La majoria d'obres d'interiorisme en un pis passen per tres sistemes: l'envà lleuger, el fals sostre i la fusteria. No els muntaràs tu, però els has de dibuixar bé i saber què demanen: quin gruix tenen, per on passen les instal·lacions, on es pot penjar un moble i com es resol una porta. Aquesta lliçó ho explica a partir de la documentació tècnica d'un fabricant i del Codi Tècnic.

Ordre de l'obra i on entres tu

La guia d'instal·lació d'un fabricant de sistemes de placa de guix laminat recomana aquest ordre, llevat que la direcció d'obra digui una altra cosa ¹:

1. Envans de separació entre recintes o zones d'ús.
2. Trasdossats, sobretot els de la cara interior dels murs de façana.
3. Envans de distribució.
4. Sostres continus o registrables.

Respectar aquest ordre evita ponts tèrmics i acústics innecessaris ¹. Per a tu vol dir una cosa pràctica: les decisions de distribució (M07) i de llum (M09) han d'estar tancades abans que comenci el primer pas. Un endoll que es mou quan l'envà ja està tancat obliga a obrir placa.

Com es munta un envà de cartró-guix

Un envà de cartró-guix és una estructura de perfils d'acer galvanitzat amb plaques cargolades a banda i banda. El fabricant calcula la resistència dels seus sistemes a partir de la norma d'instal·lació UNE 102043, del Codi Tècnic i dels assajos de cada component, i adverteix que, si se substitueix un component per un d'una altra marca, no pot garantir l'estabilitat ni les prestacions acústiques del conjunt ¹. Quan especifiquis un envà, doncs, especifica un sistema, no una placa solta.

La seqüència de muntatge, segons la mateixa guia ¹:

• Replanteig: es traça a terra tenint en compte buits de pas, instal·lacions, trobades entre sistemes i la modulació dels montants. Després es trasllada al sostre.
• Canals: amb banda estanca entre el canal i el suport, i fixacions cada 600 mm i a 50 mm dels extrems. Els canals s'uneixen a tope, mai encavalcats.
• Buits: als brancals de portes i finestres, el canal es doblega cap amunt entre 150 i 200 mm.
• Montants: els d'arrencada, trobada, reforç i brancal tenen una posició fixa. Els de modulació es reparteixen a partir del buit de pas i, a l'altre extrem, la peça de remat no ha de quedar per sota de 350 mm.
• Plaques: s'aixequen del terra entre 10 i 15 mm, i els cargols van cada 250 mm al llarg dels perfils.

Els montants de modulació no es cargolen als canals de dalt i de baix, i es tallen entre 8 i 10 mm més curts que l'alçada total ¹. La guia treballa amb modulacions de 400 i de 600 mm ¹. Quina distància i quin perfil calen per a cada alçada surt de les taules del sistema que es faci servir, no d'una regla general.

Instal·lacions dins l'envà

L'avantatge principal de l'envà sec per a un interiorista és que les instal·lacions hi passen sense regates. Els montants porten perforacions, i la guia demana que totes quedin a la mateixa alçada per facilitar el pas de les instal·lacions ¹. Les caixes de mecanismes es fan amb corones del diàmetre de cada tipus de caixa ¹.

A les llindes, la junta entre plaques és el punt crític. Amb modulació de 400 mm es poden posar dos montants a la llinda i separar la junta 200 mm del brancal; amb modulació de 600 mm, en una porta estàndard només hi cap un montant, i la bandera només es pot fer per una cara ¹. Quan dues capes de placa s'han d'encavalcar, el contrapeig mínim és de 400 mm ¹.

