La perspectiva cònica dibuixa el que veu un ull. L'axonometria dibuixa com és l'objecte: sense punt de vista, sense punts de fuga, amb les paral·leles sempre paral·leles i les mides llegibles sobre els eixos. És la vista que fa entendre en una sola imatge com s'encaixa un moble a mida, com es distribueix un pis sencer o com es munta un detall.

Una altra manera de veure: sense punt de vista

La Gran Enciclopèdia compta l'axonomètrica, la cavallera, la militar i la cònica entre les formes tradicionals de perspectiva ⁴. Les tres primeres tenen una cosa en comú, que les separa de la cònica: no imiten l'ull. Les rectes paral·leles de l'espai es dibuixen paral·leles, de manera que res no s'escurça amb la distància i un armari del fons és tan gran com un de davant.

Per això l'axonometria enganya menys però s'assembla menys al que veus. És la vista de l'enginyer i de qui munta, i la que fa servir un catàleg de mobles per explicar un muntatge. A interiorisme, sol conviure amb la cònica: la cònica per seduir, l'axonometria per explicar.

Com funciona l'axonometria

L'axonometria pren com a referència un triedre trirectangle, tres plans perpendiculars, com el racó d'una habitació. Situa cada punt per les seves projeccions ortogonals sobre aquests plans, i després projecta-ho tot, triedre, punt i projeccions, sobre el pla del dibuix ¹. Les rectes on els plans del triedre tallen el pla del dibuix s'anomenen traces ¹.

A la pràctica no cal fer aquesta construcció: n'hi ha prou de saber que dibuixar un objecte en axonometria vol dir dibuixar les seves direccions paral·leles als eixos projectats, amb l'alçada, l'amplada i la profunditat mesurades sobre aquests eixos ². Les rectes paral·leles a un mateix eix s'escurcen en la mateixa proporció; la raó entre la mida dibuixada i la real és el coeficient de reducció ².

El tipus d'axonometria depèn del triangle que el pla del dibuix talla al triedre ²:

Font de la taula: ². Per a un esbós, l'isomètric és el més pràctic, perquè mesures igual en les tres direccions.

Isometria: tres eixos a 120°

Quan el pla del dibuix està igualment inclinat respecte dels tres eixos, la projecció és isomètrica, i els eixos projectats formen entre ells angles iguals de 120° ¹. Si deixes l'eix de les alçades vertical, els altres dos queden a 30° de l'horitzontal (120° − 90° = 30°): és l'escaire de 30° que trobaràs a qualsevol taula de dibuix. La Gran Enciclopèdia apunta que la projecció isomètrica es fa servir sovint per representar edificis ¹.

Una isometria té un efecte que cal conèixer: com que les tres direccions pesen igual, cap cara domina. En un moble això és bo; en una estança vista des de dalt, les parets tapen gran part del terra. Per això les isometries d'interiors se solen dibuixar seccionades: treus el sostre i les dues parets més properes, o les talles a mitja alçada, i deixes veure l'interior.

Cavallera: una cara a mida real

La perspectiva cavallera és una projecció cilíndrica obliqua ³. El pla del dibuix coincideix amb un dels plans de coordenades, de manera que les rectes paral·leles als dos eixos d'aquest pla es dibuixen a la seva mida real; el tercer eix s'escurça, i per dibuixar-la cal conèixer-ne el coeficient de reducció i l'angle ³. Aquest angle es pot triar lliurement, però cal evitar 0°, 90°, 180° i 270°, perquè dues de les tres direccions es projectarien sobre la mateixa recta ³. La Gran Enciclopèdia la considera un cas particular important de l'axonometria ¹.

Per a un interiorista, la cavallera té un gran avantatge: la cara frontal és un alçat. Si tens l'alçat d'un moble a mida, ja tens la meitat de la cavallera; només cal afegir-hi la profunditat en diagonal. Com a pauta, un angle de 45° i una profunditat reduïda a la meitat donen un resultat natural; ajusta-ho a ull si el moble sembla massa profund.

L'axonometria des de la planta

Hi ha una variant que l'interiorisme fa servir molt per explicar un habitatge sencer: girar la planta, deixar-la a mida real, i aixecar-ne les verticals a la mateixa escala. Funciona com la cavallera, però el pla que es manté a mida real és el de terra (la planta) en lloc del frontal. És una manera molt ràpida de passar de l'aixecament a una vista en volum, perquè no has de redibuixar la planta: la copies girada i hi aixeques les parets.

Sovint se l'anomena perspectiva militar, una de les formes tradicionals que esmenta la Gran Enciclopèdia ⁴, que però no la defineix [PENDIENTE: font oberta que defineixi la perspectiva militar i confirmi que conserva la planta en veritable magnitud]. Sigui quin sigui el nom que facis servir a la làmina, explica-ho amb el dibuix: la planta girada es reconeix de seguida.

Exercici guiat: un moble en isometria

Tria un moble de casa teva amb almenys un calaix o una porta: una calaixera, una tauleta de nit. Mesura'n l'amplada, la profunditat i l'alçada.

1. Dibuixa una vertical (l'aresta més propera) i, des del seu peu, dues rectes a 30°: és la cantonada inferior.
2. Sobre els tres eixos, marca les tres mides a la mateixa escala (per exemple, 1:10).
3. Tanca la caixa amb paral·leles als eixos. No hi ha punts de fuga: cada aresta és paral·lela a una de les tres direccions.
4. Divideix el frontal en calaixos o portes amb les mides reals.
5. Dibuixa un calaix obert: allarga'l en la direcció de la profunditat amb la seva mida real.

Després, dibuixa el mateix moble en cavallera, partint del seu alçat frontal, i compara: quina vista s'entén millor? Temps orientatiu: 30 minuts.

En digital: la guia isomètrica

A Procreate, la guia isomètrica és una quadrícula de línies que s'activa a Accions › Llenç › Edita la guia de dibuix (Actions › Canvas › Edit Drawing Guide), amb el botó Isometric ⁵. Pots canviar-ne el color, l'opacitat, el gruix i la mida de la quadrícula, girar-la amb el node verd, i activar l'assistència de dibuix (Drawing Assist) perquè els traços segueixin les direccions de la guia ⁵. Va molt bé per a esquemes de muntatge de mobles a mida i per a axonometries d'estances senceres.

Quan fer servir cada sistema

És una pauta de treball, no una norma: el sistema bo és el que fa entendre la decisió.