L'art déco, el mid-century modern i el minimalisme són els tres estils del mòdul amb més història al darrere. Els dos primers ja els coneixes del M01: aquí no en repetirem la història, sinó que en traurem els codis que es fan servir avui en un interior. El tercer ve de l'art, i a l'interiorisme s'ha convertit en una paraula molt més àmplia que el moviment original.

Art déco: geometria, luxe i moltes fonts

Al M01 vas veure d'on ve el nom (l'Exposició d'Arts Decoratives de París del 1925), l'ebenisteria de Ruhlmann i la laca d'Eileen Gray. Ara interessa el que el Victoria and Albert Museum subratlla del seu llenguatge:

• No és un estil únic. Per al V&A és un pastitx d'estils, fonts i influències. Els dissenyadors prenien elements de moviments europeus històrics, de l'avantguarda, dels ballets russos, de l'art popular i de cultures antigues i llunyanes ¹.
• Egipte. L'excavació de la tomba de Tutankamon el 1922 va fer proliferar la imatgeria egípcia, com la flor de lotus o les piràmides ¹.
• Geometria. Les formes geomètriques, preses de l'avantguarda per captar el dinamisme del món modern, van arribar a tots els àmbits de la vida, fins a objectes petits com estoigs, pitilleres o vaixella ¹. La crítica de l'època en parlava com a Moderne, Jazz Moderne o Zigzag Moderne ¹.
• Final. Amb el crac borsari del 1929 l'optimisme dels anys vint va anar decaient, i a mitjan anys trenta l'art déco ja es menyspreava com una imatge cridanera i falsa del luxe. Tot i així, va tenir un impacte fonamental en el disseny posterior ¹.

Els codis en un interior d'avui

El que segueix és una lectura de treball, no una definició oficial:

El risc de l'art déco és la caricatura: tots els motius alhora acaben semblant un decorat. Un sol element geomètric fort (un capçal, un mirall, un paviment) sol dir més que deu.

imatges d'interiors originals · imatges d'interiors actuals

Mid-century modern: un període convertit en estil

Al M01 vas recórrer el mid-century per països: els Eames i Saarinen als Estats Units, Wegner i Jacobsen a Escandinàvia, Ponti a Itàlia, Milà i Bonet aquí. El que cal afegir ara és com aquest període s'ha convertit en una etiqueta decorativa. El nom es va popularitzar el 1984 amb el llibre de Cara Greenberg; abans potser ja s'havia fet servir per al moble fet entre el 1947 i el 1957 ². La mateixa Greenberg, el 2024, deia que no el veu com un estil amb pujades i baixades sinó com a disseny icònic, «clàssic» ².

Aquesta continuïtat té una conseqüència pràctica: moltes de les peces originals encara es fabriquen, i el mercat està ple de rèpliques. Al M01 vas veure la diferència entre original, reedició i rèplica; en una proposta mid-century és on més la necessitaràs.

Els codis en un interior d'avui

La paleta i els materials de la taula són la lectura habitual d'avui, no una descripció històrica tancada: les fonts del M01 et donen els materials de cada peça concreta. imatges

Minimalisme: de la galeria a l'habitatge

En art, el minimalisme és un moviment concret. La Tate el descriu com una forma extrema d'art abstracte desenvolupada als Estats Units als anys seixanta, sorgida a finals dels cinquanta, amb formes geomètriques simples basades en el quadrat i el rectangle ³. Entre els seus artistes més importants hi ha Frank Stella, Carl Andre, Dan Flavin, Donald Judd, Sol LeWitt, Agnes Martin i Robert Morris ³. L'obra no intenta representar cap realitat exterior: el material i la forma són la realitat, i qui la mira respon només al que té davant ³. Stella ho va resumir amb una frase: «el que veus és el que veus» ³.

A l'interiorisme, la paraula s'ha estès molt més enllà d'aquest moviment, i s'aplica a qualsevol espai amb pocs objectes i superfícies netes. Al M01 vas veure dos referents contemporanis: l'arquitectura de John Pawson i la idea de «Super Normal» de Jasper Morrison i Naoto Fukasawa.

Què se'n pot portar a un habitatge

De la definició de la Tate se'n treuen dues idees útils per al projecte, presentades com a pauta:

• El material és el missatge. Si no hi ha ornament, la qualitat i la junta de cada material es veuen molt més. Un minimalisme amb materials pobres o mal executats es nota de seguida.
• La geometria ordena. Parets llises, armaris enrasats i fusteries alineades són el que fa que un espai sembli «buit» sense ser fred.

Les tres comparades

Cas pràctic: un pis de l'Eixample amb motllures

Un client vol un menjador «minimalista» en un pis de principis del segle XX amb motllures al sostre i paviment hidràulic. Treure-ho tot per fer un minimalisme estricte destruiria justament el que dona caràcter al pis. Una alternativa: conservar sostre i paviment com a únic ornament, pintar les parets d'un sol color, reduir els mobles a tres peces de línia neta i integrar l'emmagatzematge. El resultat té la calma del minimalisme sense negar l'edifici. Explica-ho al client amb la fitxa de codis: és el que vol dir triar codis i no un estil sencer.