Aquestes cinc etiquetes són les que més surten en una conversa amb un client i les que menys definició tenen. Cap té un manifest ni una data de naixement. El que farem és ancorar cadascuna en un referent que sí es pot verificar (un edifici, un tipus de casa, un barri, un taller d'artistes, un llibre) i, a partir d'aquí, proposar-ne els codis com a pauta de treball.

Mediterrani: la Casa Ugalde com a referent

«Mediterrani» és una etiqueta molt àmplia: el mercat la fa servir tant per a cases blanques de les illes gregues com per a masies de la Provença. Per fonamentar-la et proposem un referent català i documentat: la Casa Ugalde, a Caldes d'Estrac.

La lliçó de la Casa Ugalde és que el mediterrani no és un repertori d'objectes (cistells, ceràmica blava) sinó una manera de construir: materials del lloc, superfícies blanques que reben la llum i una relació directa amb l'exterior.

Rústic: la masia i el risc del pastitx

L'equivalent català del rústic és la masia: una casa agrícola aïllada amb terres de conreu adscrites ². Són cases de dues o tres plantes, generalment amb teulada de dos vessants; el pis principal era l'habitatge, el superior el graner i la planta baixa les dependències agrícoles ².

Aquesta organització explica per què el rústic de veritat té espais amb usos molt marcats i materials pensats per durar i treballar, no per decorar. El rústic de catàleg, en canvi, sovint simula aquesta duresa (bigues falses, pedra aplacada, fusta envellida artificialment). Quan reformis una casa rural real, la pauta és la contrària: conserva i deixa veure el que és autèntic, i que el que és nou es noti que ho és.

Industrial: els lofts del SoHo

L'estil industrial ve del loft, i el referent més ben documentat és el barri del SoHo, a Nova York. L'informe amb què la ciutat el va declarar districte històric, el 1973, ho explica ³:

• El nom SoHo («South of Houston», al sud del carrer Houston) és l'acrònim que va adoptar un grup d'artistes que s'hi van instal·lar als anys seixanta, en un barri que llavors semblava condemnat ³.
• El districte té una col·lecció singular d'edificis de ferro colat, i també d'obra de maó i pedra, en uns 500 edificis repartits en 26 illes ³.
• El moviment el va provocar la tendència dels artistes a pintar teles cada cop més grans: els lofts buits i de sostres alts del SoHo els donaven l'espai que necessitaven, i els lloguers eren molt baixos ³.
• La ciutat va modificar la normativa urbanística per permetre que hi visquessin artistes sense expulsar la petita indústria ³.

D'aquí ve el que el mercat anomena «industrial»: un espai que abans era de treball i que es fa habitable sense amagar-ho. Molts dels edificis del districte tenien, a l'origen, botiga a la planta baixa i lofts a sobre, amb finestres altes ³.

Boho: una etiqueta, un precedent

El boho és la més comercial de les etiquetes del mòdul: a les fonts consultades no n'hem trobat cap definició acadèmica, i convé que ho diguis així al client. Sí que hi ha precedents històrics d'interiors fets per artistes amb una barreja lliure de colors, estampats i mobles pintats. Un de ben documentat és l'Omega Workshops.

El pintor i dissenyador britànic Roger Fry (1866–1934) el va fundar el 1913 i hi va reunir artistes per dissenyar mobles, ceràmica, vidre, tèxtils i interiors sencers ⁴. El Victoria and Albert Museum en conserva 162 obres, entre les quals hi ha mobles pintats, tèxtils d'interiorisme, dissenys de catifes i ceràmica, i hi relaciona Vanessa Bell i Duncan Grant ⁵. imatges

No és l'origen de l'etiqueta: és un exemple que t'ajuda a entendre que darrere del boho hi ha una idea vella, la casa com a obra personal i acumulativa. Els codis que el mercat hi associa avui són els de la taula, presentats com a lectura de treball:

Maximalisme: més és més, amb criteri

El maximalisme tampoc té una definició acadèmica, però té un rerefons teòric clar en la crítica postmoderna al purisme del Moviment Modern, que al M01 vas veure materialitzada en Memphis. El text de referència és Complexity and Contradiction in Architecture, de Robert Venturi, publicat pel Museum of Modern Art de Nova York ⁶.

La nota de premsa del MoMA del 1967 el presenta com un atac a les limitacions de l'arquitectura moderna ortodoxa, i en cita frases de Venturi ⁶: li agraden els elements «híbrids més que no pas purs», «de compromís més que no pas nets», «ambigus més que no pas articulats», i declara: «estic a favor de la vitalitat desordenada més que no pas de la unitat òbvia». Per a ell, una arquitectura complexa ha d'assolir «la difícil unitat de la inclusió més que no pas la fàcil unitat de l'exclusió» ⁶. El seu prologuista, Vincent Scully, en deia que era probablement l'escrit més important sobre arquitectura des de Vers une architecture de Le Corbusier, del 1923 ⁶.

Aquesta última frase és la clau per a l'interiorisme: el maximalisme bo no és acumular, sinó aconseguir que molts elements diferents formin una unitat. És la «unitat difícil». Ho treballaràs a la lliçó 5.