Mòdul M20 · Lliçó 2 de 6
Honoraris: maneres de cobrar, tarifa pròpia i comissions
Per què no hi ha barems oficials, com calcular la tarifa, cobrar per hora, per m², a preu tancat o per percentatge, i què fer amb les comissions.
- 30 min
- 5 fonts
- 7 targetes
- Actualitzada el 27 d'octubre de 2026
Ningú no et pot dir quant has de cobrar: la llei prohibeix als col·legis professionals publicar tarifes recomanades. Has de construir la teva tarifa a partir dels teus costos, de les hores que realment pots facturar i del valor que aportes, i després triar la manera de cobrar que s'adigui a cada encàrrec. Aquesta lliçó és sobretot de pautes professionals; on hi ha norma, es diu.
Per què ja no hi ha tarifes de col·legi
Durant dècades molts col·legis publicaven barems d'honoraris. Avui l'article 14 de la Llei de col·legis professionals diu que els col·legis i les seves organitzacions no poden establir barems orientatius ni cap altra orientació, recomanació, directriu, norma o regla sobre honoraris professionals 1. L'única excepció són els criteris orientatius per a la taxació de costes judicials i la jura de comptes dels advocats 1. Aquesta redacció la va introduir la Llei 25/2009, en vigor des del 27 de desembre de 2009 1.
A més, la Llei de defensa de la competència prohibeix els acords, les decisions i les pràctiques concertades que restringeixen la competència, com la fixació de preus 2.
Per a la teva pràctica: si trobes una «tarifa del col·legi» per internet, o és molt antiga o no és oficial. I no pactis preus amb altres estudis, encara que sigui de paraula en un grup de missatgeria: és exactament el que la llei de competència prohibeix. Parlar de com calcules els teus costos és una cosa; acordar quant cobrareu tots, una altra.
Col·legis i associacions professionals
A Catalunya hi ha el Col·legi de Dissenyadors d'Interiors i Decoradors de Catalunya, que té web pròpia amb informació sobre com col·legiar-se i sobre els drets i serveis dels col·legiats 3. Consulta-hi directament els requisits i el que inclou la quota; no t'ho resumim aquí perquè la seva web no ho detalla en obert 3.
En l'àmbit associatiu, el Ministeri de Ciència recull com a col·laboradores de l'ecosistema del disseny diverses entitats amb seu a Catalunya: el mateix col·legi, el Foment de les Arts i del Disseny (FAD) i associacions com ARQUIN-FAD i l'Associació de Dissenyadors Professionals 4.
Pauta: una associació et dona xarxa, formació, visibilitat en premis i exposicions, i interlocució amb altres professionals. Abans d'apuntar-te'n a una, pregunta què inclou la quota (assessorament, assegurança, models de document) i compara-ho amb el que pagaries per separat.
Calcula la teva tarifa horària
Encara que acabis cobrant per preu tancat, necessites saber quant et costa una hora. És la base de tot pressupost. El càlcul és una pauta, no una norma:
- Costos fixos anuals: quota d'autònom, assessoria, programari, assegurances, equip, local o part de casa, mobilitat, formació, web i màrqueting.
- Sou que vols cobrar a l'any, abans d'impostos.
- Hores facturables: parteix de les setmanes que treballaràs (resta vacances, festius i dies de baixa possibles) i descompta el temps que no pots cobrar a ningú: gestió, comptabilitat, captació de clients, pressupostos que no s'acceptaran, formació.
- Tarifa mínima per hora = (costos fixos + sou) ÷ hores facturables.
- Marge per a imprevistos i per créixer. El resultat és el teu preu mínim, no el teu preu.
L'error més comú és sobreestimar les hores facturables. Si al principi no tens dades, fes-ne un registre durant tres mesos: apunta cada hora i a quin projecte va. Al cap d'un any sabràs quantes hores et costa de debò un projecte de cuina o una sala d'estar, i podràs pressupostar a partir de dades pròpies.
Les xifres (quines quotes, quin percentatge d'hores facturables, quant cobra el mercat) les has de posar tu amb dades reals; no t'en donem cap perquè no hi ha cap font oficial que les publiqui. [PENDIENTE: no hi ha estadística oficial d'honoraris d'interiorisme a Catalunya; si en surt una, citar-la aquí]
Quatre maneres de cobrar
| Manera | Quan encaixa (pauta) | Risc per a tu | Risc per al client |
|---|---|---|---|
| Per hora | Assessoraments, consultes, visites a botigues amb el client, encàrrecs d'abast incert | Poc; però limita el que guanyes a les hores que treballes | No saber el total; cal un pressupost estimat i informes d'hores |
| Per metre quadrat | Projectes repetitius i comparables (pisos semblants, oficines) | Un espai petit pot ser tan complex com un de gran (una cuina, un bany) | Pagar el mateix per m² fàcils i difícils |
| Preu tancat per fases | La majoria de projectes d'habitatge, amb l'abast ben definit | Que l'abast creixi sense que el preu acompanyi | Poc, si sap què inclou i què no |
| Percentatge sobre obra o moblament | Projectes amb direcció d'obra o amb gran volum de compres | Que el client retalli l'obra i els teus honoraris amb ella | Que sembli que guanyes més si gasta més |
Els quatre models poden conviure: preu tancat per al projecte, hores per a les visites de més i un percentatge o una quantitat fixa per a la direcció d'obra. El que importa és que el client ho entengui abans de signar.
