Una obra ben projectada encara pot sortir malament si no es planifica i no se segueix. La llei reparteix les responsabilitats de la direcció entre agents amb titulació concreta, però la mirada de l'interiorista (que el que es construeix és el que es va dissenyar) és necessària fins a l'últim dia. I el projecte no s'acaba quan marxen els industrials: s'acaba quan el client té l'obra rebuda, els documents i les instruccions.

Planificar l'obra

Abans de començar, tradueix el pressupost en un calendari. Les eines i els termes són de pràctica habitual, no de norma:

• Diagrama de Gantt: una fila per tasca o industrial, una barra per a la seva durada, i fletxes per a les dependències. Un full de càlcul n'hi ha prou per a una reforma.
• Camí crític: les tasques que, si s'endarrereixen, endarrereixen el final.
• Terminis de subministrament: els productes amb un termini d'entrega llarg (mobles de catàleg, sanitaris especials, fusteria exterior, pedra) s'han de comandar molt abans que facin falta a l'obra.

Una seqüència tipus d'una reforma interior, a tall de pauta:

1. Proteccions i enderrocs.
2. Replanteig de la distribució nova sobre el terra.
3. Envans, regates i primeres fases d'instal·lacions (electricitat, aigua, sanejament, climatització).
4. Falsos sostres, recrescuts i impermeabilitzacions.
5. Revestiments, alicatats i paviments.
6. Fusteria i mobles a mida (cal prendre mides a l'obra, abans de fabricar).
7. Pintura.
8. Mecanismes, lluminàries, sanitaris i aixetes; proves i certificats d'instal·lacions (M10).
9. Neteja final, mobles de catàleg i capa decorativa.

El RIBA recorda que les etapes de disseny tècnic i de construcció acostumen a solapar-se, però que, a part de resoldre les consultes de l'obra, durant la construcció no hi hauria d'haver feina de disseny ⁴. En una reforma, això vol dir tenir decidits i dibuixats els mobles a mida, els alçats de cuina i bany i els acabats abans que comenci l'obra, no a mesura que arriben els industrials.

Seguretat i salut a l'obra

El Reial decret 1627/1997 defineix el promotor com qualsevol persona, física o jurídica, per compte de la qual es fa una obra ³. En un habitatge, és el client. Les obligacions principals ³:

• Si a l'obra hi intervé més d'una empresa, o una empresa i treballadors autònoms, o diversos autònoms, el promotor ha de designar un coordinador de seguretat i salut en fase d'execució, abans de començar o tan bon punt es constati la situació. Si en la fase de projecte hi intervenen diversos projectistes, també cal un coordinador en aquella fase, i pot ser la mateixa persona.
• Cada contractista elabora un pla de seguretat i salut que desenvolupa l'estudi o l'estudi bàsic del projecte; l'ha d'aprovar el coordinador abans de l'inici de l'obra.
• A cada obra hi ha d'haver un llibre d'incidències, que custodia el coordinador.
• Abans de començar els treballs, cal fer la comunicació d'obertura del centre de treball a l'autoritat laboral.

El decret parla de «tècnic competent» per al coordinador ³, però no diu en aquest text quines titulacions ho són. Ho diu la LOE a la disposició addicional quarta: en les obres d'edificació, tant durant el projecte com durant l'execució, les titulacions habilitants són les d'arquitecte, arquitecte tècnic, enginyer o enginyer tècnic, d'acord amb les seves competències i especialitats ¹. Una reforma amb paleta, electricista, lampista i fuster d'empreses diferents ja és una obra amb diverses empreses: avisa'n el client des de l'encàrrec.

Direcció facultativa i seguiment

La LOE distingeix dues figures de direcció ¹:

Font de la taula: ¹. El CTE concreta els controls que es fan durant l'obra ²: el control de recepció dels productes (documents de subministrament, garanties del fabricant, marcatge CE quan correspon i, si cal, assaigs), el control d'execució de cada unitat d'obra i el control de l'obra acabada, amb les proves de servei previstes. Entre la documentació de seguiment de l'obra hi posa el llibre d'ordres i assistències, el llibre d'incidències, el projecte amb les modificacions aprovades, les llicències i el certificat final d'obra ².

Quan la teva obra té direcció facultativa, tu fas el seguiment d'interiorisme: que el que es construeix respongui al projecte en acabats, cotes, especejaments i peces. Quan no en té, perquè l'obra no ho exigeix, el seguiment el portes tu, i les eines són les mateixes. Pautes de pràctica:

• Visites periòdiques fixades al calendari, i visites clau abans de tancar regates, abans d'alicatar i abans de fabricar mobles a mida.
• Acta de visita breu, amb fotos, decisions, responsable i data. Envia-la el mateix dia a client i industrials.
• Mostres aprovades: una peça de cada acabat aprovada pel client i guardada a l'obra com a referència.
• Canvis per escrit amb preu i termini, abans de fer-los (lliçó 1 i M10).
• Certificacions d'obra feta sobre les partides del pressupost (M10).

