma.

Cas pràctic

Un client vol un menjador «verd salvia» en un pis amb l'estança orientada al nord. A la carta, el verd que tria és lluminós i fresc. Pintat, el mateix verd es veu grisós i fred al migdia, i gairebé blau de nit amb una llum freda.

Amb el que has vist: la llum del nord és freda i escassa, i convé un color de sotató càlid i amb un LRV alt ². Proposes dues alternatives del mateix to, una més clara i una amb el sotató més groc, i les proves a la paret al costat del parquet de roure, que n'escalfa la lectura. El client tria la més càlida, que a la carta li semblava «massa groga».