Mòdul M13 · Lliçó 3 de 6
Catifes i capes de tèxtil
Tipus de catifa, com triar-ne la mida i la posició segons els mobles, materials i manteniment, i com es construeix una capa tèxtil coherent en una estança.
- 30 min
- 9 fonts
- 6 targetes
- Actualitzada el 26 d'octubre de 2026
La catifa és el tèxtil que més pes té en planta: delimita una zona, ancora un grup de mobles i canvia el so i el tacte d'una estança. Triar-la és decidir tres coses en aquest ordre: la mida i la posició respecte dels mobles, el tipus de catifa, i el material segons l'ús. Després, la resta de tèxtils s'hi han d'entendre.
Què és una catifa i com es fa
L'Enciclopèdia defineix la catifa com un teixit gruixut, de superfície generalment vellutada, que es fa servir al terra per abric i per decoració 1. Distingeix dues grans famílies:
- Nusades a mà, fetes en bastidors o telers i classificades pel tipus de nus, com el nus turc o el nus persa. La densitat s'expressa en rengles de nusos per metre, habitualment entre 250 i 450 1.
- Mecàniques, que solen tenir un teixit de base 1. Inclouen la moqueta, les catifes teixides llises sense pèl i el procediment de tufting, que l'Enciclopèdia compta entre els mètodes no teixits 1.
Pel que fa als materials, cita la llana o la barreja de llana i fibres sintètiques, teixits de base resistents de cànem, jute o cotó, i el coco i la ràfia en algunes catifes llises mecàniques 1. Recorda també la diferència entre pèl tallat, que dona un efecte vellut, i pèl sense tallar, en rull 9: en una catifa, això canvia el tacte, la manera d'embrutar-se i com marquen les potes dels mobles.
Peça clau Catifa d'Ardabil · nord-oest de l'Iran · 1539–1540
Una inscripció a la vora en dona la data, el 946 del calendari islàmic, és a dir, el 1539–1540 2. Probablement la va encarregar la cort per al santuari del xeic Safi al-Din a Ardabil 2. El pèl és de llana, que agafa millor el tint que la seda, i té uns 5.300 nusos per cada deu centímetres quadrats 2. El Victoria and Albert Museum l'exposa a terra dins d'una vitrina i només l'il·lumina deu minuts a cada hora i a cada mitja hora, per conservar-ne els colors 2.
Per què és important: una catifa pot ser una obra d'art, i la llum la destrueix com destrueix una cortina. Si un client té una catifa antiga de valor, no la posis on li toqui el sol.
El tèxtil d'autor també ha fet catifes. William Morris va fer catifes nusades a mà, les «Hammersmith», des del 1879, primer a casa seva a Londres i, des del 1881, als tallers de Merton Abbey; també en produïa de teixides a màquina 3.
Mida i posició: la pauta
No hi ha cap norma que fixi la mida d'una catifa. Les guies comercials coincideixen en una idea: la mida es decideix per la disposició dels mobles, no només per la mida de l'estança 4. Una guia d'un distribuïdor nord-americà proposa aquestes configuracions, que aquí tens convertides a centímetres 4:
| Estança | Configuració | Pauta de la guia |
|---|---|---|
| Estar, petita | Catifa davant del sofà, sense mobles a sobre | Com a mínim 5 × 8 peus (152 × 244 cm), o aproximadament la llargada del sofà. Si hi ha una tauleta de centre, les quatre potes sobre la catifa |
| Estar, mitjana | Potes davanteres del sofà sobre la catifa | 8 × 10 peus (244 × 305 cm) o més. Entre la paret i la catifa, de 18 a 24 polzades (46–61 cm), iguals als quatre costats si es pot |
| Estar, gran | Tots els mobles sobre la catifa, que «flota» al centre | 10 × 13 peus (305 × 396 cm) o més, amb una vora de terra de 12 a 18 polzades (30–46 cm) |
| Menjador | Totes les potes de les cadires sobre la catifa, també amb les cadires apartades de la taula | 8 × 10 peus (244 × 305 cm) o més |
| Dormitori | Catifa gran sota dues potes del llit, amb terra visible al voltant | Que sobresurti com a mínim 24 polzades (61 cm) dels costats del llit |
Font de la taula: 4. Fes-la servir com a punt de partida i comprova-la sempre en planta. Al menjador, la condició que mana no és la xifra, sinó que la cadira no s'enganxi a la vora de la catifa quan algú s'aixeca: dibuixa les cadires apartades amb les mesures d'ús del M06.
Per a la teva pràctica: abans de comprar, marca el perímetre de la catifa al terra amb cinta de pintor i deixa-la uns dies. El client hi camina, hi posa les cadires i hi passa l'aspiradora. És la prova més barata que existeix, i evita la devolució més habitual, la de la mida.
Materials, etiqueta i manteniment
L'etiqueta d'una catifa té una particularitat: si el revers i la superfície d'ús són de fibres diferents, el reglament europeu permet indicar només la composició de la superfície d'ús 5. És la que importa per al desgast, però recorda que el revers també compta si hi ha humitat o calefacció per terra radiant.
- Llana: elasticitat molt bona, però amb calor, humitat i fregament s'enfeltreix, i atreu arnes i larves de l'escarabat de les catifes, sobretot si està bruta 6. És una fibra que demana neteja regular, no una fibra delicada.
