Mòdul M01 · Lliçó 6 de 9
Mid-century modern: Estats Units, Escandinàvia, Itàlia i Catalunya
El disseny modern de postguerra: contraxapat emmotllat i fibra de vidre, els Eames, Saarinen, Aalto, Wegner, Jacobsen, Ponti, Panton i la butaca BKF.
- 30 min
- 35 fonts
- 6 targetes
- Actualitzada el 26 d'octubre de 2026
De la postguerra als anys seixanta, el disseny modern surt dels manifestos i entra a les cases i a les oficines. Ho fan possible materials i tècniques nous, com el contraxapat emmotllat i la fibra de vidre, i uns editors que fabriquen en sèrie. És l'estil més reeditat d'avui, i el que més sovint et demanaran amb un nom genèric: «una cadira tipus Eames».
El context: de la tècnica de guerra al moble
El cas més clar és el dels Eames. Charles i Ray Eames van desenvolupar el seu moble de contraxapat a partir dels experiments de guerra per emmotllar fusta, quan investigaven com fer fèrules per a les cames per a la marina dels Estats Units: corbaven el contraxapat en tres plans fins a obtenir formes orgàniques 1. Pocs anys després, els mateixos dissenyadors van ser els primers a aprofitar l'efecte marbrejat de les fibres de vidre, com a estructura i com a decoració alhora 2.
Estats Units
Peça clau Cadira LCW · Charles i Ray Eames · 1945–1946
Cadira baixa de contraxapat de bedoll emmotllat per compressió 1. La fabricava Evans Products a Los Angeles; Herman Miller la va comercialitzar des del 1946 i en va assumir la producció el 1949 1.
- Cadires de fibra de vidre (1950): seient emmotllat de fibra de vidre sobre una base de tub d'acer, fabricades per Herman Miller 2. El disseny parteix dels mobles de contraxapat dels anys quaranta i de les propostes dels Eames al concurs de mobles de baix cost del MoMA del 1948 2.
- Lounge Chair & Ottoman (1956): Herman Miller la produeix sense interrupció des que es va presentar 3. imatges
Si vols conèixer la parella més enllà de les cadires, busca el documental que se'ls va dedicar. vídeos
Eero Saarinen
La Womb Chair neix d'un encàrrec de Florence Knoll, que volia una cadira «per arraulir-s'hi» 4: una closca de fibra de vidre d'una sola peça, entapissada, sobre una estructura d'acer 4. El V&A la data cap al 1948 4; Knoll també dona el 1948, quan es va presentar com a Model 70, tot i que en altres llocs de la mateixa pàgina escriu 1946 5.
Amb la sèrie Tulip, Saarinen volia acabar amb el que anomenava el «barri de potes» que hi ha sota les cadires i taules corrents 7. La cadira té una closca de fibra de vidre sobre un sol peu d'alumini: la idea inicial era fer-la tota d'una peça de fibra de vidre, però el material sol no era prou resistent per al peu 6. Knoll la fabricava el 1956–1957 6. imatges
Bertoia, Nelson i Noguchi
- Harry Bertoia: la Diamond Chair (1952), de vareta i filferro d'acer, per a Knoll 8 9. En una època de cadires de fusta, la reixa la fa semblar transparent i sense pes 8.
- George Nelson: el sofà Marshmallow, dissenyat el 1955 i fabricat per Herman Miller entre el 1956 i el 1965 10.
- Isamu Noguchi: la taula de centre de Herman Miller (1947), dues peces de fusta idèntiques i invertides que sostenen un vidre ovalat sense fixar-lo 11. I les làmpades Akari, que va començar el 1951 inspirant-se en els fanalets de paper de Gifu, al Japó: paper washi i bambú, plegables i lleugeres 12. imatges
Figura clau Florence Knoll i el Planning Unit
Florence Knoll va crear i dirigir el Planning Unit, el servei de planificació d'interiors de Knoll 13. Va treballar per a residències, restaurants i grans oficines corporatives, com la seu de la Connecticut General Life Insurance Company (1950–1957), on es va provar el projecte amb una maqueta a escala real i s'estudiava com treballava de debò la gent 13. Aquest enfocament va ajudar a establir la planificació d'interiors corporatius com a disciplina, i va fer que Knoll passés de vendre peces soltes a oferir oficines completes 13.
Per què t'importa: és un dels orígens de la professió d'interiorista tal com l'entenem avui: analitzar com s'usa un espai abans de moblar-lo.
