El model està a mida real; el plànol, no. El layout és el full: hi poses finestres que miren el model a l'escala que vulguis, el caixetí i les anotacions. L'estil de traç decideix com surt cada línia al paper, i una configuració de pàgina desada fa que el PDF de demà surti igual que el d'avui.

Espai model i espai paper

Un layout mostra vistes a escala del model sobre un full de mida estàndard: construeixes el model a mida real a l'espai model i passes a un layout, a l'espai paper, per afegir-hi les vistes a escala, les notes, les etiquetes i les cotes ¹. Originalment AutoCAD només tenia espai model, i les anotacions, els marcs i els caixetins es dibuixaven i s'escalaven allà mateix; encara hi ha fluxos de treball que ho fan així ¹.

Pauta per a interiorisme: un layout per làmina (planta d'estat actual, planta de proposta, planta de cotes, alçats), amb el caixetí de la plantilla com a bloc amb atributs. Un mateix model alimenta tots els layouts: si mous un envà, es mou a totes les làmines.

Preparar el layout: nom, paper i pàgina

1. Canvia-li el nom. Clic dret a la pestanya del layout; l'ajuda suggereix noms més clars que «Layout1», per exemple amb la mida del full ¹. Pauta: 01 planta estat actual A3.
2. Fixa el paper al Page Setup Manager. Cada mida de full hi surt dues vegades perquè algunes impressores no reconeixen l'orientació ¹.
3. Desa una configuració de pàgina. Les configuracions de pàgina són conjunts amb nom de paràmetres d'impressió que es desen i es recuperen; s'obren amb PAGESETUP o amb clic dret a la pestanya. Cada layout en pot tenir una de pròpia, i es poden desar a la plantilla o importar d'un altre dibuix ³.

Les mides de full A3 i A1 són les habituals de les làmines; les veus amb detall al TD1. Una comprovació ràpida: a 1:50, un full A3 (420 × 297 mm) cobreix 21 × 14,85 m del model, sense descomptar marges ni caixetí. Si l'habitatge no hi cap amb marge, el plànol va en A1 o es parteix.

Finestres de presentació a escala

Una finestra de presentació (layout viewport) és un objecte del layout que mostra una vista a escala de l'espai model; l'ajuda la compara amb un monitor de televisió que enfoca una part del model ¹.

• Crear-la. MVIEW, opció New: defineixes l'àrea al model, que es mostra maximitzat temporalment, tries l'escala amb el clic dret i fas clic per col·locar-la ¹.
• L'escala. És la relació entre les unitats del paper i les del model: a 1:4, una unitat de paper equival a quatre de model ². Es canvia des de la paleta de propietats, amb la pinça triangular de la finestra, amb el control Viewport Scale de la barra d'estat o amb l'opció XP de ZOOM des de dins de la finestra ². Estirar la vora de la finestra no canvia l'escala de la vista ².
• Bloquejar-la. Les finestres venen bloquejades per defecte perquè no canviïs l'escala amb un zoom accidental; es controla amb el clic dret, Display Locked ¹.
• Entrar-hi i sortir-ne. Doble clic a dins per treballar al model (la vora s'engruixeix) i doble clic a fora per tornar al paper. L'ajuda recomana ajustar l'enquadrament amb les pinces de la vora i no desplaçant la vista de dins ¹.
• Vores invisibles. Posa les finestres en una capa pròpia i apaga-la per imprimir ¹.
• Capes per finestra. Des d'un layout, el gestor de capes permet congelar una capa només en una finestra (VP Freeze) o canviar-ne el color, el tipus o el gruix en aquella finestra ¹¹. Així, a la planta de cotes hi congeles el mobiliari, i a la de mobiliari, les cotes.

Escales. La norma ISO 5455 especifica una gamma d'escales recomanades per als dibuixos tècnics de tots els àmbits, inclosa l'arquitectura ¹⁰. Pauta habitual en interiors: 1:100 o 1:50 per a plantes generals, 1:50 o 1:20 per a alçats i plantes d'estança, i 1:20, 1:10 o 1:5 per a detalls i mobles a mida.

