El collage és una manera ràpida, expressiva i molt actual de presentar un interior, i la postproducció converteix un render correcte en una imatge que sedueix. En tots dos casos, la regla és la mateixa: treballar sense destruir, amb màscares, objectes intel·ligents i capes d'ajust, perquè el client sempre demana «una mica més càlid».

Com a Illustrator, Photoshop no té la interfície en català: les ordres es descriuen en català i el nom del menú, en anglès, va entre parèntesis.

Collage d'interiors, pas a pas

1. Base. Una foto de l'espai real, o una perspectiva dibuixada a mà, com a fons.
2. Retalls. Per separar una peça del seu fons, Seleccionar subjecte (Select › Subject) detecta i selecciona d'un clic el subjecte principal de la imatge, i funciona millor amb fons poc carregats i bon contrast ¹. Si n'hi ha diversos, l'eina Selecció d'objectes (Object Selection Tool) permet triar-ne un ². Després refina la vora a l'espai de treball Seleccionar i aplicar màscara (Select › Select and Mask), que substitueix l'antic Refine Edge, i tria com a sortida una màscara de capa ³.
3. Màscares, mai esborrar. Una màscara de capa amaga part de la capa sense perdre els píxels amagats, i es pot retocar més endavant: el negre amaga i el blanc mostra ⁴. Si un retall queda curt, el recuperes pintant de blanc a la màscara.
4. Objectes intel·ligents. Converteix cada peça en objecte intel·ligent (Smart Object) abans d'escalar-la o deformar-la. Les transformacions s'apliquen sense tocar les dades originals, de manera que pots canviar-la de mida tantes vegades com vulguis sense perdre qualitat ⁵. Si et passes, Layer › Smart Objects › Reset Transform la torna a l'estat inicial ⁵.
5. Perspectiva. Localitza les línies de fuga de la foto de base i adapta-hi cada peça amb Edit › Transform › Distort o Perspective ⁶. Per aplicar un material sobre un pla (un paviment nou, una paret), fes servir el filtre Punt de fuga (Filter › Vanishing Point): hi defineixes el pla marcant-ne els quatre vèrtexs (la quadrícula es posa blava quan és coherent, i vermella o groga quan no ho és), i el contingut que hi enganxes, copiat abans d'obrir el filtre, s'adapta a la perspectiva del pla ⁷. Fes-ho en una capa nova, i si vols limitar l'efecte a una zona, fes abans una selecció o una màscara ⁷.
6. Escala. Calibra les mides amb una referència coneguda de l'escena: una porta, l'alçada d'un taulell, un endoll. [PENDIENTE: mides de referència normalitzades (alçada de porta, alçada de seient) amb font]
7. Ombres de contacte. Una capa sota l'objecte, pinzell negre suau, mode de fusió Multiplicar (Multiply) i una opacitat baixa; com a pauta, entre el 30 i el 60 %. El mode Multiplicar sempre enfosqueix i el blanc no hi fa res ⁸, i per això l'ombra s'integra amb el terra que té a sota. Sense ombra de contacte, els objectes floten.
8. Llum i color. Iguala cada peça amb la base amb capes d'ajust retallades: amb Alt (Opció a Mac) fes clic a la línia entre les dues capes, o prem Ctrl+Alt+G (Cmd+Opció+G), i l'ajust només afectarà la capa de sota ⁹. Els ajustos més útils: Corbes (Curves) i Nivells (Levels) per al to, Tonalitat/Saturació (Hue/Saturation), i Filtre de fotografia (Photo Filter), que escalfa o refreda com un filtre d'objectiu ¹⁰.

Un matís sobre Igualar color (Match Color), que el collage fa servir molt: no és una capa d'ajust sinó una ordre (Image › Adjustments › Match Color) que actua sobre la capa de destinació, prenent els colors d'una altra capa, i només funciona en mode RGB ¹². Aplica-la sobre una còpia de la capa, no sobre l'original.

Postproducció de renders

• Nivells i Corbes: contrast, punt de negre i punt de blanc ¹⁰.
• Equilibri de color (Color Balance): ajusta la barreja de colors a les ombres, els tons mitjans i les llums ¹⁰; serveix per donar calidesa i coherència amb la llum del projecte.
• Atmosfera: llum solar, una lleugera brillantor (bloom) a les fonts de llum, una vinyeta suau, un gra fi per treure-li l'aspecte de «massa digital». Són recursos de criteri: dosifica'ls.
• Vida: plantes, tèxtils, objectes, figures humanes a escala. Una pauta habitual és fer-les en silueta o translúcides, perquè no competeixin amb l'espai.
• Sempre amb capes d'ajust: les correccions viuen a la capa d'ajust i no als píxels de la imatge ¹¹, de manera que pots tornar-hi quan el client demani un canvi. El preu és que el fitxer pesa més i demana més memòria ¹¹.

Flux Photoshop ↔ Illustrator

• La imatge es fa a Photoshop (en PSD o TIFF, a la resolució d'impressió) i es col·loca enllaçada a Illustrator, on es compon la làmina: File › Place amb l'opció Enllaçat (Linked) marcada ¹³.
• Quan desis canvis al PSD, la làmina s'actualitza; el tauler Enllaços (Links) t'avisa que hi ha una actualització disponible ¹³.
• Els vectors d'Illustrator (plànols, textos) no es passen per Photoshop: és el criteri per no rasteritzar-los i que continuïn nets a qualsevol mida.
• Comparteix colors i gràfics entre les dues aplicacions amb les CC Libraries; a Photoshop una biblioteca pot desar, a més, estils de text i de capa, degradats i pinzells ¹⁴.

Cas pràctic

Un client dubta entre dues butaques per a una sala. En lloc de fer dos renders, fotografies la sala tal com és, retalles les dues butaques de les imatges del fabricant amb Seleccionar subjecte i Seleccionar i aplicar màscara, les converteixes en objectes intel·ligents i les col·loques a escala, prenent com a referència el marc de la porta. Afegeixes una ombra de contacte a cada una i iguales la llum amb Corbes retallades. Amb el filtre Punt de fuga hi poses, de pas, el paviment de roure que proposes. En una hora tens dues imatges creïbles, i el client decideix sobre la seva pròpia sala.

Per veure'n exemples: vídeos · vídeos · vídeos