El RIBA adverteix que cal decidir des de l'etapa de briefing quanta inspecció necessita una obra i qui la farà, perquè varia d'un projecte a l'altre ⁴. Posa-ho a l'encàrrec: nombre de visites incloses i preu de les addicionals.

Recepció de l'obra

La LOE regula la recepció com l'acte pel qual el constructor lliura l'obra al promotor i aquest l'accepta, amb reserves o sense ¹. Es fa constar en una acta firmada, almenys, pel promotor i el constructor, i, llevat de pacte exprés en contra, dins dels trenta dies següents a la data d'acabament acreditada al certificat final d'obra, comptats des que se'n notifica per escrit el promotor; si en aquest termini el promotor no posa reserves ni rebuig motivat per escrit, la recepció s'entén feta tàcitament ¹. Quan s'esmenen els defectes objecte de reserva, es fa constar en una acta a part ¹. L'acta ha de dir ¹:

1. les parts que hi intervenen;
2. la data del certificat final de tota l'obra o de la fase acabada;
3. el cost final de l'execució material;
4. si l'obra s'accepta amb reserves o sense; les reserves s'especifiquen de manera objectiva, amb un termini per esmenar els defectes;
5. les garanties que s'exigeixin al constructor.

S'hi adjunta el certificat final d'obra firmat pel director d'obra i pel director de l'execució ¹. En una reforma sense direcció facultativa, adopta igualment la mateixa estructura en una acta firmada pel client i l'empresa: data, cost final, reserves i terminis.

Garanties i responsabilitats

L'article 17.1 de la LOE fixa de quins danys materials responen els agents de l'edificació davant dels propietaris i dels tercers adquirents. Els terminis es compten des de la data de recepció de l'obra sense reserves o des de l'esmena de les reserves ¹:

Font de la taula: ¹. L'article 19 hi fa correspondre garanties (assegurança de danys materials, assegurança de caució o garantia financera), exigibles segons l'obligatorietat que fixi la disposició addicional segona de la llei; la d'un any per als acabats es pot substituir per la retenció, per part del promotor, d'un 5 % de l'import de l'execució material de l'obra ¹. Els acabats són justament el terreny de l'interiorisme: anota a l'agenda la data de l'acta i fes una visita de revisió abans que passi l'any.

Lliurament: documentació i postvenda

La LOE diu que, acabada l'obra, el director d'obra lliura al promotor el projecte amb les modificacions aprovades, i que la documentació de l'obra executada ha d'incloure, com a mínim, l'acta de recepció, la relació dels agents que hi han intervingut i les instruccions d'ús i manteniment de l'edifici i les instal·lacions; tot plegat forma el llibre de l'edifici, que es lliura als usuaris ¹. El CTE hi afegeix la documentació dels productes rebuts a l'obra i les instruccions d'ús i manteniment, amb un pla de manteniment, i demana a la propietat que hi anoti les reparacions i les reformes ². Per tant, el teu projecte de reforma també forma part de la història de l'edifici.

El RIBA hi afegeix dues idees útils per a l'interiorisme ⁴: el lliurament ha de preparar el client per fer servir bé l'espai, amb activitats que comencen abans del final de l'obra i continuen després, i convé fer una avaluació breu després de l'ocupació (post-occupancy evaluation) per comprovar que tot funciona com estava previst. Un dossier de lliurament d'interiorisme, a tall de pauta, inclou:

• plànols de l'obra tal com s'ha construït (on passen les instal·lacions, on hi ha registres);
• llistat de materials, colors i acabats amb referències exactes, per poder reposar;
• fitxes de mobles i lluminàries amb proveïdor, garantia i instruccions de cura;
• certificats d'instal·lacions (M10) i garanties dels industrials;
• pauta de manteniment de cada acabat (fusta, pedra, tèxtils);
• la data de la visita de revisió als sis mesos o a l'any.

Cas pràctic: una setmana abans de les claus

A una setmana de l'entrega, el fuster avisa que el moble del rebedor arriba quinze dies tard, i en el recorregut trobes una junta de paviment desigual i dos endolls fora de lloc respecte de l'alçat de la cuina.

Ordena-ho així: primer, la llista de repassos, amb foto i responsable per a cada defecte; segon, el pla per al moble que falta, amb data nova per escrit; tercer, una conversa amb el client per decidir si la recepció es fa amb reserves, amb aquests punts i aquests terminis, com preveu la LOE ¹. Rebre l'obra amb reserves no és un fracàs: és el mecanisme previst perquè el que falta quedi escrit i datat.