Entre la idea i l'obra hi ha documents, i alguns no són opcionals. La Llei d'ordenació de l'edificació (LOE) diu quan una obra necessita projecte i qui el pot firmar; el Codi Tècnic (CTE) diu què ha de contenir. Saber-ho et permet fer dues coses: organitzar la teva documentació amb la mateixa lògica, i reconèixer quan un encàrrec necessita un tècnic competent al teu costat.

L'avantprojecte: la idea, per aprovar

«Avantprojecte» no és un terme del CTE: és una fase de la pràctica professional. Correspon, més o menys, a l'etapa de concepte del Pla de Treball del RIBA, que ha d'acabar amb un concepte aprovat pel client i alineat amb el briefing ⁵. En un projecte d'interiors, el contingut habitual de l'avantprojecte, a tall de pauta, és aquest:

• planta de distribució proposada, i alternatives si n'hi ha (M07);
• perspectives a mà o en 3D de les estances principals (M04, TD3);
• moodboard i paleta de materials i colors (M05, M08, TD1);
• criteris d'il·luminació (M09) i línies generals de decoració (M12);
• estimació de cost per capítols, comparada amb el pressupost objectiu.

L'avantprojecte serveix per decidir, no per construir. Per això no cal que tingui cotes de detall ni referències de producte tancades, però sí que ha d'anar acompanyat d'una estimació de cost: un client que aprova una idea sense saber què costa no ha aprovat res.

Quan la llei exigeix un projecte

La LOE exigeix projecte, en els termes del seu article 4, per a les obres d'edificació de nova construcció, amb algunes excepcions menors, i per a determinades intervencions en edificis existents ¹. Són les que alteren la configuració arquitectònica de l'edifici: les intervencions totals, les parcials que produeixen una variació essencial de la composició general exterior, la volumetria o el conjunt del sistema estructural, i les que canvien els usos característics de l'edifici ¹. També les intervencions en edificis catalogats o protegits, totals o parcials, quan afecten els elements protegits ¹. La llei inclou dins de l'edificació les instal·lacions fixes i l'equipament propi ¹.

Una reforma interior de pis sense tocar l'estructura, la façana ni l'ús sovint no entra en aquests supòsits. Això no vol dir que no necessiti documentació tècnica: com vas veure al M10, el CTE s'aplica també a les reformes, i el permís municipal pot demanar documentació firmada ². A Barcelona, la consulta prèvia obligatòria diu quin règim s'aplica, i els règims de comunicat i de llicència demanen «el projecte o la documentació tècnica de les obres» ⁴. La conclusió pràctica és la del M10: no ho dedueixis tu; ho diu la consulta prèvia.

Qui pot firmar què

La LOE defineix el projectista com l'agent que, per encàrrec del promotor, redacta el projecte ¹. Quan el projecte té per objecte la construcció d'edificis del grup que inclou l'ús residencial (amb l'administratiu, el sanitari, el religiós, el docent i el cultural), la titulació acadèmica i professional habilitant és la d'arquitecte, i la llei aplica els mateixos criteris a les intervencions en edificis existents i protegits que exigeixen projecte ¹. La direcció d'obra d'aquests edificis també és d'arquitecte, i la direcció de l'execució, d'arquitecte tècnic ¹. En els aspectes de la seva especialitat, i en particular en les instal·lacions i l'equipament, hi poden intervenir altres tècnics titulats de l'àmbit de l'arquitectura o de l'enginyeria, coordinats pel projectista ¹. Quan hi ha projectes parcials, cada projectista n'assumeix la titularitat ¹.

Per la seva banda, el Reial decret 633/2010 defineix el perfil del titulat superior en Disseny, especialitat d'Interiors, com un professional capaç d'analitzar, investigar i projectar, que pot dirigir equips de projecte i d'execució d'obres i fer d'interlocutor davant de les administracions públiques ³. Entre les seves competències específiques hi ha generar solucions funcionals, formals i tècniques per als espais interiors, «dirigir i certificar» la realització de projectes d'interiors, resoldre problemes tècnics i constructius durant l'execució i comprendre el marc legal de l'activitat professional i de la seguretat i salut laboral ³.

Com encaixen les dues normes? El text consolidat del decret no diu com es relaciona aquest perfil amb les atribucions que la LOE reserva a arquitectes i arquitectes tècnics [PENDIENTE: no s'ha trobat cap font oficial que delimiti les atribucions de l'interiorista davant de la LOE en una reforma d'habitatge sense projecte obligatori]. El que sí es pot afirmar amb les fonts a la mà és això:

Projecte bàsic i projecte d'execució

El CTE diu que el projecte ha de descriure l'edifici i definir les obres amb prou detall perquè es puguin valorar i interpretar de manera inequívoca durant l'execució ². Preveu que es desenvolupi en dues fases ²:

• El projecte bàsic defineix les característiques generals de l'obra i les seves prestacions mitjançant solucions concretes. És suficient per sol·licitar la llicència municipal d'obres, però insuficient per començar a construir ².
• El projecte d'execució desenvolupa el bàsic i defineix l'obra en la seva totalitat. No pot rebaixar les prestacions declarades al bàsic ni alterar els usos i les condicions amb què es va concedir la llicència, llevat de modificacions legalitzables ². Els projectes parcials s'hi integren sota la coordinació del projectista ².

Aquesta lògica és útil encara que el teu encàrrec no necessiti projecte legal: un «bàsic» per decidir i tramitar, i un «d'execució» per pressupostar i construir sense ambigüitats.

Què ha de contenir un projecte: annex I del CTE

L'annex I de la part I del CTE fixa el contingut del projecte i marca amb un asterisc el mínim del projecte bàsic ². El resum:

Font de la taula: ². Entre els annexos de la memòria, el CTE hi posa, entre altres, el pla de control de qualitat i l'estudi de seguretat i salut ²; els veuràs a les lliçons 3 i 4.

Com s'aplica a un projecte d'interiors

Fes servir l'estructura de l'annex I com a índex del teu projecte d'execució, encara que no l'hagis de presentar a l'ajuntament. Una adaptació, a tall de pauta:

Cas pràctic: dos encàrrecs a la mateixa escala

Dos veïns de la mateixa escala et fan encàrrecs. El primer vol canviar paviments, pintar, refer el bany sense moure'l i moblar a mida. El segon vol unir el seu pis amb el del costat i obrir un pas en un mur que no saps si és de càrrega.

En tots dos casos comences igual: aixecament, briefing i consulta prèvia ⁴. Però el segon toca, potser, l'estructura, i el CTE obliga a declarar-ho ²; i la unió de dos habitatges pot ser una intervenció que alteri la configuració de l'edifici ¹. Aquí l'encàrrec s'ha de plantejar des del principi amb un arquitecte, i el teu projecte d'interiors serà una part coordinada del projecte general, no al revés.