Mòdul M12 · Lliçó 2 de 7
Estils amb història: art déco, mid-century i minimalisme
Tres estils que tenen dates, autors i obres al darrere: d'on venen, quins codis en queden avui en un interior i com evitar-ne la caricatura.
- 25 min
- 3 fonts
- 4 targetes
- Actualitzada el 26 d'octubre de 2026
L'art déco, el mid-century modern i el minimalisme són els tres estils del mòdul amb més història al darrere. Els dos primers ja els coneixes del M01: aquí no en repetirem la història, sinó que en traurem els codis que es fan servir avui en un interior. El tercer ve de l'art, i a l'interiorisme s'ha convertit en una paraula molt més àmplia que el moviment original.
Art déco: geometria, luxe i moltes fonts
Al M01 vas veure d'on ve el nom (l'Exposició d'Arts Decoratives de París del 1925), l'ebenisteria de Ruhlmann i la laca d'Eileen Gray. Ara interessa el que el Victoria and Albert Museum subratlla del seu llenguatge:
- No és un estil únic. Per al V&A és un pastitx d'estils, fonts i influències. Els dissenyadors prenien elements de moviments europeus històrics, de l'avantguarda, dels ballets russos, de l'art popular i de cultures antigues i llunyanes 1.
- Egipte. L'excavació de la tomba de Tutankamon el 1922 va fer proliferar la imatgeria egípcia, com la flor de lotus o les piràmides 1.
- Geometria. Les formes geomètriques, preses de l'avantguarda per captar el dinamisme del món modern, van arribar a tots els àmbits de la vida, fins a objectes petits com estoigs, pitilleres o vaixella 1. La crítica de l'època en parlava com a Moderne, Jazz Moderne o Zigzag Moderne 1.
- Final. Amb el crac borsari del 1929 l'optimisme dels anys vint va anar decaient, i a mitjan anys trenta l'art déco ja es menyspreava com una imatge cridanera i falsa del luxe. Tot i així, va tenir un impacte fonamental en el disseny posterior 1.
Els codis en un interior d'avui
El que segueix és una lectura de treball, no una definició oficial:
| Codi | Com es tradueix |
|---|---|
| Forma | Geometria marcada: simetria, motius esglaonats, ventalls, ziga-zagues; corbes controlades, no orgàniques |
| Material | Superfícies polides i brillants: laca, xapats de fusta de veta marcada, metall, vidre, marbre; vellut als tapissats |
| Color | Contrastos forts (negre i daurat, verd fosc i llautó) o tons empolsats amb un metall |
| Densitat | Mitjana: poques peces però totes amb presència |
El risc de l'art déco és la caricatura: tots els motius alhora acaben semblant un decorat. Un sol element geomètric fort (un capçal, un mirall, un paviment) sol dir més que deu.
imatges d'interiors originals · imatges d'interiors actuals
Mid-century modern: un període convertit en estil
Al M01 vas recórrer el mid-century per països: els Eames i Saarinen als Estats Units, Wegner i Jacobsen a Escandinàvia, Ponti a Itàlia, Milà i Bonet aquí. El que cal afegir ara és com aquest període s'ha convertit en una etiqueta decorativa. El nom es va popularitzar el 1984 amb el llibre de Cara Greenberg; abans potser ja s'havia fet servir per al moble fet entre el 1947 i el 1957 2. La mateixa Greenberg, el 2024, deia que no el veu com un estil amb pujades i baixades sinó com a disseny icònic, «clàssic» 2.
Aquesta continuïtat té una conseqüència pràctica: moltes de les peces originals encara es fabriquen, i el mercat està ple de rèpliques. Al M01 vas veure la diferència entre original, reedició i rèplica; en una proposta mid-century és on més la necessitaràs.
