Gairebé tots els projectes d'interiors comencen en un espai que ja existeix, i el primer plànol que necessites és el que encara no té ningú: el de l'estat actual, mesurat de debò. Un aixecament ben fet estalvia sorpreses a l'obra; un de dolent les garanteix. El mètode és senzill i sempre el mateix: preparar, croquis, mesurar amb ordre, fotografiar, passar a net i comprovar.

Què és un aixecament i per què importa

L'aixecament és la presa de dades d'un espai construït per dibuixar-ne l'estat actual a escala: mides en planta, alçades, obertures, elements fixos, instal·lacions visibles, materials i el seu estat. És la base de tot el que faràs després al curs amb el projecte troncal: les perspectives (M04), la distribució (M07), els materials i la llum (M08 i M09), les instal·lacions i el pressupost (M10) i el moble a mida (M11).

No et refiïs dels plànols existents encara que en tinguis. Els plànols de projecte d'un edifici diuen com s'havia de construir, no com es va construir, i els habitatges acumulen reformes que no consten enlloc. Els plànols antics serveixen per entendre l'estructura i per comprovar, però el teu plànol de treball surt de les teves mides.

Abans d'anar-hi: les dades prèvies

• Cadastre. A la Seu Electrònica del Cadastre pots consultar lliurement les dades no protegides d'un immoble (les que no fan referència al titular ni al valor cadastral) i descarregar-ne la consulta descriptiva i gràfica en PDF ¹. Aquest document no és un certificat i no té cap validesa legal ¹: fes-lo servir per orientar-te i per tenir la referència cadastral, no com a mida del projecte.
• Plànols existents que tingui la propietat: de la compra, d'una reforma anterior, de la comunitat.
• Normativa d'habitabilitat. A Catalunya, les condicions mínimes d'habitabilitat les regula el Decret 141/2012 ⁴. Saber-ho abans et permet mesurar el que després hauràs de comprovar (superfícies, obertures, alçades lliures). Ho treballaràs a fons al mòdul M10.
• Una planta esquemàtica de memòria o feta en una primera visita, per arribar amb el full de croquis ja començat.

L'equip

• Mesurador làser per a distàncies entre paraments i alçades. Consulta'n la precisió al manual del fabricant del teu model, i recorda que depèn de la superfície i de la distància.
• Cinta mètrica de 5 m per a obertures, gruixos, mobles i detalls, i una cinta llarga si no tens làser.
• Nivell o nivell làser, per detectar desnivells de paviment i parets desplomades.
• Carpeta rígida, paper i llapis (millor en A3 o A4 quadriculat), i llapis de dos colors per separar mides i notes.
• Mòbil o càmera per a fotos sistemàtiques.
• Si pots, una segona persona: una aguanta la cinta i l'altra anota. Es mesura més de pressa i amb menys errors.

El croquis d'aixecament

El croquis és el document original de l'aixecament. Es fa al lloc, a mà alçada, sense escala però proporcionat, i ha de ser prou gran perquè hi càpiguen totes les cotes sense amuntegar-se. Pauta de treball:

1. Dibuixa primer tota la planta de l'habitatge, encara que sigui petita, per tenir el conjunt.
2. Després, un croquis per estança, més gran, amb les parets dibuixades amb doble línia (el gruix importa).
3. Marca el nord, la porta d'entrada i un nom o número per a cada estança.
4. Dibuixa totes les obertures, pilars, baixants, radiadors, quadres elèctrics i elements fixos abans de començar a mesurar.
5. Escriu les mides a sobre a mesura que les prens, mai de memòria al final.

Mesurar: cadenes, diagonals i alçades

Mesures en planta. A cada paret, pren una cadena de mides en acumulat: fixa el zero a la cantonada i llegeix totes les distàncies des d'aquest origen (inici de porta, final de porta, inici de finestra…). Així un error d'un tram no s'arrossega a tota la paret. Pren també la mida total de cada paret de paret a paret, i el gruix de cada envà a les portes, on es veu.

