La jardineria és una de les principals vies d'entrada de plantes invasores al medi natural ³, i la mediterrània, paradoxalment, n'és la causa principal ⁴. Algunes de les plantes de jardí més resistents a la sequera són justament les que no es poden plantar. Abans de posar una espècie en un plànol, has de comprovar que no és al Catàleg estatal i que les guies no la desaconsellen.

Què fa invasora una planta

Al llarg dels segles s'han portat plantes d'un territori a un altre, sobretot per motius econòmics i estètics, i la majoria no han causat cap problema ³. Es parla d'espècie invasora quan una espècie forana s'expandeix molt de pressa i causa impactes negatius: desplaça les natives dels seus hàbitats i altera els ecosistemes. De vegades els efectes arriben a l'economia, la societat i la salut ³. L'Ajuntament de Barcelona remarca que només una petita part de les exòtiques acaben sent invasores ³.

Als parcs urbans el perill és menor, perquè són espais amb un manteniment constant que permet controlar les plantes no desitjades. Per això la responsabilitat recau també en els jardins privats, i especialment en els que són a prop d'espais naturals, com la serra de Collserola ³. La guia de la Generalitat ho explica pel costat de la planta: les invasores són exòtiques naturalitzades que competeixen millor que les autòctones, les desplacen i poden arribar a canviar la química del sòl ⁴.

La norma: el Reial decret 630/2013

El Reial decret 630/2013, de 2 d'agost, regula el Catàleg espanyol d'espècies exòtiques invasores ¹. L'efecte d'incloure-hi una espècie el fixa l'article 7: una prohibició genèrica de la possessió, el transport, el tràfic i el comerç d'exemplars vius, que s'estén a les restes o propàguls que puguin sobreviure o reproduir-se ¹. La prohibició s'aplica a l'àmbit territorial que l'annex indica per a cada espècie, i es pot aixecar amb autorització administrativa en casos com la recerca, la salut o la seguretat de les persones, o les campanyes de control i eradicació ¹.

La guia de la Generalitat hi afegeix una idea que convé tenir present: hi ha plantes de potencial invasor conegut que encara no estan regulades, i no té sentit fer-les servir en un jardí que busca la concordança amb la natura ⁴. Per a qualsevol espècie invasora, diu, hi ha desenes d'alternatives, la majoria tan bones o millors ⁴.

Novetat d'octubre del 2026: quatre gramínies

L'Orden TED/1096/2026, de 6 d'octubre, publicada al BOE el 19 d'octubre del 2026, modifica els annexos del Reial decret 630/2013 ². Hi afegeix quatre gramínies, Axonopus fissifolius, Paspalum notatum, Paspalum vaginatum i Stenotaphrum secundatum, i el gènere aquàtic Hydrocharis, excepte l'espècie autòctona Hydrocharis morsus-ranae ². Entra en vigor l'endemà de la publicació, i el text de l'ordre no inclou cap disposició transitòria ². El text consolidat del Reial decret al BOE ja hi és actualitzat a 19 d'octubre del 2026 ¹.

Per a la teva feina, la conseqüència és immediata. Si un catàleg de viver o un pressupost de gespa anterior a aquesta data inclou alguna d'aquestes espècies, revisa-ho abans de signar-lo. Recorda el que diu la guia de la Generalitat: les gramínies que més s'han promogut com a model de gespa tenen un potencial invasor molt més alt ⁴. [PENDIENTE: confirmar amb l'administració competent què passa amb les gespes d'aquestes espècies ja plantades abans del 20 d'octubre del 2026]

Les invasores de jardí del Catàleg

De les plantes de l'annex, aquestes són les que més fàcilment trobaràs en un jardí, una terrassa o un estany ornamental. La columna d'àmbit és la que fixa l'annex ¹; les alternatives són les que proposa l'Ajuntament de Barcelona ³.

