Mòdul M05 · Lliçó 1 de 6
El cercle cromàtic i les harmonies
De Newton i Itten al cercle de pintor: els tres models de color, les tres dimensions d'un color i les harmonies clàssiques, també a Illustrator.
- 30 min
- 6 fonts
- 9 targetes
- Actualitzada el 26 d'octubre de 2026
El cercle cromàtic no és una llei de la natura sinó una eina: una manera d'ordenar els colors perquè se'n vegin les relacions. Si entens d'on ve, quins models de color hi ha darrere i quines són les tres dimensions d'un color, podràs fer servir les harmonies com un punt de partida i no com una recepta.
- 1666 Isaac Newton demostra que la llum blanca conté els colors visibles 2.
- 1704 Primera edició de l'Opticks de Newton 3.
- 1921 Johannes Itten publica a Weimar la seva estrella cromàtica, que desplega l'esfera de color de Philipp Otto Runge 4.
Del prisma de Newton al cercle
Els experiments de Newton amb prismes van provar que la llum blanca està feta de llum de set colors diferents 3. El 1704 va recollir els seus resultats a l'Opticks, que es va convertir en l'anàlisi més influent del comportament físic de la llum 3. Adobe el considera l'autor de la primera representació circular dels colors, al segle XVII 1.
La idea important per a tu és aquesta: un cercle cromàtic és un esquema de relacions. Situa cada color al costat dels que s'hi assemblen i davant dels que s'hi oposen. Per això les harmonies es descriuen amb geometria: veïns, oposats, triangles, quadrats.
Llum i pigment: tres models de color
No hi ha un sol cercle, perquè no hi ha una sola manera de barrejar el color:
| Model | Com barreja | On el trobes |
|---|---|---|
| RGB | Síntesi additiva: s'hi afegeix llum per obtenir colors 2 | Pantalles: el mòbil, el monitor, el render |
| CMYK | Síntesi subtractiva: les tintes i els pigments treuen llum 2 | Impressió: la làmina, el catàleg |
| RYB | Cercle tradicional de pintor, amb vermell, groc i blau com a primaris 1 | Teoria clàssica i ensenyament del color |
Al cercle de pintor, els primaris (vermell, groc i blau) no es poden obtenir barrejant altres colors. Els secundaris (taronja, verd i violeta) surten de barrejar dos primaris, i els terciaris barregen un primari amb un secundari, com el vermell ataronjat 1.
Per a la teva pràctica: la paleta que composes a la pantalla (RGB) no és la que s'imprimirà a la làmina (CMYK) ni la que es veurà a la paret. Són tres mons diferents. Per això, a la lliçó 3 veuràs que un color de projecte s'especifica amb un codi d'una carta i es comprova amb una mostra física, mai amb un valor de pantalla.
Les tres dimensions d'un color
Un color té tres propietats bàsiques: el to (hue), la lluminositat (lightness) i el croma (chroma) 5. El to és la família (vermell, blau, verd…). La lluminositat diu com de clar o de fosc és. El croma diu com d'intens és el color o com de proper al gris.
Fins i tot la recerca hi ensopega: segons una revisió del 2015, la majoria de teories sobre els efectes del color només consideren el to, i el croma s'ha passat per alt gairebé del tot 5. En un interior, en canvi, sovint pesa més la lluminositat o el croma que no pas el to. Un verd molt apagat i un gris càlid poden conviure millor que dos verds del mateix to amb intensitats diferents.
Per a la teva pràctica: quan una paleta no funciona, abans de canviar de to, prova de canviar només la lluminositat o el croma d'un dels colors. Sovint és allà on hi ha el problema.
Itten i els set contrastos
A la Bauhaus, l'ensenyament del color del curs preliminar es basava en la reinterpretació que Johannes Itten va fer de l'esfera de color del pintor romàntic Philipp Otto Runge 4. La seva estrella cromàtica del 1921 desplega i aplana l'esfera de Runge per mostrar en un sol pla les polaritats de clar i fosc 4.