Falsos sostres continus i registrables

El fals sostre continu és una superfície de placa sense juntes vistes; el registrable, de peces que s'aixequen. Tots dos pengen del forjat. La guia del fabricant hi insisteix en uns quants punts ¹:

• Els penjants s'ancoren a les bigues del forjat i a la distància que marquen les taules, mai als revoltons ceràmics, i mai amb peces fetes a l'obra.
• Les plaques es col·loquen en sentit transversal a l'estructura, i les testes es contrapegen almenys 400 mm.
• La llana mineral, si n'hi ha, va per sobre de la perfileria i ha de tapar també les parets del plènum.
• L'estructura de modulació es deixa un centímetre més curta a les trobades amb el perímetre i no es cargola a la perimetral.
• No es tallen perfils del sostre sense haver-los reforçat abans.

Aquí tens tres conseqüències per al projecte. Primera: cada llum encastat, reixa o extractor talla placa, i la perfileria s'ha de reforçar al voltant si el tall afecta un perfil. Segona: el plènum es menja alçada, i l'alçada lliure mínima a cada estança la fixa la normativa d'habitabilitat que has vist al M07. Tercera: on hi hagi màquines o registres (la unitat interior d'un aire condicionat, una vàlvula), el fals sostre ha de ser registrable en aquell punt.

Fusteria interior: premarc i porta

La porta d'un envà de cartró-guix es fixa sobre un premarc. La guia recomana que els montants de brancal es cargolin al premarc, i no a l'inrevés, i que els premarcs es col·loquin alhora que l'estructura dels buits ¹. Els canals de llinda i d'ampit han de portar una tornada de 150 a 200 mm, cargolada als montants de brancal i al de reforç ¹. Els premarcs de buits exteriors, en canvi, no s'han d'unir a l'estructura del sistema de placa ¹.

Les amplades mínimes de pas les fixa la normativa d'habitabilitat i d'accessibilitat (M06 i M07). Al plànol de fusteria, cada porta porta la seva referència, el sentit d'obertura, l'amplada de pas lliure i l'acabat.

Fusteria exterior: ventilació i soroll

Canviar finestres no és només una decisió estètica: la finestra forma part del sistema de ventilació de l'habitatge. El DB-HS, a la seva secció HS3, demana que les estances seques (menjadors, dormitoris i sales d'estar) tinguin obertures d'admissió, i que aquestes siguin aireadors o obertures fixes de la fusteria, com els dispositius de microventilació, amb una permeabilitat a l'aire de classe 1 o superior segons la UNE-EN 12207:2017 ². Els aireadors s'han de col·locar a més de 1,80 m del terra ². A més, cuines, menjadors, dormitoris i sales d'estar han de tenir una finestra exterior practicable o una porta exterior com a ventilació natural complementària ².

Pel que fa al soroll, el DB-HR fixa l'aïllament entre un recinte protegit i l'exterior segons el soroll de la zona: per a dormitoris en edificis residencials va de 30 dBA, en zones on l'índex de soroll de dia no passa de 60 dBA, a 47 dBA, en zones de més de 75 dBA ³. Aquest valor l'assoleix el conjunt de façana i finestra, i l'exigència s'aplica als elements acabats, amb les instal·lacions incloses ³. Quan el DB-HR s'aplica a una obra i quan no, ho veuràs a la lliçó 3.

Cas pràctic: un vestidor amb envà nou

Un client vol separar un vestidor del dormitori amb un envà nou de cartró-guix i una porta corredissa encastada, i penjar una prestatgeria a l'envà per la cara del dormitori.

Al plànol hi has de deixar resoltes quatre coses. La posició dels endolls i dels llums del vestidor, perquè l'industrial deixi els tubs abans de tancar. El reforç a la zona de la prestatgeria. El sistema de la corredissa i el seu gruix, perquè l'envà s'haurà de fer amb el gruix que demani. I la trobada de l'envà amb el sostre: si hi ha fals sostre, cal decidir si l'envà hi arriba o puja fins al forjat. La guia del fabricant demana fer primer els envans de separació i després els sostres ¹. Per a l'aïllament, una bona referència és el que el DB-HR exigeix a la tabiqueria d'un habitatge dins el seu àmbit: un índex global de reducció acústica de 33 dBA com a mínim ³. En una reforma com aquesta normalment no és obligatori (lliçó 3), però dona un criteri per triar el sistema.

imatges · vídeos