Tipus de línia a les finestres. Amb PSLTSCALE a 1 (el valor inicial), l'escala de cada finestra governa la dels tipus de línia: els traços es mesuren en unitats de paper, de manera que es veuen iguals en finestres a escales diferents ⁸. Després de canviar l'escala d'una finestra, REGENALL refresca la visualització ¹.

Quatre maneres d'anotar a escala

L'ajuda d'Autodesk descriu quatre mètodes per escalar les anotacions ¹:

Amb el mètode transespacial, un text de 2,5 mm es dibuixa amb 2,5 mm: estàs al full. L'ajuda també suggereix parlar amb altres professionals del teu àmbit per saber quin mètode fan servir i per què ¹. En un estudi, el mètode el fixa la plantilla, no cada persona.

Estils de traç: CTB i STB

Les taules d'estils de traç s'assignen a un layout o a la pestanya Model i n'hi ha de dos tipus ⁴:

Entre les taules CTB que porta AutoCAD hi ha monochrome.ctb, que imprimeix tots els colors en negre, grayscale.ctb, que els converteix a escala de grisos, i les de screening al 25, 50, 75 i 100 % de tinta ⁵. Es gestionen al Plot Style Manager i es desen per defecte a la carpeta Plot Styles ⁴.

• Gruix a la taula. A l'editor de la taula, pestanya Form View, tries l'estil i el gruix; amb Use object lineweight s'imprimeix el gruix de l'objecte. El gruix definit a l'estil de traç preval sobre el de l'objecte en imprimir ⁷.
• Canviar de tipus. Es pot passar un dibuix de CTB a STB; en sentit contrari, es perden els noms d'estil assignats als objectes, i una taula STB no es pot convertir en CTB ⁶.

Pauta del taller: si les capes ja porten el gruix (lliçó 2), fes servir monochrome.ctb o una còpia teva amb Use object lineweight, i deixa que el gruix vingui de la capa. Si reps fitxers d'un estudi que treballa amb CTB per colors, demana-li la seva taula: sense ella, els gruixos no sortiran com esperen.

Imprimir i publicar en PDF

PLOT envia un layout a una impressora, un traçador o un fitxer ³. Per a un PDF, l'exemple de l'ajuda tria el dispositiu AutoCAD PDF (General Documentation).pc3 i revisa ³:

• la mida de paper, que ja inclou l'orientació;
• l'àrea i el desplaçament d'impressió, que depenen del dispositiu;
• l'escala: als layouts, 1:1 és el valor habitual, perquè l'escala ja és a les finestres;
• la taula d'estils de traç, que controla com es processen els colors;
• la vista prèvia (Preview), per comprovar-ho tot abans d'imprimir.

Desa aquests paràmetres com una configuració de pàgina amb nom (per exemple, «PDF A3 monocrom») i la recuperaràs en un clic ³.

Per a un joc de plànols, PUBLISH: a la llista Sheets to Publish hi afegeixes els layouts, n'ajustes l'ordre i la configuració de pàgina de cadascun, i pots publicar en PDF fitxers d'un full o un sol fitxer de diversos fulls. La llista es desa per reutilitzar-la ⁹. És la manera de lliurar el dossier tècnic com un sol PDF ordenat.

Revisió abans d'enviar

Una llista de comprovació (pauta) que val la pena fer sempre, sobre el PDF i no sobre la pantalla:

• L'escala de cada finestra és l'anunciada al caixetí, i les finestres estan bloquejades.
• Comprova una cota amb un escalímetre sobre el paper imprès.
• Les vores de les finestres i la capa auxiliar no surten.
• Les línies discontínues es veuen discontínues i el tall es llegeix abans que la vista.
• Els atributs del caixetí (plànol, escala, data, número) estan actualitzats a totes les làmines.
• El nom del fitxer segueix la convenció del lliurament.

Per veure-ho en acció: vídeos · vídeos