Itten va identificar set categories fonamentals de contrast 4. La columna de la dreta no és d'Itten: és una lectura per a interiors, a manera de criteri.
| Contrast | En un interior, per exemple… |
|---|---|
| De to | Una butaca groga sobre un sofà blau |
| Clar-fosc | Un sòcol fosc sota una paret clara |
| Fred-càlid | Fusta de roure al costat d'un blau grisós |
| Complementari | Un terracota amb un verd blavós |
| Analògic | Una gamma de sorres, ocres i caramels |
| De saturació | Un sol coixí intens en un conjunt apagat |
| D'extensió | Quanta superfície ocupa cada color: és la base de la pauta 60-30-10 |
Les harmonies clàssiques
| Harmonia | Com es construeix | Què sol donar |
|---|---|---|
| Monocromàtica | Variacions d'un sol color 2 | Esquemes sofisticats i cohesionats 2 |
| Anàloga | Colors veïns al cercle, com el blau, el blau verdós i el verd 1 | Calma, continuïtat |
| Complementària | Colors just l'un davant de l'altre, com el blau i el taronja 1 | El contrast de to més fort |
| Tríada | Tres colors equidistants, com el vermell, el groc i el blau 1 | Viveses equilibrades; difícil en un habitatge |
| Complementari dividit | Un color base i els dos veïns del seu complementari | Contrast, però més suau que el complementari pur |
| Tètrada (quadrat) | Quatre colors repartits pel cercle: dues parelles de complementaris | Molta riquesa; cal un color clarament dominant |
Les dues últimes files són construccions geomètriques sobre el cercle; la columna «Què sol donar» és criteri, no norma. A la pràctica, en un interior, una harmonia no es llegeix només pels tons: hi compten els materials, la llum i la proporció de cada color, que és el tema de la lliçó següent.
Harmonies a la Guia de color d'Illustrator
Illustrator té un tauler pensat per a això, la Guia de color, que s'obre a Window › Color Guide 6. Tries un color base (de les mostres o de l'obra), i al desplegable de regles d'harmonia (Harmony Rules) en tries una; el tauler genera el grup de colors i el pots desar com a grup de mostres 6. També proposa variacions del grup en clars i foscos, i en versions més càlides o més fredes 6.
[PENDIENTE: comprovar la llista exacta de regles d'harmonia del desplegable a l'ajuda d'Adobe, que no s'ha pogut obrir directament]
Per a la teva pràctica: fes servir la Guia de color per explorar, no per decidir. Desa cada paleta candidata com a grup de mostres globals, aplica-la a la mateixa làmina i compara-les una al costat de l'altra. És exactament el que faràs als deures del mòdul.
Targetes d'aquesta lliçó (9)
- Cercle cromàtic
- Representació circular dels colors que en mostra les relacions: veïns, oposats, equidistants. La primera representació circular és de Newton, al segle XVII.
- RYB
- Red, Yellow, Blue: el cercle tradicional de pintor, amb vermell, groc i blau com a primaris i taronja, verd i violeta com a secundaris.
- Síntesi additiva
- Barreja de llum: com més llum s'afegeix, més clar és el resultat. És el model de les pantalles (RGB).
- Síntesi subtractiva
- Barreja de pigments o tintes, que absorbeixen (resten) part de la llum. És el model de la impressió (CMYK) i, a grans trets, de la pintura.
- To, lluminositat i croma
- Les tres propietats bàsiques d'un color: la família (vermell, blau…), com de clar o fosc és, i com d'intens o de grisós.
- Colors complementaris
- Colors situats just l'un davant de l'altre al cercle cromàtic, com el blau i el taronja. Donen el contrast de to més fort.
- Colors anàlegs
- Colors veïns al cercle cromàtic, com el blau, el blau verdós i el verd. Donen harmonies tranquil·les i cohesionades.
- Tríada cromàtica
- Tres colors equidistants al cercle cromàtic, com el vermell, el groc i el blau.
- Set contrastos d'Itten
- Les set categories de contrast que va identificar Johannes Itten a la Bauhaus: de to, clar-fosc, fred-càlid, complementari, analògic, de saturació i d'extensió.
Fonts
- Adobe Creative Cloud: «Colour wheel» (guia de combinacions de color)
- Adobe Creative Cloud: «Colour theory» (guia de teoria del color)
- Whipple Library, Universitat de Cambridge: «Isaac Newton, Opticks» (exposició «Colour science»)
- Getty Research Institute: «Bauhaus: Color» (exposició «Bauhaus: Building the New Artist»)
- Andrew J. Elliot (2015), «Color and psychological functioning: a review of theoretical and empirical work», Frontiers in Psychology, 6
- Adobe, «Color Guide panel overview» (ajuda d'Illustrator)