Per a la teva pràctica: al pressupost, el preu ha de ser el total, impostos inclosos. Quan el client és un consumidor, la llei exigeix informar-lo abans del contracte del preu total, inclosos tots els impostos i taxes 5. Si separes base i IVA per claredat, posa també la suma final ben visible.
Proveïdors, descomptes i comissions
Molts proveïdors de mobiliari, tèxtil o il·luminació ofereixen als interioristes un preu de professional o una comissió per cada client que els porten. No és il·legal en si mateix, però canvia la teva posició: si guanyes més quan el client compra en una botiga concreta, la teva recomanació ja no és neutral. La pauta professional és la transparència, i hi ha tres maneres netes de fer-ho:
| Model | Com funciona | Què ha de saber el client |
|---|---|---|
| Recomanes, el client compra | El client paga directament al proveïdor; tu cobres només honoraris | Que no cobres res del proveïdor (o que el descompte de professional li passes a ell) |
| Compres tu i revens | Factures el mobiliari amb un marge declarat; gestiones comandes, terminis i incidències | Que hi ha un marge i per què (gestió, risc, garantia); i que assumeixes tu la responsabilitat del lliurament |
| Comissió del proveïdor | El proveïdor et paga un percentatge de la venda | Que existeix i de quant és, per escrit al full d'encàrrec |
El model de compra i revenda fa que siguis tu qui factura el producte: et toca gestionar defectes, devolucions i retards, i té efectes fiscals i de responsabilitat que has de parlar amb l'assessor. Per això, a la taula de la lliçó anterior, és un dels motius per plantejar-se una societat.
Cas pràctic: el pressupost que creix
Un client demana un projecte de sala d'estar i menjador. Pressuposes un preu tancat amb dues propostes i dues rondes de canvis. A la segona reunió vol afegir-hi el dormitori principal i una tercera proposta del menjador. Si el full d'encàrrec defineix l'abast, la resposta és fàcil: li envies una ampliació amb el preu del dormitori i la tercera proposta a preu d'hora, i ell decideix. Si no el defineix, o treballes gratis o discuteixes. Per això el càlcul de la tarifa i el contracte van junts: és el tema de la lliçó següent.
Targetes d'aquesta lliçó (7)
- Barems orientatius
- Taules de preus recomanats que publicaven els col·legis professionals. Des de la Llei 25/2009 els col·legis no en poden establir, llevat de criteris per a la taxació de costes judicials.
- Hores facturables
- Les hores de l'any que pots cobrar a un client. Són moltes menys que les hores treballades, perquè la gestió, la captació i la formació no es facturen.
- Preu tancat
- Honoraris fixos per a un abast definit de feina i un nombre de revisions. Protegeix el client, i et protegeix a tu només si l'abast està ben escrit.
- Honoraris per percentatge
- Honoraris calculats com un percentatge del cost de l'obra o del moblament. Creixen amb el projecte, però creen un incentiu aparent a gastar més.
- Marge sobre compres
- Diferència entre el que pagues al proveïdor i el que factures al client quan compres tu el mobiliari. És legítim si el client sap que hi és.
- Comissió de proveïdor
- Import que un proveïdor paga a qui li porta un client. Si el client no ho sap, la teva recomanació deixa de ser independent.
- ARQUIN-FAD
- Associació del Foment de les Arts i del Disseny (FAD) de Barcelona; el Ministeri de Ciència la recull entre les entitats col·laboradores de l'ecosistema del disseny.
Fonts
- Ley 2/1974, de 13 de febrero, sobre colegios profesionales, article 14 i disposició addicional quarta, text consolidat (BOE)
- Ley 15/2007, de 3 de julio, de defensa de la competencia, text consolidat (BOE)
- Col·legi de Dissenyadors d'Interiors i Decoradors de Catalunya (web oficial)
- Ministerio de Ciencia, Innovación y Universidades: entitats col·laboradores de l'ecosistema del disseny
- Text refós de la Ley general para la defensa de los consumidores y usuarios (Real Decreto Legislativo 1/2007), article 60, text consolidat (BOE)