Quan mires una estança en diagonal, cap a un racó, les parets fugen cap a dos punts de l'horitzó. És la perspectiva més natural per ensenyar un interior. I si tens el plànol a escala de l'aixecament, la pots construir exacta: la geometria et diu on van els punts de fuga, on cau cada cantonada i quina alçada té cada cosa.

Quan l'habitació no és de cara

La perspectiva cònica és obliqua quan les horitzontals de l'objecte formen un angle amb el quadre ¹. En una estança de parets ortogonals això vol dir dues famílies d'horitzontals (les de cada parell de parets), i per tant dos punts de fuga a l'horitzó ³. Recorda la regla de la lliçó anterior: el punt de fuga d'una família de paral·leles és on la recta que passa per l'ull, paral·lela a elles, talla el quadre ². Dues direccions, dos punts.

En dos punts de fuga, les verticals es mantenen paral·leles ³: només les horitzontals convergeixen cap als dos punts de l'horitzó ⁴. Aquesta és la versió de la perspectiva que se sol anomenar angular ⁴.

Dos punts de fuga: regles i trampes

• Els dos punts, sempre a l'horitzó ³, i normalment fora del full. Si els poses massa junts, l'objecte es deforma com si el miressis amb un gran angular. Com a pauta de taller, enganxa el full sobre un cartró més gran o sobre la taula i marca els punts de fuga a fora.
• Una vertical de referència. Comença per l'aresta més propera (en un moble) o pel racó del fons (en una estança), i dona-li l'alçada justa: és la vertical que governarà les proporcions de tot el dibuix.
• Els objectes que no estan alineats amb les parets (una butaca girada, una catifa en diagonal) tenen els seus propis punts de fuga, també a l'horitzó, perquè les seves horitzontals són una altra família de paral·leles ².
• Les rectes inclinades (els esglaons d'una escala, un sostre a dues aigües, la tapa d'un piano oberta) no fugen a l'horitzó: tenen el seu punt de fuga per sobre o per sota, en la mateixa vertical que el de les seves horitzontals. És una conseqüència de la mateixa regla: la paral·lela per l'ull ja no és horitzontal.

La perspectiva des de la planta

A mà alçada, encaixes els punts de fuga a ull. Però quan has de presentar una proposta amb mides de veritat, la pots construir a partir del plànol a escala, amb el mètode que la Gran Enciclopèdia descriu amb els elements de la perspectiva cònica: punt de vista, quadre, horitzó, raigs visuals i punts de fuga ¹. L'avantatge és que el resultat és exacte i que pots provar diversos punts de vista sobre la mateixa planta abans de dibuixar res.

La idea és tornar a la finestra: si mires una estança des de dalt (en planta), el pla del quadre és només una recta, el punt de vista és un punt, i els raigs visuals són rectes que van del punt de vista a cada cantonada. On cada raig talla el quadre, hi ha la posició horitzontal d'aquella cantonada al dibuix ¹.

Pas a pas sobre el plànol de l'aixecament

1. Prepara la planta. Imprimeix la planta de l'estança a escala (1:50 va bé per a una habitació) i enganxa-la a la part alta d'un full gran. Deixa espai a sota per a la perspectiva.
2. Tria el punt de vista on podria estar una persona de veritat: a la porta, en un racó. Marca'l a la planta.
3. Dibuixa la traça del quadre: una recta, aproximadament perpendicular a la direcció en què mires. Fes-la passar per una cantonada o una paret que t'interessi mesurar (el perquè, al punt següent).
4. Troba els punts de fuga. Des del punt de vista, traça una paral·lela a cada direcció de les parets fins que talli la traça del quadre: aquells són els punts de fuga, vistos en planta ².
5. Traça els raigs visuals. Del punt de vista a cada cantonada, porta, finestra o moble important, i marca on tallen la traça del quadre ¹.
6. Passa a l'alçat. Sota la planta, dibuixa la línia de terra i, per sobre, l'horitzó, a l'alçada dels ulls i a la mateixa escala (per exemple, 1,60 m a 1:50 són 3,2 cm; posa-hi la teva alçada d'ulls mesurada). Baixa en vertical els dos punts de fuga fins a l'horitzó, i totes les marques dels raigs visuals: cada marca és una vertical de la perspectiva.
7. Aixeca les alçades des de la línia de mesura (apartat següent) i porta-les cap als punts de fuga fins a les verticals corresponents.

Alçades: la línia de mesura

Un punt que ja és sobre el pla del quadre es projecta sobre si mateix: el raig visual el talla exactament on és. Per això, on una paret o una aresta toca el quadre, les alçades es dibuixen a la seva mida real, a l'escala del dibuix. Aquesta vertical és la línia de mesura: hi marques l'alçada del sostre, de la porta, del sòcol o de l'encimera, i des d'allà les portes cap al punt de fuga corresponent fins a la vertical que t'interessa.

Si l'element que vols mesurar no toca el quadre, allarga'n una aresta en planta fins que el toqui, aixeca-hi la mesura i fes-la fugar. És el mateix principi que la Gran Enciclopèdia atribueix als punts mètrics, que serveixen per convertir mesures reals en mides de la perspectiva ¹.

Tres punts de fuga, quan cal

Si mires des de molt amunt o molt avall, el quadre ja no és paral·lel a les verticals i aquestes també convergeixen: és la perspectiva de tres punts ². Les arestes verticals es dibuixen convergint cap a un tercer punt de fuga, per sobre o per sota ³. Procreate la descriu com la més complexa i realista de les tres ⁴.

A l'interiorisme s'usa poc: una vista des de dalt d'un dormitori per explicar la distribució, una escala de doble alçada vista des de baix. En la majoria de vistes d'interior, mantenir les verticals verticals dona una imatge més serena i més fàcil de llegir.

Pautes per triar el punt de vista

Aquestes pautes són criteri de taller, no norma: la vista bona és la que explica millor la proposta.

Exercici guiat: dues vistes de la mateixa planta

Agafa la planta d'una estança del teu aixecament de M03. Construeix-ne dues perspectives obliqües des de la planta, amb el mateix punt de vista i dues alçades d'horitzó: dret i assegut. Després compara-les: quina explica millor l'espai? Quina sembla més «habitada»? Anota-ho al marge. Temps orientatiu: una hora i mitja per a les dues.

vídeos · imatges