Una terrassa o un balcó no són una habitació més a l'aire lliure. Són façana i, sovint, coberta de l'habitatge de sota: elements comuns de l'edifici que formen part del paisatge de la ciutat. Per això, abans de triar un paviment o una jardinera, has de saber tres coses: què és de qui, què diu la comunitat i què permet l'Ajuntament. Aquesta lliçó ho explica per a un edifici en propietat horitzontal a Barcelona.

Què és de qui: elements comuns

El llibre cinquè del Codi civil de Catalunya regula la propietat horitzontal. L'article 553-41 diu que són elements comuns el solar, els jardins, les piscines, les estructures, les façanes, les cobertes, els vestíbuls, les escales i els ascensors, les antenes i, en general, les instal·lacions i els serveis destinats a l'ús comunitari ¹.

Una terrassa que fa de coberta d'un altre pis pot ser d'ús d'un sol propietari sense deixar de ser comuna. L'article 553-43 permet vincular a un o més pisos l'ús exclusiu de patis, jardins, terrasses, cobertes o altres elements comuns, en el títol de constitució o per acord unànime de la junta; aquesta vinculació no els fa perdre la naturalesa d'element comú ¹. Qui en té l'ús exclusiu assumeix totes les despeses de conservació i manteniment, i l'ha de mantenir en bon estat ¹. Vincular aquest ús és un dels acords que demanen unanimitat (art. 553-26.1.c) ¹.

Obres al pis i obres a la façana

L'article 553-36 marca la frontera ¹:

• Al teu element privatiu pots fer obres de conservació i de reforma, sempre que no perjudiquin els altres propietaris ni la comunitat, no disminueixin la solidesa ni l'accessibilitat de l'edifici i no alterin la configuració o l'aspecte exterior del conjunt.
• Qui vol fer obres al seu pis ho ha de comunicar abans a la presidència o a l'administració de la comunitat. Si l'obra altera elements comuns, cal l'acord de la junta.
• La comunitat pot exigir que es reposin a l'estat original els elements comuns alterats sense el seu consentiment. S'entén que l'ha donat si l'obra és notòria, no disminueix la solidesa, no ocupa elements comuns ni crea servituds noves, i la comunitat no s'hi ha oposat en quatre anys des que es va acabar.

Font de la llista: ¹. Les innovacions físiques que afecten l'estructura o la configuració exterior de l'edifici demanen el vot favorable de quatre cinquenes parts dels propietaris, que han de representar també quatre cinquenes parts de les quotes (art. 553-26.2.b) ¹. N'hi ha excepcions, com les obres d'accessibilitat o d'eficiència energètica que l'article 553-25 deixa en majoria simple ¹.

Font de la taula: ¹. És una lectura general dels articles citats. Els estatuts de cada comunitat hi poden afegir condicions, i davant d'un dubte real la resposta la dona un advocat o l'administrador de finques, no el projecte.

L'Ordenança del paisatge urbà de Barcelona

A Barcelona, l'Ordenança dels usos del paisatge urbà regula les activitats i els elements que poden afectar el paisatge de la ciutat ³. Hi responen l'empresa instal·ladora, qui promou l'ús, la propietat de l'edifici o de l'habitatge i la direcció tècnica de la instal·lació ³. L'ordenança considera agents potencialment contaminants del paisatge, entre d'altres, les antenes, els aparells d'aire condicionat, els captadors solars i els tendals (art. 8) ².

La regla de partida és restrictiva: no es pot instal·lar ni emmagatzemar cap objecte o element a les superfícies de terrasses o balcons, llevat dels que l'ordenança preveu expressament (art. 38.6) ². El que sí preveu, per a les plantes pis d'una façana:

Font de la taula: ². En edificis catalogats, i en les seves zones de protecció, els tendals demanen un projecte tècnic i cromàtic de tot l'edifici (art. 62.5) ².

Terrats transitables

Per als terrats, l'ordenança admet acabats homogenis, preferentment de rajola ceràmica fina de color natural; si la tela impermeable queda vista, no n'admet els acabats negres (art. 74) ². Autoritza jardineres i testos amb plantes si són desmuntables i no malmeten l'edifici ni els veïns ni afecten la seguretat de les persones (art. 76.2) ². Les superfícies enjardinades demanen un projecte amb proposta tècnica i compositiva i un estudi de l'impacte, sistemes de protecció de l'edifici i cap pèrgola, porxo o construcció annexa per sobre de l'alçada reguladora (art. 76.2) ². També hi prohibeix emmagatzemar materials (art. 76.1) ².

Llicència o comunicat: la consulta prèvia

L'ordenança diu que, a més dels rètols i la publicitat, les obres i activitats estan subjectes a llicència prèvia quan ho determini l'ordenament urbanístic (art. 11.2) ². I afegeix que no necessitar llicència no eximeix de complir l'ordenança (art. 11.5) ².

Quin règim correspon a un tendal, una pèrgola o una reforma de terrassa concreta no ho has de deduir tu. A Barcelona, la consulta prèvia d'obres és obligatòria i, a partir de l'emplaçament, el tipus d'actuació i la protecció de l'edifici, diu si l'obra va per assabentat, comunicat immediat, comunicat diferit o llicència ⁴. Ho vas veure al M10. [PENDIENTE: no s'ha trobat cap pàgina municipal que digui en quin règim va la instal·lació d'un tendal o d'una pèrgola en un habitatge; s'ha de confirmar amb la consulta prèvia de cada cas.]

Cas pràctic: un balcó a l'Eixample

Un client et demana per al seu balcó: tancar-lo amb vidre per guanyar un racó de lectura, posar-hi la màquina de l'aire condicionat, un tendal verd i tres jardineres grans penjades a la barana. Abans de proposar res, comprova-ho a l'ordenança:

• El tancament amb vidre no s'admet: avança la fusteria per convertir el balcó en interior (art. 61.1.D) ².
• La màquina d'aire condicionat no pot anar al balcó (art. 63.2) ². Busca-li un lloc al terrat comunitari o a un pati, segons el que permetin la comunitat i l'ordenança.
• El tendal ha de ser del mateix color que els altres que es vegin alhora a la façana (art. 62.4) ². Si la comunitat ja en té un de definit, el verd potser no hi té cabuda.
• Les jardineres han de ser desmuntables i no han de malmetre la façana (art. 61.2) ². El pes i la fixació a la barana són una altra pregunta: la tractaràs a la lliçó 3.

Si el tendal altera l'aspecte exterior del conjunt, no el pot decidir el client sol: cal l'acord de la comunitat ¹. Pregunta abans a l'administració si n'hi ha un model aprovat. La proposta final pot ser molt bona sense cap d'aquests elements: un balcó és un espai de transició, no una habitació que li falta a l'habitatge.