Un pressupost d'obra no és una xifra: és una llista de partides amidades sobre els plànols. Si està ben fet, permet comparar ofertes de diferents industrials, controlar què s'ha fet i què no, i explicar al client on va cada euro. La lògica la defineix, per a l'obra pública, el reglament de contractes de l'Estat; les bases de preus, com el BEDEC, et donen referències per a cada partida.

De què està fet un pressupost

El reglament de contractes de les administracions públiques defineix els conceptes que fa servir tot el sector ¹:

• El preu de cada unitat d'obra es calcula a partir dels costos directes (mà d'obra, materials a peu d'obra, maquinària) i dels indirectes (instal·lacions provisionals d'obra, personal tècnic adscrit a l'obra, imprevistos), aquests en un percentatge sobre els directes. Mai no inclou l'IVA.
• El pressupost d'execució material és la suma dels productes del nombre de cada unitat d'obra pel seu preu unitari, més les partides alçades.
• Per a l'obra pública, el pressupost base de licitació hi afegeix un 13 a 17 % de despeses generals i un 6 % de benefici industrial, i l'IVA s'aplica sobre la suma.

En un encàrrec privat aquests percentatges no són obligatoris, però l'estructura (preu unitari, execució material i, a sobre, despeses, benefici i impostos) és la mateixa. Quan rebis un pressupost d'un industrial, comprova si els preus ja hi porten incloses les despeses i el benefici o si van a part.

Capítols i partides

Un pressupost s'organitza en capítols que segueixen l'ordre de l'obra, i dins de cada capítol hi ha partides. Per a una reforma d'habitatge, una estructura habitual de capítols, a tall de pauta:

1. Treballs previs, proteccions i enderrocs.
2. Paleteria i ajudes a industrials.
3. Envans, trasdossats i falsos sostres.
4. Instal·lació elèctrica.
5. Lampisteria i sanejament.
6. Climatització i ventilació.
7. Revestiments i paviments.
8. Fusteria interior i exterior.
9. Pintura.
10. Mobiliari a mida i equipament.
11. Gestió de residus, neteja i seguretat i salut.

Cada partida té cinc camps: codi, descripció, unitat, amidament i preu unitari; l'import és el producte dels dos últims. La descripció és la part decisiva: ha de dir què s'inclou (material, gruix, acabat, col·locació, tractament de juntes) perquè dos industrials pressupostin el mateix.

Els preus de la taula s'han deixat en blanc a propòsit: depenen de l'any, del territori i del producte, i s'han de treure d'una base de preus o d'ofertes reals.

Com s'amida

Amidar és comptar sobre el plànol, amb el mateix criteri per a totes les partides i per a tots els industrials. Unes pautes de pràctica habitual:

• Superfícies (m²): envans, falsos sostres, paviments, alicatats, pintura. Decideix i escriu si els buits es descompten o no, i a partir de quina mida.
• Longituds (m): sòcols, motllures, taulells, canonades vistes.
• Unitats (u): punts de llum, endolls, aparells sanitaris, portes, mecanismes.
• Partides alçades: només per al que no es pot amidar quan es pressuposta; per exemple, una reparació que només es veurà quan s'obri el paviment.

Treballa amb un full d'amidaments: una fila per estança i per partida, amb les dimensions que fan el càlcul visibles (llarg × alt − buits). Així qualsevol persona pot revisar d'on surt cada xifra. Els plànols del taller d'AutoCAD (TD2) et donen les longituds i les superfícies; fes-les servir, no les tornis a mesurar a mà.

Preus de referència: el BEDEC

El BEDEC és la base de dades en línia de l'Institut de Tecnologia de la Construcció de Catalunya (ITeC) per a tot el cicle de vida d'una obra ². La seva versió per a projecte i obra inclou, entre altres coses ²:

• preus adaptats a cada territori;
• justificacions de partides d'obra;
• plecs de condicions tècniques;
• controls de recepció, d'execució i d'obra acabada;
• indicadors ambientals com la petjada de carboni i els residus generats.

Funciona per subscripció mensual o anual, i permet una prova gratuïta de 15 consultes mensuals després de registrar-se ². Es pot fer servir amb els programes de pressupostos més habituals, com TCQi, Presto o Arquímedes ².

Comparar ofertes i controlar l'obra

Amb el pressupost per partides fet per tu, la comparació d'ofertes es torna mecànica. Unes pautes:

1. Envia a tots els industrials el mateix document de partides i amidaments, i demana'ls que hi posin el preu unitari sense canviar descripcions ni amidaments.
2. Compara partida per partida, no el total. Una diferència gran en una sola partida sol voler dir que s'ha entès una altra cosa.
3. Revisa què queda fora: taxes i impost de l'obra (lliçó 4), honoraris tècnics, certificats d'instal·lacions (lliçó 2), gestió de residus.
4. Durant l'obra, fes les certificacions mensuals sobre les mateixes partides: amidament executat per preu unitari.
5. Qualsevol canvi del client és una partida nova o una modificació d'amidament, amb el seu preu, acceptada abans de fer-la.

Cas pràctic: dues ofertes que no quadren

Per a la mateixa reforma de cuina, un industrial pressuposta 14.000 € i un altre 19.500 €. Si tots dos han rebut el teu document de partides, la diferència es pot localitzar. Imagina que el capítol d'electricitat és semblant, però el de revestiments no: el primer ha comptat el paviment de la cuina sense descomptar el moble, i el segon ha inclòs l'anivellament del terra que tu no havies previst. La conversa ja no és «quin és més car», sinó «calia anivellar o no». És una decisió tècnica que es pot resoldre obrint una cata al terra abans d'adjudicar.

Les xifres del cas són inventades per a l'exemple, no són preus de mercat.