Una làmina funciona quan té una estructura que no es veu: un format coherent, una retícula on s'alinea tot, una jerarquia que diu què mirar primer i un caixetí que es repeteix igual a cada full. La norma només fixa la mida del paper; tota la resta és criteri professional, i aquí el trobaràs presentat com a pautes orientatives, no com a regles.

Formats

Les mides de paper de la sèrie A les defineix la norma ISO 216 ¹. Totes tenen la mateixa proporció, 1:√2, de manera que en partir un full per la meitat se n'obté un altre de la mateixa forma; l'A0 té una superfície d'un metre quadrat ². Per això un A1 és exactament quatre A3, i una làmina dissenyada en A3 es pot ampliar a A1 sense refer la composició.

Una pauta que gairebé tots els estudis comparteixen: una sola orientació per a tot un projecte. La coherència entre làmines és tan important com cada làmina per separat.

Retícula

La retícula (grid) és el conjunt de marges, columnes i separacions que ordena la làmina. Les xifres següents són una pauta habitual per a l'A3, no una norma; ajusta-les al teu sistema gràfic:

• Marges: orientativament, 10–15 mm. El marge inferior o el lateral pot ser més gran per acollir el caixetí.
• Columnes: dotze columnes és la retícula més flexible, perquè el 12 es divideix exactament en 2, 3, 4 i 6. Així pots fer composicions de dos, tres, quatre o sis blocs sense canviar de retícula. Per a làmines senzilles, sis columnes n'hi ha prou.
• Gutter (separació entre columnes): orientativament, 4–5 mm.
• Files o línies base: alineen verticalment els blocs d'imatge i de text.

La retícula no es veu, però es nota: si tots els elements s'hi alineen, la làmina transmet ordre i professionalitat.

Jerarquia visual

Decideix què s'ha de veure primer. En una làmina d'interiorisme sol ser una imatge protagonista (una perspectiva o un render); després, el plànol que l'explica; després, els materials, i finalment el text. La jerarquia es construeix amb mida, posició, contrast i espai blanc, no amb més colors ni amb més fletxes.

Caixetí i títol

El caixetí és la franja d'identificació de la làmina: nom del projecte, contingut del full, escala (si n'hi ha), data, número de làmina (per exemple, 01/06), autoria i logotip. El criteri és que sigui idèntic en totes les làmines i discret: sempre a la mateixa posició i amb tipografia petita. Qui mira la làmina ha de trobar-lo quan el busca, no abans.

Tipografia

Una pauta molt estesa és treballar amb dues famílies com a màxim: una per a títols, que pot tenir caràcter (per exemple, una de pal sec geomètrica o una amb serif), i una per a textos, neutra i llegible. Les mides següents són orientatives per a l'A3; prova-les imprimint, perquè la pantalla enganya:

Com que el costat d'un A1 és el doble que el d'un A3 ², una làmina ampliada d'A3 a A1 duplica també les mides de lletra. Evita el text justificat en columnes estretes (fa carrers blancs) i les majúscules en textos llargs (costen de llegir).

Paleta i espai blanc

• La paleta gràfica de la làmina (fons, textos, filets) funciona millor neutra: els protagonistes del color són el projecte i els materials.
• L'espai blanc no és espai perdut: separa, jerarquitza i dona aire. Una làmina plena sol ser una làmina que no s'ha editat.

Com es combinen els elements

Un esquema tipus per a una làmina d'interiorisme en A3 horitzontal, sobre una retícula de dotze columnes:

La clau són les referències creuades: el mateix número o la mateixa lletra a la planta, al render i a la mostra de material. Així qui mira la làmina relaciona cada element sense que tu hi siguis per explicar-ho.

Errors típics

• Massa informació: voler explicar-ho tot en una sola làmina.
• Elements desalineats, flotant sense retícula.
• Massa tipografies, massa mides o massa colors de text.
• Imatges pixelades o deformades, sense mantenir la proporció.
• Plànols amb tots els gruixos de línia iguals, portats directament d'AutoCAD sense tractar.
• Plantes sense nord, sense escala gràfica i sense el punt de vista del render.
• Un caixetí diferent a cada làmina.

Per veure'n exemples: vídeos · imatges