Ceràmica, pedra i microciment poden tenir el mateix aspecte en una foto i comportar-se de manera molt diferent en un bany. La rajola es tria per l'absorció d'aigua i el seu esmalt; la pedra, per la seva química; el microciment, per la qualitat de tot el sistema i de qui l'aplica. I en els aglomerats de quars hi ha, a més, una qüestió de salut laboral que has de conèixer.

La rajola ceràmica: com es classifica

Les rajoles ceràmiques són plaques de poc gruix fetes amb argiles, sílice, fundents, colorants i altres matèries, que es conformen, s'assequen i es couen a altes temperatures ¹. Poden ser esmaltades, no esmaltades o engalbades, i són incombustibles i inalterables a la llum ¹. La norma UNE-EN 14411 les classifica per dos criteris: com es conformen i quanta aigua absorbeixen ¹.

• Conformació: extruïdes (lletra A), amb una pasta plàstica que surt d'una galetera i es talla, o premsades en sec (lletra B), amb una pasta en pols premsada en motlles a alta pressió ¹.
• Absorció d'aigua: es mesura amb l'assaig UNE-EN ISO 10545-3 ¹.

Font de la taula: plec de condicions tècniques de l'Ajuntament de Madrid, que cita l'edició del 2007 de la UNE-EN 14411 ¹. Les rajoles completament gresificades han de tenir una absorció individual màxima del 0,5 % ¹. Com a pauta, quan una fitxa anunciï «porcellànic», comprova que hi consti el grup amb absorció ≤ 0,5 %: el nom comercial no és una classe.

Dues definicions més del mateix plec: l'esmalt és una coberta vitrificada i pràcticament impermeable, i l'engalba, una coberta d'argila d'acabat mat que pot ser permeable o impermeable ¹. En la monococció la rajola s'esmalta abans de coure's; en la doble cocció s'esmalta després d'una primera cocció i es torna a coure ¹. imatges

Què demanar a la fitxa d'una rajola

La norma llista les característiques que s'han de tenir en compte segons on va la rajola ¹. Les més útils per a tu, amb el seu mètode d'assaig:

Font de la taula: ¹. Per al coeficient de fricció, recorda la lliçó anterior: a Espanya el que compta és la classe de lliscament del CTE. Comprova que la fitxa la declari i amb quin assaig.

Pedra natural: calcàries i silícies

La química mana sobre l'aspecte. El terme marbre s'aplica a roques metamòrfiques gairebé pures en carbonats, sobretot calcita i dolomita ³. Aquests carbonats són justament el que ataquen els àcids. El servei de parcs nacionals dels Estats Units ho resumeix en la seva guia de neteja de fàbriques: els netejadors àcids poden fer molt de mal a les pedres sensibles als àcids, com el marbre i la pedra calcària, i les poden gravar i dissoldre ².

Font de la taula: ². Fixa't en el granit polit: la pedra resisteix, però el poliment es pot perdre. La mateixa guia insisteix que cal provar sempre el producte de neteja en un lloc poc visible ².

Aglomerats de quars: estètica i silicosi

Els aglomerats de quars, molt habituals en taulells de cuina, tenen normalment més d'un 70 % de sílice cristal·lina, en forma de quars i cristobalita, a més de vidre o feldspats triturats, tot aglutinat amb resines de polièster o acríliques ⁴. Per comparar, el marbre pot contenir fins a un 5 % de sílice cristal·lina lliure, i el granit fins a un 30 % ⁴.

El risc no és per a qui fa servir el taulell, sinó per a qui el talla. L'Institut Nacional de Seguretat i Salut en el Treball explica que el mecanitzat de taulells d'aglomerat (tall, forats per a l'aigüera i la placa, cantells, polit) pot exposar a la sílice cristal·lina respirable, que causa la silicosi, una malaltia respiratòria greu, progressiva i irreversible ⁵. Amb exposicions intenses, la forma accelerada apareix en 5–10 anys, i la forma aguda pot aparèixer de 6 mesos a 5 anys després d'una exposició massiva ⁵. Treballar en humit redueix la pols però no l'elimina ⁵.

Austràlia va prohibir des de l'1 de juliol del 2024 la fabricació, el subministrament, el mecanitzat i la instal·lació de taulells, panells i lloses de pedra artificial (engineered stone) ⁶.

Microciment: un sistema, no un producte

No hi ha una classificació normalitzada del «microciment» comparable a la de la ceràmica [PENDIENTE: confirmar si existeix alguna norma UNE específica per al microciment]. El que hi ha són sistemes de cada fabricant. Una partida tipus d'una base de preus d'obra descriu un paviment continu de 3 mm sobre suport absorbent amb aquestes capes ⁷:

1. Imprimació de resines sintètiques en dispersió aquosa.
2. Capa base de microciment en dues capes, amb una malla de fibra de vidre antialcalina.
3. Capa decorativa de microciment de textura llisa, en dues capes més fines.
4. Segellat: imprimació segelladora i dues mans de segellador de poliuretà alifàtic.

La mateixa partida demana un suport sec, net, sense fissures i amb una resistència a tracció mínima d'1,5 N/mm², sense humitats per capil·laritat, i el replanteig previ de les juntes de dilatació ⁷. També suspèn la feina per sota de 10 °C, per sobre de 30 °C, amb pluja, amb sol directe o amb vent excessiu ⁷.

Conseqüència pràctica: un microciment depèn del suport i de l'aplicador tant com del producte. Especifica'l pel sistema complet del fabricant (no per capes de marques diferents) i respecta les juntes del suport. vídeos

Manteniment comparat

Una síntesi del que has vist, per a la conversa amb el client. Els criteris són pautes que es desprenen de les fonts de la lliçó, no una norma:

Cas pràctic: una cuina oberta

Un client vol un taulell de marbre blanc en una cuina oberta on cuina cada dia. Abans de dir que sí, explica-li que el marbre és un carbonat i que els àcids de la cuina el marcaran ^{2 3}. Ensenya-li tres mostres: el marbre, un granit i una ceràmica de gran format de baixa absorció. Si tria un aglomerat de quars, especifica que es mecanitzi al taller ⁵. Si tria el marbre, és una opció legítima: fes que la triï sabent-ho.