- Seda: molt forta però especialment sensible als ultraviolats, i també la poden atacar les larves de l'escarabat de les catifes 6.
- Poliamida (niló): forta, tenaç i elàstica, i es fa servir en catifes; la llum del sol la degrada 7.
- Fibres vegetals (jute, sisal, coco): tacte i aspecte naturals. La fitxa del fabricant t'ha de dir com es netegen i com reaccionen a l'aigua [PENDIENTE: comportament a l'aigua i neteja de les catifes de fibra vegetal, d'una font tècnica o d'un fabricant].
I el foc? El DB-SI demana classe EFL als revestiments de sòl de les zones ocupables, però exclou l'interior dels habitatges, i només compta quan el revestiment passa del 5 % de la superfície de sòl del recinte 8. Una moqueta fixa en un local és un revestiment; si una catifa solta ho és, el text no ho aclareix. En un projecte d'ús públic, pregunta-ho al tècnic i demana la classificació al proveïdor.
La capa tèxtil d'una estança
Una estança no té «una catifa i unes cortines»: té una capa tèxtil, el conjunt de cortines, catifa, tapisseria, coixins, plaids i roba de llit. La pauta de treball és pensar-la com un sistema amb tres variables, i fer-les variar d'una en una:
| Variable | Què decideixes | Error típic |
|---|---|---|
| Color | Quins tons de la paleta del M05 porten els tèxtils i en quina proporció | Tots els tèxtils del mateix to: l'estança queda plana |
| Textura i lligament | Llis, sarja, vellut, bucle, nusat: contrast de tacte i de reflex | Tot vellut o tot lli: no hi ha contrast |
| Escala del dibuix | Un dibuix gran, un de mitjà, un de petit o llis | Dos dibuixos de la mateixa escala que competeixen |
És una pauta de projecte, no una regla verificable, i per això cal provar-la amb mostres reals. Al M05 vas veure que la cortina, el sofà i la catifa gran són peces candidates al color secundari de la pauta 60-30-10; els coixins i els plaids són el lloc natural de l'accent, perquè es canvien amb poc cost.
Per a la teva pràctica: fes el sample board tèxtil de cada estança amb mostres físiques, posades sobre el paviment real i al costat de la finestra. Fotografia'l amb llum de dia i amb la llum artificial del projecte. Si una mostra «desapareix» o «crida» en una de les dues fotos, és que no està ben triada.
Cas pràctic
Un estar-menjador obert de 6 × 4 m, amb un sofà de tres places davant d'una paret i una taula per a sis persones a l'altre extrem. Proposes dues catifes, una per zona, en lloc d'una de sola: al sofà, una catifa amb les potes davanteres a sobre; al menjador, una de prou gran perquè les cadires apartades no en surtin. Les dues comparteixen color i fibra, i canvien el lligament (pèl curt a l'estar, llisa al menjador, perquè les cadires llisquin). Deixes el dibuix gran per a la cortina i les catifes amb un dibuix petit o llises, perquè no competeixin.
Targetes d'aquesta lliçó (6)
- Catifa nusada
- Catifa feta a mà, nus a nus, en un teler o un bastidor. Es classifica pel tipus de nus (turc, persa) i per la densitat de nusos.
- Tufting
- Procediment mecànic de fer catifes i moquetes sense teixir el pèl: el fil s'insereix sobre un teixit de base. L'Enciclopèdia el compta entre els mètodes no teixits.
- Superfície d'ús
- La cara d'una catifa o un revestiment de sòl que es trepitja. Si el revers és d'una altra fibra, l'etiqueta pot indicar només la composició d'aquesta superfície.
- Catifa d'Ardabil
- Catifa de pèl de llana del nord-oest de l'Iran datada el 1539–1540, al Victoria and Albert Museum. Té uns 5.300 nusos per cada deu centímetres quadrats.
- Capa tèxtil
- El conjunt de tèxtils d'una estança (cortines, catifa, tapisseria, coixins, plaids, roba de llit) pensat com un sistema de colors, textures i pesos, no com a peces soltes.
- Catifa flotant
- Catifa tan gran que tots els mobles d'un grup hi queden a sobre, amb una vora de terra visible al voltant. Fa d'illa i zonifica un espai obert.
Fonts
- Gran Enciclopèdia Catalana: «catifa»
- Victoria and Albert Museum: «The Ardabil Carpet»
- Victoria and Albert Museum: «William Morris textiles»
- The Home Depot (distribuïdor, EUA): «Selecting Proper Rug Size», guia comercial (PDF)
- Reglament (UE) núm. 1007/2011, relatiu a les denominacions de les fibres tèxtils i a l'etiquetatge (DOUE L 272, versió espanyola al BOE)
- Canadian Conservation Institute (Govern del Canadà): «Natural Fibres», CCI Notes 13/11
- Museum of Fine Arts, Boston, CAMEO: «Nylon fiber» (la pàgina dona 403; contrastada amb cercador)
- Ministeri d'Habitatge i Agenda Urbana: Codi Tècnic de l'Edificació, Document Bàsic SI, text consolidat (PDF)
- Pratt Institute, Textile Resource Library: «Wovens»