Dues preguntes tanquen qualsevol projecte amb obra: què ha de complir i quin permís necessita. La primera la respon el Codi Tècnic de l'Edificació (CTE), amb la normativa d'habitabilitat que ja coneixes del M07. La segona, l'ajuntament. Aquesta lliçó les explica per a una reforma d'habitatge a Barcelona, que és on la majoria de vegades treballaràs.

Què és el Codi Tècnic

El CTE es va aprovar pel Reial decret 314/2006, de 17 de març, i és el marc que regula les exigències bàsiques de qualitat dels edificis i de les seves instal·lacions, en desplegament de la Llei d'ordenació de l'edificació ¹. Les organitza en sis requisits: seguretat estructural, seguretat en cas d'incendi, seguretat d'utilització i accessibilitat, higiene, salut i protecció del medi ambient, protecció contra el soroll, i estalvi d'energia i aïllament tèrmic ¹.

Té dues parts ¹. La primera conté les disposicions generals i les exigències bàsiques. La segona són els documents bàsics, que quantifiquen les exigències i donen procediments per acreditar-les: el DB-SI, d'incendis; el DB-HS, de salubritat; el DB-HR, de soroll; el DB-HE, d'energia; i els altres ¹. Els documents bàsics consolidats es descarreguen de codigotecnico.org, amb un avís: el text consolidat no té valor jurídic, que el té el que es publica al BOE ³.

L'electricitat i el clima no són al CTE: tenen reglaments propis, el REBT (lliçó 2) i el RITE (lliçó 3).

El CTE en un edifici existent

El CTE s'aplica també a les intervencions en edificis existents ¹: l'ampliació, el canvi d'ús i la reforma, que el codi defineix com qualsevol treball o obra diferent del manteniment exclusiu de l'edifici ¹. Per tant, per al CTE, una reforma interior de pis és una intervenció. Tres regles de l'article 2 de la part I ho concreten ¹:

1. Justificació: el compliment es justifica en el projecte o en una memòria firmada per un tècnic competent, amb la sol·licitud de llicència. Si en comptes de llicència hi ha comunicació prèvia o declaració responsable, cal manifestar que es disposa del projecte o de la memòria.
2. Adequació efectiva: si aplicar el CTE no és viable urbanísticament, tècnicament o econòmicament, o és incompatible amb la protecció de l'edifici, es poden aplicar les solucions que permetin el màxim grau possible d'adequació, sota la responsabilitat del tècnic, que ho ha de justificar.
3. No empitjorar: les condicions que ja hi ha no es poden reduir si són menys exigents que les del CTE; i les que són més exigents només es poden reduir fins al nivell del CTE.

A més, el projectista ha d'indicar si la intervenció inclou o no actuacions en l'estructura existent ¹. Aquí hi ha la frontera clara de la teva feina: enderrocar un envà de distribució és una decisió d'interiorisme; tocar un mur de càrrega, un pilar o una biga no ho és, i demana un tècnic competent.

L'habitabilitat, al M07

Les condicions mínimes d'habitabilitat de Catalunya (superfícies, alçades, estances, llum i ventilació natural) les has treballat al M07, amb el Decret 141/2012 i el Decret llei 50/2020. Aquí només cal recordar que són una capa més, que s'afegeix al CTE: una distribució pot complir el DB-HS i no complir l'habitabilitat, i a l'inrevés.

Barcelona: la consulta prèvia

A Barcelona, el primer pas de qualsevol obra és la consulta prèvia d'obres, que és obligatòria ². Serveix per saber quin règim d'intervenció s'aplicarà, segons l'emplaçament, el tipus d'actuació i la protecció patrimonial de l'edifici, i dona la guia de la documentació necessària ². Per fer-la cal la referència cadastral de l'immoble, que surt al rebut de l'impost de béns immobles o a la web del Cadastre ². El resultat té una validesa de 6 mesos i un número que s'ha de guardar per als tràmits següents ².

La consulta col·loca les obres en un d'aquests règims ²: assabentat, tràmit d'urgència, comunicat immediat, comunicat diferit o llicència. Quines obres concretes van a cada règim ho regula l'Ordenança reguladora dels procediments d'intervenció municipal en les obres [PENDIENTE: llegir el text consolidat de l'ordenança, que no s'ha pogut obrir, per detallar quines obres d'un habitatge van a cada règim]. A la pràctica, no ho dedueixis tu: la consulta prèvia ho diu.

Assabentat, comunicat o llicència

Font de la taula: ². Per als comunicats i les llicències, abans de crear l'expedient cal un informe d'idoneïtat tècnica favorable, que emeten els col·legis professionals de l'arquitectura, l'arquitectura tècnica i l'enginyeria industrial i diverses entitats ². Segons l'emplaçament i l'obra, abans potser caldran informes previs: urbanístic, de patrimoni, d'habitatge (quan les persones llogateres o ocupants no podran fer ús de l'habitatge durant les obres) o de parcs i jardins ².

Altres detalls útils ²: un assabentat no es prorroga, sinó que se'n presenta un de nou. Si una reforma dona lloc a habitatges nous, en acabar cal fer la comunicació de primera ocupació en el termini màxim de quinze dies. I una modificació substancial d'una llicència obliga a demanar-ne una de nova.

Cas pràctic: tres encàrrecs, tres camins

Tres clients et fan encàrrecs a Barcelona: pintar i canviar el paviment d'un pis; refer una cuina amb instal·lacions noves; i unir dos pisos en un. En tots tres casos el primer pas és el mateix: la consulta prèvia amb la referència cadastral ². El que canviarà és el resultat. Com més abast tingui l'obra, més probable és que calgui documentació tècnica, l'informe d'idoneïtat i un tècnic que justifiqui el CTE ^{1 2}. Pressupostar sense saber el règim és pressupostar a cegues: les taxes, l'impost, els honoraris tècnics i els terminis canvien d'un règim a l'altre.

Una advertència: no trossegis una obra gran en tràmits petits per evitar-ne un de més exigent. El règim depèn de l'actuació real, i la consulta prèvia el decideix a partir del tipus d'actuació ².