A AutoCAD dibuixes una sola vegada i a mida real; l'escala no existeix fins que presentes el plànol. Si fixes bé la plantilla i les unitats, dibuixes amb les eines de precisió en lloc d'a ull i organitzes els fitxers del projecte amb referències, l'aixecament d'un habitatge es converteix en una base neta que alimenta tots els plànols posteriors.

Aquest taller va en paral·lel amb el M03, el mòdul de dibuix tècnic: allà aprens què ha de dir un plànol, i aquí, com es fa amb AutoCAD. Els exercicis del taller passen a net l'aixecament del projecte troncal. Els noms de les ordres i dels menús van en anglès, tal com surten a l'aplicació en anglès.

Dibuixar a mida real, amb plantilla i unitats

La regla fonamental de l'ajuda d'Autodesk és que el model es crea a mida real, a escala 1:1; el plànol (vistes, notes, cotes, caixetí) es compon després al layout, i és allà on es fixa l'escala d'impressió ¹. No dibuixis mai «a 1:50»: dibuixa la paret de 3.250 mm amb 3.250 unitats.

Abans de començar, decideix què representa una unitat de dibuix. La mateixa geometria pot representar mides reals diferents segons aquesta decisió, i l'ordre UNITS només controla com es mostren les mesures (el format i el nombre de decimals), no la precisió interna del dibuix ¹. Per a unitats mètriques, l'ajuda recomana deixar el tipus en Decimal ¹.

• Plantilla mètrica. Les plantilles acadiso.dwt (AutoCAD) i acadltiso.dwt (AutoCAD LT) suposen mil·límetres; les imperials (acad.dwt, acadlt.dwt), polzades ¹.
• Plantilla pròpia. Els paràmetres de text, cotes, tipus de línia i altres es poden desar en una plantilla; si no, s'han de tornar a fixar a cada dibuix nou. Per crear-ne una, obre'n una d'existent, modifica-la i desa-la amb un altre nom: qualsevol fitxer .dwg es pot desar com a .dwt ¹.
• Pauta per a interiorisme: treballa en mil·límetres, com la plantilla mètrica, i no canviïs d'unitat a mig projecte. Hi ha estudis que dibuixen en centímetres; el que no pot passar és barrejar-les.

La interfície: cinta, línia d'ordres i pestanyes

Quatre gestos que estalvien hores, segons l'ajuda d'Autodesk ¹:

• Retorn o la barra espaiadora repeteixen l'última ordre.
• Esc cancel·la l'ordre en curs o buida la selecció.
• El clic dret obre un menú contextual que canvia segons on és el cursor i si hi ha una ordre activa.
• F1 obre l'ajuda de l'ordre que estàs fent servir.

Per navegar, la rodeta del ratolí: girar-la fa zoom centrat on hi ha el cursor, i prémer-la i arrossegar desplaça la vista. L'ordre ZOOM (àlies Z) té, entre d'altres, les opcions Extents (tot el dibuix), Window (una finestra) i Previous (la vista anterior) ².

Si treballes amb AutoCAD en un altre idioma, les ordres hi tenen noms traduïts. L'ajuda d'Autodesk explica que cada ordre té un nom local i un de global, en anglès, i que un guió baix davant (per exemple, _LINE) indica al programa que el nom és el global ⁷.

Dibuixar amb precisió

En un plànol d'interiorisme no s'hi val a dibuixar a ull: si un extrem queda a 0,3 mm d'on toca, les trames no tanquen, les cotes surten amb decimals i l'error es propaga. Les tecles de funció activen les ajudes de precisió ⁶:

• Rastreig polar. Ve activat de sèrie amb guies a 0° i 90°: mous el cursor en la direcció i escrius la distància. F8 i F10 s'exclouen: si n'actives un, l'altre es desactiva ⁴.
• Bloquejar un angle. Escriu <45 a la petició de punt, mou el cursor en aquella direcció i escriu la longitud ⁴: útil per a un xamfrà o una paret a 45°.
• Referències a objecte. Són la manera més important de situar punts exactes (extrem, punt mitjà, centre…) i estan disponibles sempre que AutoCAD demana un punt. Les permanents es configuren amb OSNAP; per a un sol punt, Maj + clic dret obre el menú Object Snap i la tria preval sobre les altres ⁴.
• Rastreig de referències. Passes el cursor per sobre d'un punt de referència i després d'un altre, i el cursor s'alinea amb tots dos ⁴: així trobes el centre d'una habitació sense línies auxiliars.
• Mesurar. DIST (àlies DI) dona la distància entre dos punts ⁴.
• Zoom abans d'atrapar. L'ajuda recomana apropar-se prou per no atrapar l'objecte equivocat, perquè l'error es propaga per tot el model ⁴.

Les coordenades s'escriuen com a X,Y, i l'ajuda aconsella situar una cantonada del model a l'origen, 0,0 ³. Pauta: posa a 0,0 la cantonada interior de l'habitatge que facis servir de referència a l'aixecament.

Les ordres bàsiques de dibuix i edició

Per seleccionar, arrossegar d'esquerra a dreta fa una finestra (blava), que només agafa el que queda sencer a dins; de dreta a esquerra fa una captura (verda), que també agafa el que la toca. Amb Maj treus objectes de la selecció ⁵. Si selecciones un objecte sense cap ordre activa, apareixen les pinces (grips): en fer clic en una entres en mode d'estirar, i Retorn o la barra espaiadora passen pels altres modes d'edició ⁵.

De l'aixecament a una planta neta

Un mètode de treball (pauta, no norma) per passar el croquis acotat de l'aixecament del M03 a AutoCAD:

1. Perímetre interior. Dibuixa amb PLINE el contorn interior de cada estança, amb les mides del croquis i el rastreig polar. Comença per la cantonada de referència, a 0,0.
2. Comprova abans de continuar. Mesura amb DIST les diagonals que vas prendre a l'aixecament. Si no coincideixen, l'estança no és rectangular: corregeix-ho ara, no quan hi hagi mobles a sobre.
3. Gruix de parets. Fes OFFSET cap a fora amb el gruix mesurat de cada paret i tanca les cantonades amb FILLET i Maj.
4. Obertures. Situa els brancals amb OFFSET des d'una cantonada i obre el buit amb TRIM.
5. Elements fixos. Pilars, baixants, escalfador, quadre elèctric, radiadors: tot el que condiciona la distribució.
6. Marca el que no és segur. Una mida que no vas poder prendre va amb una nota visible, no inventada.

Organitzar els fitxers del projecte

Una manera ordenada de treballar és tenir un fitxer d'estat actual i enllaçar-lo com a referència externa (xref) als fitxers de proposta. Una xref enllaça el model d'un altre DWG; un mateix fitxer es pot enllaçar a diversos dibuixos, i no n'augmenta gaire la mida ⁹. Cada cop que obres el dibuix amfitrió, les referències es recarreguen, de manera que sempre veus l'última versió desada de l'estat actual ⁹. Es poden enllaçar amb l'ordre XATTACH o des de la paleta External References ⁹.

• La ruta de la xref es desa, per defecte, de forma relativa ⁹: si mous la carpeta sencera del projecte, els enllaços continuen funcionant.
• Per treure una xref, cal desenllaçar-la (Detach), no esborrar-la ⁹.
• Quan el projecte s'arxiva, les xrefs es poden incorporar definitivament al dibuix (Bind) ⁹.

Versions de fitxer. Els productes basats en AutoCAD 2018 a 2026 fan servir un format de dibuix diferent dels basats en la versió 2017 i anteriors; per enviar un fitxer a qui treballa amb una versió antiga, desa'l en el format adequat amb SAVEAS ⁸. Pregunta sempre amb quina versió treballa l'industrial o l'estudi que rebrà el fitxer.

Per veure-ho en acció: vídeos · vídeos