El projecte d'execució és el document que es pressuposta i es construeix. Si hi falta un detall, l'industrial l'interpretarà; si dos plànols es contradiuen, en triarà un. Aquesta lliçó explica com s'organitza la documentació perquè no passi, quins estudis obligatoris l'acompanyen, i com es presenten al client els números: el pressupost global i els comparatius.

El joc de documents d'execució

El CTE demana que el projecte defineixi les obres amb prou detall perquè es puguin valorar i interpretar de manera inequívoca durant l'execució ¹, i que inclogui les característiques mínimes dels productes, les condicions d'execució de cada unitat d'obra i els controls i proves ¹. A la lliçó 2 has vist que l'annex I l'organitza en memòria, plànols, plec de condicions, amidaments i pressupost ¹. En un projecte d'interiors, un índex de plànols d'execució, a tall de pauta, és aquest:

Les escales i la presentació de cada plànol les tens al M03 i al taller d'AutoCAD (TD2); el plànol d'enllumenat, al M09; els d'instal·lacions, al M10; els de mobles, al M11.

Tres regles de pràctica fan que el joc funcioni:

• Cada dada, en un sol lloc. Si la cota d'un endoll és al plànol d'electricitat i també a l'alçat de la cuina, tard o d'hora no coincidiran. Decideix on viu cada dada i, a la resta, remet-hi.
• Revisions numerades. Cada full porta la data i la lletra o el número de revisió, i un quadre amb què ha canviat. Envia sempre la llista de fulls vigents.
• Especifica, no anomenis. Com vas veure al M08, «tauler hidròfug» no és una especificació: ho és la classe tècnica. Al plec o a la fitxa, posa la referència, el format, l'acabat, la col·locació i el tractament de juntes.

Els estudis que acompanyen el projecte

Hi ha dos documents que no són de disseny però que el projecte ha de portar quan es donen els supòsits de la norma.

Gestió de residus

El Reial decret 105/2008 obliga el productor dels residus a incloure al projecte d'execució un estudi de gestió de residus de construcció i demolició ². Ha de contenir, com a mínim, l'estimació de la quantitat de residus en tones i metres cúbics, codificats segons la llista europea de residus; les mesures de prevenció; les operacions de reutilització, valorització o eliminació previstes; les mesures de separació a l'obra; els plànols de les instal·lacions d'emmagatzematge i separació; les prescripcions del plec; i una valoració del cost, que forma part del pressupost del projecte en un capítol independent ². Les obres menors de construcció o reparació domiciliària queden fora d'aquests articles i se subjecten al que diguin les ordenances municipals ² [PENDIENTE: consultar l'ordenança de Barcelona aplicable als residus d'obra menor].

Seguretat i salut

El Reial decret 1627/1997 demana un estudi de seguretat i salut quan el pressupost de l'obra és igual o superior a 75 milions de pessetes, quan l'obra dura més de 30 dies laborables i hi treballen més de 20 persones alhora, quan el volum de mà d'obra supera les 500 jornades o quan hi ha túnels, galeries, conduccions subterrànies o preses ³. En els altres casos, el que cal és un estudi bàsic de seguretat i salut ³. El text consolidat dona el llindar en pessetes ³; l'equivalent en euros no és al text. Amb el tipus de conversió irrevocable, 166,386 pessetes per euro ⁶, són 450.759,08 euros.

El CTE inclou el pressupost de l'estudi de seguretat i salut i el del control de qualitat dins del pressupost detallat del projecte ¹. Qui redacta l'estudi i quan cal un coordinador ho veuràs a la lliçó 4.

Projectes parcials i coordinació

Quan hi ha altres tècnics (un enginyer per a la climatització, un arquitecte per a l'estructura), la LOE demana que els projectes parcials es coordinin sense duplicar documentació ni honoraris ⁴, i el CTE diu que s'integren al projecte sota la coordinació del projectista ¹. El RIBA recomana que el treball de disseny dels industrials especialistes (per exemple, el fuster que desenvolupa els plànols de taller d'una cuina) es faci abans de l'obra, a l'etapa de disseny tècnic, i no durant la construcció ⁵. La pauta per a tu: demana els plànols de taller dels industrials, revisa'ls contra el teu projecte i aprova'ls per escrit abans que fabriquin.

El pressupost d'obra, al M10

Com es fa un pressupost per partides, com s'amida i com es comparen ofertes d'industrials ho has treballat al M10. Aquí només cal recordar el lloc que ocupa en el procés: el projecte d'execució porta els amidaments i el pressupost ¹, i el pressupost detallat inclou el quadre de preus i un resum per capítols ¹. El document d'amidaments és el que envies a tots els industrials, perquè tots pressupostin el mateix.

El pressupost global del client

El client no paga un pressupost d'obra: paga un projecte sencer. Per això, a més del pressupost d'obra, prepara un pressupost global que sumi tot el que sortirà de la seva butxaca i que es pugui comparar amb el pressupost objectiu del briefing. Una estructura, a tall de pauta:

Indica sempre, a cada línia, si l'import és un preu adjudicat, una oferta rebuda o una estimació teva. Un pressupost global on tot sembla igual de segur enganya el client.

Comparatius: d'ofertes i de producte

Hi ha dos tipus de comparatiu, i els fas servir en moments diferents.

• Quadre comparatiu d'ofertes (obra i mobles a mida): els preus de cada industrial, partida per partida, sobre el mateix document d'amidaments. Com vas veure al M10, una diferència gran en una partida sol voler dir que s'ha entès una altra cosa. Afegeix-hi files per al que cada oferta exclou i per al termini d'execució que proposa.
• Comparatiu de producte (catàleg): per a cada peça important, dues o tres alternatives amb la mateixa funció i mides compatibles, cadascuna amb preu, termini d'entrega, acabats i garantia. És on el client pot ajustar el pressupost sense tocar la idea del projecte.

Cas pràctic: el pressupost global supera l'objectiu

Amb les ofertes rebudes, el pressupost global d'un pis supera en un 18 % el pressupost objectiu (xifra inventada per a l'exemple). No retallis a cegues. Ordena els blocs per marge de maniobra: l'obra adjudicada en té poc; el mobiliari de catàleg i la capa decorativa, molt. Proposa al client tres decisions concretes, cadascuna amb el seu estalvi: una alternativa de producte del comparatiu per a les tres peces més cares, ajornar la capa d'art i complements, i revisar un acabat de paviment. Si cap d'aquestes no basta, torna al briefing: potser cal reduir l'abast, i és millor dir-ho abans de signar l'obra que a la meitat.