Escandinàvia
El modern escandinau es mira sovint com un modern amb calidesa: fusta, ofici i confort. Aquests en són alguns noms i peces:
- Alvar Aalto (Finlàndia): la butaca Paimio (1932), per al sanatori antituberculós de Paimio, de contraxapat de bedoll emmotllat sobre un bastidor de bedoll laminat. Aalto hi va evitar el tub d'acer i va triar la fusta perquè el seient fos més acollidor 14. Artek l'edita avui com a Armchair 41 15. El tamboret Stool 60 és del 1933 16. Artek es va fundar a Hèlsinki el 1935 amb Alvar i Aino Aalto, Maire Gullichsen i Nils-Gustav Hahl 17. imatges
- Hans J. Wegner (Dinamarca): la Wishbone Chair o CH24, dissenyada el 1949 i fabricada sense interrupció per Carl Hansen & Søn des del 1950 18. Forma part d'una sèrie de cadires inspirades en els trons dels emperadors xinesos, i el seient es teixeix a mà amb més de 120 metres de cordill de paper 18. imatges
- Arne Jacobsen (Dinamarca): la cadira Ant (1952), per al menjador de l'empresa Novo Nordisk 19, i la Sèrie 7 (1955) 20, totes dues per a Fritz Hansen. Les butaques Egg i Swan (1958) són per al vestíbul i les zones de descans del SAS Royal Hotel de Copenhaguen 21 22.
- Finn Juhl i Børge Mogensen, dos noms més del moble danès que val la pena buscar. imatges
Obra clau SAS Royal Hotel · Arne Jacobsen · Copenhaguen, 1956–1960
Jacobsen va projectar l'edifici, acabat el 1960 després de quatre anys d'obres, i en va dissenyar «cada detall», de les proporcions de l'edifici a l'interior, el vestíbul i l'escala corba 23. Per a l'hotel hi van néixer les butaques Egg, Swan, Drop i Pot 23. És un exemple d'obra d'art total a mitjan segle XX.
Itàlia
Gio Ponti va fundar la revista Domus el 1928 24. La seva cadira Superleggera (dissenyada el 1957, fabricada per Cassina) és de freixe amb seient de canya i pesa uns 1,7 kg; les potes, de secció triangular, fan com a màxim 18 mm 25. imatges
Achille i Pier Giacomo Castiglioni van dissenyar el 1962 la làmpada Arco per a Flos 26. Responia a una necessitat concreta: il·luminar una taula com un llum de sostre, però sense foradar el sostre. La base de marbre és només un contrapès per a la gran tija corbada, i el forat de la base serveix per aixecar-la passant-hi un pal d'escombra 26. Altres noms italians d'aquests anys que et sortiran sovint són Joe Colombo i Vico Magistretti. imatges
Peça clau Panton Chair · Verner Panton · dissenyada c. 1960, presentada el 1967
Panton, danès, explorava des del 1956 la idea d'una cadira volada feta d'una sola peça de material 28. El V&A data el disseny el 1960 i la descriu com la primera cadira feta d'una sola peça de material 27. Herman Miller i Vitra en van fer prototips de polièster reforçat amb fibra de vidre entre el 1965 i el 1967; el 1967 Vitra va fer per a Herman Miller una petita sèrie d'entre 100 i 150 cadires, i la producció en sèrie, ja d'escuma de poliuretà, va començar el 1968 27. La cadira es va presentar al públic l'agost del 1967, i més endavant la va produir només Vitra 28.
Compte amb les dates: veuràs escrit «1959», «1960» o «1967» segons la font. El disseny i la producció són moments diferents; en una fitxa, indica sempre quin dels dos dones.
Catalunya i Espanya
Peça clau Butaca BKF (Butterfly) · Grupo Austral · 1938
La van dissenyar a Buenos Aires el 1938 els membres del Grupo Austral: el barceloní Antoni Bonet i Castellana, Juan Kurchan i Jorge Ferrari-Hardoy 29 31. És una estructura de vareta de ferro pintada amb una funda de pell o de tela 31 30. Als Estats Units la van produir Artek-Pascoe (1940–1948) i Knoll (1947–1950) 30. Lleugera, barata i de molts colors, va ser molt popular als Estats Units; el Denver Art Museum calcula que només als anys cinquanta se'n van vendre uns cinc milions, i la considera una de les cadires més imitades del segle XX 31. El Museu del Disseny de Barcelona en conserva un exemplar 29.
Bonet (Barcelona, 1913–1989) havia estat membre del GATCPAC, i més tard va construir a Catalunya obres com La Ricarda (el Prat de Llobregat, 1953) 32.
