Un plànol és un text escrit en un llenguatge gràfic, i com qualsevol llenguatge té una gramàtica: la normalització. Les normes ISO, adoptades a Espanya com a UNE, fixen com es fan les línies, les vistes, les cotes, els fulls i les escales. Conèixer-les no és burocràcia: és el que fa que un paleta, un fuster o un instal·lador llegeixi el teu plànol igual que tu.

Per què es normalitza el dibuix

Un plànol d'interiors el llegeixen persones molt diferents: el client, que el mira per entendre l'espai; el contractista, que en treu un pressupost; el fuster, que hi mesura un armari; l'electricista, que hi busca on van els endolls. Si cadascú dibuixés a la seva manera, cada plànol necessitaria un manual. La normalització resol això amb convencions compartides: una línia gruixuda vol dir «aquí tallo una paret», una línia discontínua vol dir «això queda amagat o per sobre», un número sobre una línia de cota vol dir «aquesta és la mida real».

Si estàs acostumada o acostumat a la làmina de presentació, el canvi de mentalitat és important. En una làmina el dibuix ha de seduir; en un plànol tècnic el dibuix ha de dir una sola cosa i no admetre una segona lectura. Les dues coses conviuen en un projecte d'interiors, i en aquest mòdul treballem la segona.

Qui fa les normes: ISO, EN i UNE

Les normes bàsiques del dibuix tècnic les publica l'Organització Internacional de Normalització, ISO. Quan Europa n'adopta una, passa a ser també norma europea (EN), i quan l'adopta l'Asociación Española de Normalización, passa a ser norma espanyola (UNE). Per això veuràs codis com UNE-EN ISO 5455: la fitxa de la UNE indica que la UNE-EN ISO 5455:1996 és idèntica a l'EN ISO 5455:1994 i a la ISO 5455:1979 ³. De la mateixa manera, la ISO 128-2:2022, sobre línies, va ser ratificada com a UNE-EN ISO 128-2 el desembre del 2022 ¹².

Dues coses pràctiques. Primera: el text de les normes és de pagament, i el que es pot consultar lliurement és la fitxa del catàleg amb l'abast de cada una; a les fonts d'aquest mòdul trobaràs les fitxes. Segona: les normes es revisen. La ISO 5455, per exemple, és del 1979, però ISO la va revisar i confirmar el 2025, de manera que continua vigent ¹. Quan citis una norma en un plec o una memòria, posa'n l'any.

Les normes que has de conèixer

No cal saber-les de memòria, però sí saber quina regula què, per anar-hi quan tinguis un dubte. Aquestes són les que més afecten un plànol d'interiors:

Fixa't que les normes «generals» (128, 129, 5455) valen per a una peça mecànica i per a un habitatge, i que n'hi ha unes quantes d'específiques per al dibuix de construcció (7518, 7519, 9431). En interiorisme treballes amb les dues famílies.

Què és una escala

L'escala és la relació entre la mida del dibuix i la mida real. S'escriu com una proporció: 1:50 vol dir que una unitat al paper en representa cinquanta a la realitat. Si el primer número és més petit, és una escala de reducció (el dibuix és més petit que l'objecte); si és més gran, és d'ampliació (2:1, un detall dibuixat al doble). L'escala 1:1 és la mida real.

Segons la ISO 5455, la designació completa és la paraula «escala» (o la seva equivalent en l'idioma del dibuix) seguida de la proporció ¹. Als materials docents del Ministeri d'Educació la trobaràs abreujada com a «E=1:50» ²; als plànols d'arquitectura és habitual «E 1:50». Quan un full té una escala principal, va al caixetí; si un dibuix concret del full té una escala diferent, s'escriu al costat d'aquest dibuix.

El càlcul és sempre el mateix: mida al paper = mida real ÷ denominador. Una paret de 4,20 m (4.200 mm) a 1:50 fa 84 mm al paper; a 1:100, 42 mm. I a l'inrevés: si al plànol a 1:50 mesures 17 mm, a la realitat són 850 mm.

Les escales recomanades

No qualsevol proporció és una bona escala. La UNE-EN ISO 5455 fixa una sèrie d'escales recomanades ^{2 3}:

Font de la taula: ². La raó de fons és pràctica: amb aquestes escales les conversions són senzilles i els regles d'escales (l'escalímetre) les porten gravades. Als estudis encara trobaràs escales intermèdies com 1:25 o 1:75; no són de la sèrie recomanada, i si en fas servir una, que sigui per una raó clara (per exemple, fer cabre una planta en un full concret) i indica-la sempre.

Quina escala per a cada plànol

La norma diu quines escales es poden fer servir, però no quina toca a cada plànol: això és criteri professional. Com a pauta en un projecte d'interiors:

La regla que hi ha darrere és senzilla: l'escala la decideix la informació que el plànol ha de transmetre, no la mida del full. Si a 1:100 no hi cap la informació que necessita el fuster, el plànol no s'arregla amb una lletra més petita, sinó amb un plànol a una escala més gran. Representar el mateix objecte a diverses escales és precisament el fonament d'una documentació tècnica completa ².

L'escala gràfica

L'escala numèrica només és certa si el plànol s'imprimeix a la mida prevista. Si un client imprimeix un A3 en un A4, o si el plànol es mira en una pantalla, l'1:50 deixa de ser veritat. L'escala gràfica ho resol: és un petit regle dibuixat al plànol, amb divisions en mides reals, que s'amplia o es redueix amb el dibuix. Als exercicis del Ministeri, per exemple, es demana comprovar que l'escala gràfica d'un plànol a 1:50 tingui divisions de 10 cm reals, que fan 2 mm al paper ².

Per veure'n exemples: imatges · vídeos