Els elements (punt, línia, pla, volum) són les paraules; els principis són la gramàtica que les ordena. Ritme, equilibri, jerarquia, contrast, unitat i varietat no són regles que es compleixen o s'incompleixen: són maneres de controlar on mira la gent, en quin ordre i amb quina sensació.

Ching dedica a aquesta gramàtica l'últim capítol de contingut del seu manual, «Principis» ⁵. Les definicions bàsiques que fem servir aquí són les dels materials educatius del J. Paul Getty Museum ¹, aplicades a l'interior.

Per què veiem grups: les lleis de la percepció

El 1923 el psicòleg Max Wertheimer va publicar un estudi sobre com organitzem el que veiem, que és un dels textos fundacionals de la psicologia de la Gestalt ³. Hi descriu diversos «factors» que fan que uns elements s'agrupin i d'altres no ³:

Font dels factors: ³. La columna de l'interior és una aplicació, no part de l'estudi. La lliçó pràctica és clara: abans de comprar res, decideix quins mobles han de llegir-se com un grup i acosta'ls; la resta, separa'ls.

Ritme: repetició amb intenció

El ritme neix de repetir un o més elements de disseny per suggerir un moviment organitzat, i necessita varietat per mantenir-se viu ¹. A l'interior es pot construir de diverses maneres (pauta):

• Repetició regular: el mateix element a intervals iguals. Una sèrie de bigues, de finestres o de llums penjats. Transmet calma i ordre, però pot avorrir.
• Alternança: dos elements que s'intercalen (A-B-A-B). Una prestatgeria amb buits oberts i portes tancades, un paviment de dos colors.
• Progressió: un element que creix o decreix gradualment. Una sèrie de testos de mides creixents, uns llums penjats a alçades esglaonades.
• Ritme per color o material: el mateix to que apareix en un coixí, un quadre i un gerro guia la mirada per la sala encara que les peces siguin diferents.

Equilibri: simètric, asimètric i radial

L'equilibri és la distribució del pes visual dels objectes, els colors, les textures i l'espai ¹. En l'equilibri simètric, els elements d'un costat són semblants als de l'altre; en l'asimètric, els costats són diferents però el conjunt es veu equilibrat ¹. El material del Getty hi afegeix l'equilibri radial ¹, en què tot s'organitza al voltant d'un centre.

El pes visual

Una formulació molt citada del pes visual és la de Rudolf Arnheim. Segons la seva teoria, tota composició té un centre de «massa» perceptiva que depèn del pes dels elements; si coincideix amb el centre geomètric del marc, la composició es percep equilibrada ². El pes depèn de la mida (els elements grans pesen més), del color (el vermell, per exemple, pesa més que el blau) i de la regularitat, i augmenta amb la distància al centre, com en una balança ². El mateix Arnheim admetia que la majoria d'aquests factors s'havien de verificar, i els estudis empírics donen resultats mixtos; un estudi del 2016 conclou que la idea de centre de massa perceptiva explica bé l'equilibri percebut en imatges simples ². Fes-la servir com a eina de treball, no com a física exacta.

Jerarquia i èmfasi: què es veu primer

L'èmfasi és la part del disseny que capta l'atenció, i normalment es crea fent que una zona sigui diferent de la resta ¹. En una estança en diem punt focal: la xemeneia, la finestra amb vistes, el capçal del llit, una peça d'art. La jerarquia és l'ordre que estableixes entre diversos punts d'interès: un de principal, uns quants de secundaris i un fons que no competeix.

Un element guanya jerarquia, com a pauta, per alguna d'aquestes vies:

• Mida: és més gran que la resta.
• Forma: és diferent (una corba entre rectes, un volum entre plans).
• Posició: és al final d'un eix, al centre d'una composició simètrica o en un lloc elevat.
• Color, material o llum: contrasta amb el fons o rep una llum pròpia.

L'error habitual és tenir massa punts focals: una paret de color, un llum espectacular, una catifa estampada i un quadre gran a la mateixa sala. Cap d'ells guanya i l'espai cansa. Tria un protagonista per estança i fes que la resta l'acompanyi.

Contrast: la diferència que fa veure

El contrast és la diferència perceptible entre dos elements, i és l'eina amb què es construeix la jerarquia. Pot ser de to (clar i fosc), de color (càlid i fred), de textura (llis i rugós), de forma (recte i corb), de mida o de material. Sense contrast no hi ha èmfasi; amb massa contrast, no hi ha unitat.

Unitat i varietat: l'equilibri de fons

La unitat és la sensació d'harmonia entre totes les parts d'una obra ¹. La varietat és l'ús de diversos elements de disseny per mantenir l'atenció i guiar la mirada per l'obra ¹. Són dues forces oposades que s'han de dosificar:

• Massa unitat: tot del mateix to, del mateix material, de la mateixa família. L'espai és coherent però pla, i sovint sembla un catàleg.
• Massa varietat: cada peça d'una època, cada paret d'un color. L'espai és viu però caòtic.

Una pauta pràctica és fixar uns pocs elements que donen unitat (una paleta curta, un material dominant, una alçada de línia comuna) i deixar que la varietat entri en peces concretes i controlades. És el que fan els bons interiors eclèctics: semblen espontanis, però tenen unes constants molt clares.

Cas pràctic: una paret de quadres

Un client té nou quadres de mides diferents per a la paret del sofà. Aplica els principis en ordre:

1. Unitat: tria una constant. Pot ser el mateix marc per a tots, o bé una línia horitzontal comuna (totes les bases alineades o tots els centres a la mateixa alçada).
2. Jerarquia: decideix quin és el quadre principal. Normalment el més gran, situat a prop de l'eix del sofà.
3. Equilibri: si el principal queda descentrat, compensa'l a l'altre costat amb dos o tres quadres petits una mica més allunyats de l'eix.
4. Ritme: mantén la mateixa separació entre marcs.
5. Proximitat: deixa els quadres prou a prop perquè es llegeixin com un sol conjunt, no com nou objectes dispersos.

Abans de foradar, prova la composició amb paper retallat a la paret o en un muntatge a Illustrator a escala.

Per veure'n exemples: imatges · vídeos