Els codis en un interior d'avui
| Codi | Com es tradueix |
|---|---|
| Forma | Mobles baixos i amb potes primes, que deixen veure el terra; corbes suaus fetes amb contraxapat emmotllat o fibra de vidre |
| Material | Fusta de teca o noguera, contraxapat, fibra de vidre, tub metàl·lic, llana |
| Color | Fusta mitjana o fosca com a base, amb accents saturats (mostassa, verd oliva, taronja, blau petroli) |
| Densitat | Baixa o mitjana: el moble és el protagonista |
La paleta i els materials de la taula són la lectura habitual d'avui, no una descripció històrica tancada: les fonts del M01 et donen els materials de cada peça concreta. imatges
Minimalisme: de la galeria a l'habitatge
En art, el minimalisme és un moviment concret. La Tate el descriu com una forma extrema d'art abstracte desenvolupada als Estats Units als anys seixanta, sorgida a finals dels cinquanta, amb formes geomètriques simples basades en el quadrat i el rectangle 3. Entre els seus artistes més importants hi ha Frank Stella, Carl Andre, Dan Flavin, Donald Judd, Sol LeWitt, Agnes Martin i Robert Morris 3. L'obra no intenta representar cap realitat exterior: el material i la forma són la realitat, i qui la mira respon només al que té davant 3. Stella ho va resumir amb una frase: «el que veus és el que veus» 3.
A l'interiorisme, la paraula s'ha estès molt més enllà d'aquest moviment, i s'aplica a qualsevol espai amb pocs objectes i superfícies netes. Al M01 vas veure dos referents contemporanis: l'arquitectura de John Pawson i la idea de «Super Normal» de Jasper Morrison i Naoto Fukasawa.
Què se'n pot portar a un habitatge
De la definició de la Tate se'n treuen dues idees útils per al projecte, presentades com a pauta:
- El material és el missatge. Si no hi ha ornament, la qualitat i la junta de cada material es veuen molt més. Un minimalisme amb materials pobres o mal executats es nota de seguida.
- La geometria ordena. Parets llises, armaris enrasats i fusteries alineades són el que fa que un espai sembli «buit» sense ser fred.
| Codi | Com es tradueix |
|---|---|
| Forma | Ortogonal, sense motllures; emmagatzematge integrat i invisible |
| Material | Pocs materials i continus: un sol paviment, revestiments llisos, pedra o fusta en grans peces |
| Color | Monocrom o gairebé: blancs, grisos, neutres; el contrast el fan la llum i la textura |
| Densitat | Mínima: cada objecte visible és una decisió |
Per a la teva pràctica: el minimalisme és el més car dels tres d'executar bé, perquè no deixa amagar res: l'armari enrasat, l'endoll mal posat o la junta torta es veuen més que en qualsevol altre estil. Quan un client te'l demani, comprova abans si està disposat a viure amb poc a la vista. Si no, potser el que vol és calma visual, i això es pot aconseguir amb menys exigència, com veuràs a la lliçó 5.
Les tres comparades
| Art déco | Mid-century | Minimalisme | |
|---|---|---|---|
| Base | Estil d'entreguerres 1 | Període de postguerra 2 | Moviment artístic dels seixanta 3 |
| Nom | Encunyat als anys seixanta 1 | Popularitzat el 1984 2 | Nom del moviment artístic |
| Superfície | Brillant | Natural, fusta | Llisa, mat |
| Densitat | Mitjana | Baixa o mitjana | Mínima |
| Risc | Decorat de pel·lícula | Botiga de rèpliques | Fredor, espai inhabitable |
Cas pràctic: un pis de l'Eixample amb motllures
Un client vol un menjador «minimalista» en un pis de principis del segle XX amb motllures al sostre i paviment hidràulic. Treure-ho tot per fer un minimalisme estricte destruiria justament el que dona caràcter al pis. Una alternativa: conservar sostre i paviment com a únic ornament, pintar les parets d'un sol color, reduir els mobles a tres peces de línia neta i integrar l'emmagatzematge. El resultat té la calma del minimalisme sense negar l'edifici. Explica-ho al client amb la fitxa de codis: és el que vol dir triar codis i no un estil sencer.
Targetes d'aquesta lliçó (4)
- Style Moderne
- Un dels noms amb què es coneixia als anys vint el que avui anomenem art déco. La crítica també en deia Jazz Moderne o Zigzag Moderne.
- Pastitx
- Obra o estil fet amb elements presos de fonts diverses. El V&A descriu l'art déco com un pastitx d'estils, fonts i influències més que no pas com un sol estil.
- Minimalisme (art)
- Moviment d'art abstracte sorgit als Estats Units a finals dels anys cinquanta, amb formes geomètriques simples basades en el quadrat i el rectangle. Stella, Judd, Andre, Flavin, LeWitt.
- Caricatura d'estil
- Interior que acumula els tòpics més reconeixibles d'un estil (tots alhora i en excés) i el converteix en decorat. Es combat triant pocs codis i aplicant-los amb mesura.