Les capes són l'esquelet d'un plànol: decideixen què es veu, què s'imprimeix i amb quin gruix. Si cada objecte va a la seva capa i hereta d'ella el color, el tipus i el gruix de línia (ByLayer), canviar la presentació d'un plànol sencer és qüestió de segons. Si no, és una tarda perduda.

Per què les capes ho organitzen tot

Una capa agrupa els objectes per funció o finalitat, com fulls de plàstic transparent superposats: amb un sol gest pots amagar o mostrar tot el que hi ha en una capa, i les capes també imposen estàndards de color, tipus de línia i altres propietats ¹. L'ajuda d'Autodesk les defineix com la principal eina d'organització d'un dibuix d'AutoCAD i avisa contra la temptació de fer-ho tot en una sola capa ¹.

Les recomanacions de l'ajuda, que són la base de qualsevol esquema ¹:

• Evita la capa 0 per dibuixar: té propietats especials (les veuràs amb els blocs a la lliçó següent). Crea capes amb noms que s'entenguin.
• Tot dibuix amb cotes inclou automàticament una capa reservada, Defpoints.
• Fes una capa per a la geometria auxiliar i les notes que no s'han d'imprimir, una per a les finestres de presentació dels layouts i una per a totes les trames i farciments.
• Comença el nom de cada capa amb un número de dues xifres per controlar-ne l'ordre a la llista.
• Un estàndard de capes comú és essencial en els projectes en equip, i es desa a la plantilla perquè cada dibuix nou ja el tingui.

Un esquema de capes per a interiorisme

La norma ISO 13567-1:2017 estableix els principis generals per estructurar i anomenar les capes dels fitxers CAD, tant per controlar la visibilitat com per gestionar i intercanviar les dades ⁶. Si un client o un estudi d'arquitectura t'imposa el seu estàndard, mana el seu. Per al teu estudi, aquest esquema és una proposta de partida (pauta, no norma), pensada per als plànols d'un habitatge:

Si treballes amb una xref d'estat actual, l'estat actual porta les seves capes i el fitxer de proposta, les seves: els elements amb nom d'una xref (capes, estils) es mantenen separats dels de l'amfitrió ⁸.

El gestor de propietats de capa

S'obre amb l'ordre LAYER (àlies LA) o amb el botó Layer Properties de la cinta. Els objectes nous van sempre a la capa actual, que el gestor marca amb un senyal verd; l'ajuda recomana comprovar-la abans de dibuixar, perquè és fàcil oblidar-se'n ¹.

No es poden esborrar la capa 0, Defpoints, la capa actual ni les capes que fan servir les definicions de bloc o les xrefs ². Per a canvis de visibilitat que es repeteixen (per exemple, «planta d'enderroc» i «planta de proposta» en un mateix fitxer), desa estats de capes amb el Layer States Manager: restaurar-ne un aplica la configuració desada ². Els filtres limiten la llista a les capes que compleixen unes condicions o a les que hi arrossegues ².

ByLayer: les propietats vénen de la capa

Una propietat amb el valor ByLayer s'hereta de la capa de l'objecte ³. La paleta de propietats (ordre PROPERTIES, àlies PR, o Ctrl+1) mostra i canvia les propietats dels objectes seleccionats; si no n'hi ha cap de seleccionat, el que hi canviïs s'aplica als objectes que dibuixis a partir d'aleshores ³. Per copiar les propietats d'un objecte a uns altres, MATCHPROP (àlies MA): tries l'objecte d'origen i després els de destinació ³.

L'ajuda d'Autodesk reconeix que hi ha qui fixa les propietats per capa, qui ho fa objecte a objecte i qui combina tots dos sistemes ¹. La pauta d'aquest taller és clara: tot ByLayer. Si un moble ha d'anar més prim, el canvies de capa, no de gruix. Així, quan una impressora o un client demani una altra presentació, només toques les capes.

Tipus de línia i la seva escala

Un tipus de línia pot ser un patró de traços, punts, text i símbols, o una línia contínua ⁴. Abans d'assignar un tipus no continu, cal carregar-lo des del gestor de tipus de línia ³. AutoCAD porta dos fitxers de definicions: acad.lin, per a unitats imperials, i acadiso.lin, per a mètriques; l'ajuda avisa que no els barregis en un mateix dibuix, per l'escala ⁴.

• LTSCALE: factor global que afecta tots els tipus de línia; per defecte val 1,0, i com més petit, més repeticions del patró ⁴.
• CELTSCALE: escala dels objectes nous; l'aspecte final depèn d'aquest valor i del global ⁴.
• PSLTSCALE: amb el valor 1, el patró es veu igual en finestres de presentació a escales diferents ⁴. Hi tornaràs a la lliçó de layouts.

Pauta per al teu flux: dibuix en mil·límetres, tipus de línia d'acadiso.lin i escala que es comprova a la sortida. Si al PDF una línia discontínua surt contínua, el problema gairebé sempre és l'escala, no el tipus.

Gruixos de línia: el que es llegeix al paper

El gruix de línia és constant sigui quina sigui l'escala de la vista; als layouts es mostra i s'imprimeix en unitats reals ³. L'ajuda recomana treballar amb la visualització de gruixos desactivada, perquè les línies gruixudes tapen les del costat i fan atrapar punts equivocats, i activar-la abans d'imprimir: els objectes s'imprimeixen sempre amb el gruix especificat, tant si es veu a la pantalla com si no ³.

Al quadre Lineweight Settings hi ha el gruix per defecte de les capes noves, que inicialment és de 0,25 mm (variable LWDEFAULT), l'opció de mostrar els gruixos (LWDISPLAY) i les unitats en què es llisten, mil·límetres o polzades ⁵. L'ajust de l'escala de visualització només afecta la pestanya Model, no els layouts ⁵.

La jerarquia de gruixos és la que fa llegible una planta: primer el tall, després les vistes i el mobiliari, i al final les trames. Els valors de la taula de capes són orientatius; el que importa és que hi hagi prou diferència entre el tall i la resta. Al M03 veuràs els criteris de representació; aquí els apliques.

Trames

L'ordre HATCH crea un sol objecte compost que omple una àrea amb un patró, un color sòlid o un degradat. La pestanya Hatch Creation ofereix més de 70 patrons imperials i ISO: tries el patró i l'escala i fas clic a dins d'una àrea tancada ⁷. Quan trames, farciments i línies gruixudes se superposen, DRAWORDER decideix què queda a sobre ⁷.

• Totes les trames a la seva capa ¹, per apagar-les de cop quan acotes.
• Parets tallades: farciment sòlid o una trama densa, segons el criteri gràfic de l'estudi (pauta).
• Paviments: dibuixa'ls amb la mida real de la peça i comprova en un PDF de prova que la trama no surt com una taca grisa.
• Si la trama no es crea, l'àrea no és tancada: revisa les cantonades amb zoom.

Per veure'n exemples: vídeos · imatges