Diagonals. Les estances reals gairebé mai no són rectangles perfectes. Mesura sempre les dues diagonals de cada estança: amb els quatre costats i una diagonal, la forma queda determinada (són dos triangles de costats coneguts); la segona diagonal serveix de comprovació. Si les dues diagonals d'una estança rectangular no són iguals, les parets no fan escaire, i el plànol ho ha de reflectir.

Alçades. Alçada lliure en diversos punts de cada estança (no sempre és la mateixa), alçada i cantell de bigues i falsos sostres, alçada i ampit de finestres, alçada de portes, de taulells i dels elements que es mantindran.

Desnivells. Amb el nivell, anota on canvia el paviment (un esglaó al bany, una terrassa més baixa) i fixa un ±0,00 de referència a l'entrada.

Obertures, instal·lacions i fotos

• Obertures: amplada i alçada de pas, tipus de fusteria, sentit d'obertura, persianes i caixes de persiana. La normativa d'habitabilitat calcula la superfície d'una obertura com la del seu pas obert o la de la seva superfície translúcida ², així que mesura-les de manera que la puguis calcular.
• Instal·lacions visibles: endolls, interruptors i punts de llum (posició i alçada), radiadors, aparells d'aire, presa d'aigua i desguàs de cuina i bany, baixants, comptadors, quadre elèctric. Marca-les al croquis amb símbols senzills i una llegenda.
• Estructura: pilars, murs de càrrega aparents i bigues. No decideixis tu si una paret és de càrrega: anota-ho com a dubte per a qui faci el projecte tècnic.
• Fotos sistemàtiques: a cada estança, una foto de cada paret de cara, en el mateix ordre (per exemple, en el sentit de les agulles del rellotge des de la porta), més fotos de detall de sostres, paviments, finestres i instal·lacions. Numera les fotos al croquis. Són la memòria de l'aixecament quan ja no hi siguis.
• Materials i estat: paviments, revestiments, fusteries, humitats, esquerdes. Una línia de text per a cada cosa estalvia una segona visita.

Passar a net

Passar a net vol dir dibuixar a escala, a mà o amb ordinador, l'estat actual a partir del croquis. Pauta d'ordre:

1. Dibuixa el contorn de cada estança a partir de les mides i les diagonals, i comprova que tanqui.
2. Encaixa les estances entre si a través dels gruixos d'envà. Aquí apareixen les incoherències: si dues estances no encaixen, ho has de resoldre amb les mides, no fent trampa amb un gruix de paret inventat.
3. Col·loca obertures, elements fixos i instal·lacions.
4. Aplica la jerarquia de línies, acota en cadenes i posa el nom i la superfície útil de cada estança.
5. Si el plànol farà de base per a una reforma, desa'l com a estat actual i fes-ne còpies per a l'enderroc i l'estat reformat, que la ISO 7518 permet representar de manera simplificada ³.

Comprovar l'aixecament

• Sumes: les mides parcials de cada paret sumen la total; els interiors més els gruixos sumen el conjunt.
• Diagonals: la diagonal mesurada que no has fet servir per dibuixar coincideix amb la que mesures al plànol.
• Fotos: cada foto es pot situar al plànol, i el que hi surt hi és dibuixat.
• Habitabilitat: amb el plànol net ja pots fer les primeres comprovacions. Per exemple, en el cas dels habitatges existents, el Decret 141/2012 demana que les habitacions tinguin una superfície útil no inferior a 5 m² i que s'hi pugui inscriure en planta un quadrat d'1,80 × 1,80 m ².

Una pauta de tolerància habitual és que un aixecament d'interiors coincideixi amb la realitat al centímetre en planta. Allà on necessitis més precisió (un moble encastat, una encimera entre dues parets), torna-hi a mesurar quan el projecte estigui definit, abans de fabricar.

Per veure'n exemples: imatges · vídeos