Una perspectiva correcta però buida no ven cap interior. El que la fa creïble és l'escala humana, la llum i la matèria: una persona amb el cap a l'horitzó, una ombra sota el sofà, el gra d'una fusta o el brillant d'un marbre. Tot això es fa amb el mateix llapis, i amb poques regles.

Mesurar a ull: el llapis com a regle

Abans de la geometria hi ha l'observació. Per dibuixar del natural, aguanta el llapis amb la mà no dominant a braç estirat i amb el colze bloquejat, perquè sempre estigui a la mateixa distància de l'ull ³. Tanca un ull: elimines la visió estereoscòpica i et costa menys pensar en dues dimensions ³. Amb el llapis vertical mesura una alçada i compara-la amb una amplada ³; per als angles, posa el llapis paral·lel a la vora que mires i porta aquell angle al paper ³.

Fixa't també en els buits, l'espai negatiu entre els objectes ³: el forat entre la pota d'una cadira i la taula és sovint més fàcil de dibuixar bé que la mateixa pota.

L'escala humana dins la perspectiva

Una persona dibuixada dona la mida de tot el que l'envolta. La regla bàsica ja la coneixes: si la perspectiva està feta a l'alçada dels ulls d'una persona dreta, el cap de qualsevol altra persona dreta al mateix terra queda a l'horitzó, i tots els caps queden en una mateixa línia horitzontal ¹. D'aquí surten tres casos:

• Persones dretes: ulls a l'horitzó, siguin on siguin. Només canvia on posen els peus: com més lluny, més amunt al terra i més petites.
• Persones assegudes: el cap queda per sota de l'horitzó. Per trobar l'alçada justa, dibuixa una persona dreta al mateix lloc i fes que l'asseguda quedi a la seva escala.
• Si l'horitzó és baix (has dibuixat assegut): els caps de les persones dretes queden per sobre de l'horitzó, totes a la mateixa proporció per damunt.

Per transportar una persona a un altre punt de l'estança sense perdre l'escala, dibuixa-la on vulguis, traça una recta des dels seus peus fins a un punt de l'horitzó i una altra des del cap fins al mateix punt. Qualsevol vertical entre aquestes dues rectes, sobre el terra, té la mateixa alçada en l'espai. És l'aplicació de la regla de les paral·leles que convergeixen ¹.

Les proporcions de la figura les treballaràs a fons al mòdul d'antropometria i ergonomia (M06). Hi trobaràs un precedent clàssic, el Modulor de Le Corbusier (1943–1950), un sistema de proporcions antropomètriques pensat per estandarditzar el projecte i la construcció, que es va basar primer en una alçada d'1,75 m i després en un home d'1,83 m ². Per a un esbós no et cal tanta precisió: la figura ha de ser esvelta, sense detalls, i el seu paper és donar escala, no protagonisme.

imatges

El gruix de la línia

El pes de línia és la lleugeresa o foscor, el gruix o la intensitat d'una línia ⁴. Les línies d'un dibuix poden variar de gruix, de valor i de nitidesa, i amb aquestes variacions transmeten volum i espai sobre una superfície plana ⁴. Normalment les línies gruixudes es veuen en primer pla i les fines al fons ⁴.

Una jerarquia útil per a esbossos d'interiors, com a pauta de taller:

1. Contorns dels volums propers i encontres que defineixen l'espai: la línia més forta.
2. Mobles i elements del mig: línia mitjana.
3. Juntes de paviment, textures, fons: línia fina.
4. Línies de construcció: tan fines que quasi no es vegin; no les esborris, formen part de l'esbós.

La línia de contorn defineix el perfil d'una forma i la seva estructura interior sense ombrejar ⁴. Les línies de contorn transversal recorren la forma de banda a banda, en lloc de seguir-ne el perfil, i en descriuen el volum ⁴: fes-les servir per explicar la curvatura d'un coixí o d'un sofà corbat.

Llum i ombra: les zones d'un volum

El capítol de valor del llibre del Palomar College descompon la llum sobre un objecte en zones ⁵:

Font de la taula: ⁵. Modelar amb llums i ombres és el clarobscur (chiaroscuro), i els estudis de Leonardo en són un exemple ⁵. Per dibuixar-lo bé, fes primer un estudi de valors: un esbós ràpid amb només 2 a 4 valors, el blanc del paper, un o dos grisos i un fosc ⁷. Decideix on va la llum abans de detallar res.

Ombres projectades a l'interior

La forma d'una ombra respon directament a l'angle i la intensitat de la llum ⁵. Una llum dura fa una ombra de vora neta; una de suau, una vora difusa ⁵. Com més lluny de l'objecte és l'ombra, més suau és la seva vora, i l'ombra és més fosca just a sota de l'objecte, on el toca ⁵. És l'ombra de contacte que vas fer servir als collages de TD1: sense ella, els mobles suren.

A l'interior hi ha dos casos, que la geometria de la perspectiva resol de manera diferent:

• Sol per una finestra. Els raigs del sol arriben pràcticament paral·lels. Per tant, les vores de les ombres que produeixen arestes paral·leles també són paral·leles en l'espai, i en perspectiva convergeixen cap a un mateix punt, com qualsevol família de paral·leles ¹. La taca de sol al terra és la forma de la finestra, projectada i allargada.
• Un llum. Els raigs surten d'un punt: les ombres no són paral·leles, sinó que s'obren en ventall des del peu del llum. Com més a prop és el llum de l'objecte, més gran i més fosca és l'ombra.

En un esbós de presentació, una ombra projectada simplificada (una taca fosca sota els mobles i una de més suau a la paret del costat de la llum) ja dona tot el volum que cal.

Textures i materials amb la línia

La textura real és la que es pot tocar; la visual és una il·lusió que crea el dibuix, i és la que treballa qui dibuixa ⁶. El recurs principal és el tramat: línies paral·leles molt juntes que donen valor i textura; superposant-ne capes, se n'obtenen variacions ⁶. A més del tramat direccional i el creuat, el llibre del Palomar en recull d'altres, com el tramat de patró, el gargot (scribble) i el punteig (stipple) ⁷.

És una pauta de taller. La regla d'or: suggereix, no ho dibuixis tot. Una textura completa en tota la superfície aplana el dibuix i en fa perdre la jerarquia.

Profunditat: perspectiva atmosfèrica

La perspectiva atmosfèrica fa servir canvis de valor, color, nitidesa i contrast per representar la profunditat ⁸. El valor ajuda a explicar com ocupen l'espai els objectes, que semblen avançar o recular ⁶. A l'interior, el recurs és modest però eficaç: més contrast i més detall en primer pla, línies més fines i grisos més suaus al fons. Combinat amb el pes de línia, separa els plans sense haver de pintar res.

Exercici guiat: la mateixa vista, tres vegades

Agafa una de les perspectives de la lliçó 1 o 2 i calca-la tres vegades amb paper vegetal.

1. Línia. Només línia, amb tres pesos: contorns forts, mobles mitjans, textures fines.
2. Valor. Un estudi de 3 valors: decideix d'on ve la llum (una finestra concreta) i posa les ombres pròpies i projectades.
3. Escala i matèria. Afegeix dues persones, una dreta i una asseguda, a l'escala correcta, i suggereix tres materials amb tramats diferents.

Temps orientatiu: 20 minuts per versió.