Miquel Milà va començar com a interiorista a l'estudi del seu germà Alfons Milà i de Federico Correa a finals dels anys cinquanta, i va cofundar Tramo per produir els seus mobles i llums 34. La seva làmpada de peu TMC, encara en producció, la data Santa & Cole el 1961 33, mentre que la biografia del mateix editor situa les primeres versions de Tramo el 1959 34. Té el peu cromat a dalt i negre a baix, i una pantalla que es regula en alçada amb un imant 33. Altres noms del disseny català i espanyol d'aquests anys són José Antonio Coderch i André Ricard. imatges
L'ADI-FAD va començar a funcionar el 1957 i es va fundar oficialment a Barcelona el 1960, quan es va integrar al Foment de les Arts Decoratives 35. Des del 1961 atorga els premis de disseny industrial Delta 35.
Per a la teva pràctica: el mid-century és l'època més copiada del mercat. Quan un client et demani «una cadira tipus Eames» o «una Tulip», aclareix si vol l'original editat (Herman Miller o Vitra, Knoll), una peça vintage o una inspiració. Són pressupostos i qualitats molt diferents, i en parlarem a la lliçó següent.
Targetes d'aquesta lliçó (6)
- Mid-century modern
- Nom amb què es coneix el disseny modern de mitjan segle XX, sobretot el de postguerra: materials nous com el contraxapat emmotllat i la fibra de vidre, i producció en sèrie. Eames, Saarinen, Wegner, Jacobsen.
- Contraxapat emmotllat
- Làmines fines de fusta encolades i premsades en un motlle per obtenir formes corbes, fins i tot en tres plans. Aalto, els Eames, Jacobsen.
- Fibra de vidre
- Plàstic reforçat amb fibres de vidre que es pot emmotllar en una sola closca. Els Eames i Saarinen el van portar al moble a partir de finals dels anys quaranta.
- Knoll Planning Unit
- Servei de planificació d'interiors de Knoll dirigit per Florence Knoll. Va ajudar a convertir l'interiorisme d'oficines corporatives en una disciplina.
- BKF
- Butaca de 1938 del Grupo Austral de Buenos Aires: Antoni Bonet, Juan Kurchan i Jorge Ferrari-Hardoy, de les inicials dels quals pren el nom. També coneguda com a Butterfly.
- ADI-FAD
- Associació de Disseny Industrial del Foment de les Arts Decoratives, fundada oficialment a Barcelona el 1960. Atorga els premis Delta des del 1961.
Fonts
- Victoria and Albert Museum: «LCW», Charles i Ray Eames (O144157)
- Victoria and Albert Museum: cadira apilable de fibra de vidre, Eames, 1950 (O181097)
- Herman Miller (editor): Eames Lounge Chair and Ottoman
- Victoria and Albert Museum: «Womb chair», Eero Saarinen (O168294)
- Knoll (editor): Womb Chair, Eero Saarinen
- Victoria and Albert Museum: cadira «Tulip», Eero Saarinen (O144560)
- Knoll (editor): Tulip Chair, Eero Saarinen
- Victoria and Albert Museum: «Diamond Chair», Harry Bertoia (O121019)
- Knoll (editor): Bertoia Diamond Chair, Original Design
- Vitra Design Museum, col·lecció: «No. 5670 / Marshmallow Sofa», George Nelson
- Victoria and Albert Museum: «Noguchi Table», Isamu Noguchi (O1159653)
- Victoria and Albert Museum: pantalla «Akari 33N», Isamu Noguchi (O1360282)
- Knoll (editor): «The Planning Unit»
- Victoria and Albert Museum: «Paimio Armchair», Alvar Aalto (O121394)
- Artek (editor): Armchair 41 «Paimio»
- Artek (editor): Stool 60
- Artek: història de l'empresa
- Carl Hansen & Søn (editor): «Behind an icon: CH24»
- Fritz Hansen (editor): Ant
- Fritz Hansen (editor): Series 7
- Fritz Hansen (editor): Arne Jacobsen
- Fritz Hansen (editor): Swan
- Fritz Hansen (editor): projecte Radisson Collection Royal (l'antic SAS Royal Hotel)
- Domus: biografia de Gio Ponti
- Victoria and Albert Museum: «Superleggera», Gio Ponti (O156932)
- Flos (editor): «Arco, a design icon»
- Victoria and Albert Museum: «Panton Chair», Verner Panton (O120670)
- Verner Panton (web oficial): Panton Chair
- Museu del Disseny de Barcelona a Google Arts & Culture: «BKF», Grupo Austral, 1938
- Vitra Design Museum, col·lecció: «B.K.F. Chair / Hardoy Chair, Butterfly Chair»
- Denver Art Museum: «B.K.F. Chair»
- Enciclopèdia.cat: Antoni Bonet i Castellana
- Santa & Cole (editor): llum de peu TMC, Miguel Milà
- Santa & Cole (editor): biografia de Miguel Milà
- Enciclopèdia.cat: ADI-FAD