Fonts de la taula: ^{1 3}. L'annex també inclou per a tot l'Estat altres plantes que poden aparèixer en un jardí o un estany: Opuntia maxima i Opuntia dillenii, les Cylindropuntia, Senecio inaequidens, Oxalis pes-caprae, Tradescantia fluminensis, Araujia sericifera, Myoporum laetum i, entre les aquàtiques, Eichhornia crassipes ¹. imatges

Desaconsellades encara que no prohibides

L'àmbit compta. Ipomoea indica (campaneta gran) només és al Catàleg per a les Canàries i les Balears, i Eschscholzia californica (rosella de Califòrnia), només per a les Canàries ¹. A Catalunya no estan prohibides, però l'Ajuntament de Barcelona les tracta com a invasores: la campaneta gran ofega la vegetació i arrela pels nusos, i la rosella de Califòrnia es ressembra sola a vores de carretera ³. Igual passa amb el penniset pelut (Pennisetum villosum), que el Catàleg només regula a les Balears ¹ i que Barcelona considera clarament invasor en ambients periurbans ³.

La guia de Barcelona inclou també espècies que no són a l'annex i que s'han naturalitzat a l'entorn de la ciutat ³:

• Arbres: Acer negundo, Ligustrum lucidum (troana), Robinia pseudoacacia (robínia).
• Arbusts de tanca: Pittosporum tobira (pitòspor comú), Prunus laurocerasus (llorer-cirer), Cotoneaster lacteus, Cotoneaster pannosus, Pyracantha angustifolia.
• Enfiladisses: Lonicera japonica (lligabosc del Japó), Parthenocissus quinquefolia i P. tricuspidata.
• Suculentes: Aloe maculata (àloe de sabó).

Per a cadascuna proposa alternatives. Per exemple, per a les tanques de pitòspor, Phillyrea angustifolia, Rhamnus alaternus o Acca sellowiana; per al lligabosc del Japó, els lligaboscos Lonicera etrusca i Lonicera implexa ³.

Quan les fonts no coincideixen

Les guies no sempre diuen el mateix, i això també és una lliçó. L'Ajuntament de Barcelona proposa Yucca aloifolia com a alternativa a la figuera de moro (Opuntia ficus-indica) ³. En canvi, la guia de la Generalitat mostra Yucca aloifolia entre les plantes exòtiques amb comportament invasor que proliferen en una zona humida costanera ⁴. Quan dues fonts oficials es contradiuen, tria l'opció que no té cap advertència: en aquest cas, una de les altres alternatives, com Euphorbia resinifera ³.

El mateix criteri serveix per a les espècies noves que arriben als vivers. L'Ajuntament de Barcelona adverteix que el canvi climàtic portarà a plantar espècies de comportament encara desconegut, i que caldrà avaluar-ne abans el risc d'invasió ³.

Bones pràctiques al jardí

L'Ajuntament de Barcelona proposa sis pràctiques per a qualsevol persona que s'ocupi d'un jardí ³:

1. Fer servir preferentment plantes autòctones.
2. Plantar alternatives a les invasores: el mercat en té prou per substituir-ne qualsevol.
3. Si es fa servir una exòtica, prioritzar els híbrids o les varietats estèrils.
4. Afavorir l'equilibri ecològic amb diversitat d'espècies i d'hàbitats.
5. Plantejar el jardí a llarg termini, amb creixement lent i constant: el creixement molt ràpid és propi de les invasores.
6. Dipositar les restes de jardineria (fruits, llavors, rizomes, arrels) als punts de recollida, mai al medi natural.

Per a les que ja hi ha al jardí, la guia distingeix dos casos ³. Les que es dispersen pel vent o per la fauna es poden just després de la floració. Les que s'estenen vegetativament, com la campaneta gran, el lligabosc del Japó, el bàlsam o la figuera de moro, s'han de controlar pel perímetre; de l'atzavara i de l'àloe de sabó cal treure'n els fillols, i de l'ailant i la robínia, els rebrots. I les llavors del bàlsam poden quedar anys al sòl com a banc de llavors ³.

Cas pràctic: la jardinera del bàlsam

Una clienta compra un àtic amb una jardinera llarga plena de bàlsam florit i et demana «mantenir-lo, perquè no necessita aigua». El bàlsam és al Catàleg per a tot l'Estat ¹, i l'Ajuntament de Barcelona explica que s'ha plantat en rocalles, talussos i jardineres per la seva resistència a la sequera i la salinitat, però que es propaga per llavor i per estolons ³. La teva proposta: retirar-lo amb les arrels, portar les restes al punt de recollida, vigilar els brots del banc de llavors durant un temps i replantar la jardinera amb una de les alternatives de la guia, com Pallenis maritima o un romaní prostrat ³. Explica-li el motiu amb la norma a la mà: és el que la convenç.