Compondre amb plantes és compondre amb materials que creixen, canvien amb l'estació i, en un jardí mediterrani, reposen a l'estiu. Les eines són les de l'interiorisme —volum, textura, color, ritme—, però amb una dimensió més: el temps. La guia de la Generalitat demana triar cada espècie per la funció que farà al jardí: mida final, longevitat, persistència de la fulla, textura i color ¹.

Habitacions exteriors: terres, parets i sostres

El primer requisit d'un jardí resilient és que respongui a les necessitats de qui l'encarrega: àrees d'activitat o de descans i circulacions entre elles. És la zonificació, i ha d'interpretar el relleu, el sol i l'ombra i la relació amb l'interior de l'habitatge ¹. La guia de la Generalitat hi aplica criteris que coneixes de l'interiorisme ¹:

• Les àrees de proporcions uniformes, més aviat quadrades, conviden a l'estada; les allargades impulsen a circular.
• En vertical, una coberta propera crea sensació d'espai propi i acollidor; un espai obert és expansiu i dinàmic.
• Per definir aquestes habitacions exteriors, a més dels desnivells, hi ha tres recursos: els terres (paviments minerals o de fusta, plantes cobertores trepitjables), les parets (arbres, arbusts grans i mitjans, i herbàcies per a divisions més suaus) i els sostres (la copa dels arbres).

La mateixa guia avisa del que passa quan la vegetació no s'adapta a la seva funció: s'acaba eliminant o desapareix, demana retalls freqüents i el jardí es degrada ¹. Un arbust que ha de fer de paret i creix massa poc obliga a substituir-lo; un que creix massa obliga a podar-lo cada any.

Volums: dibuixar la mida adulta

El jardí és una comunitat viva, i com més jove és, més canvia ¹. La guia de la Generalitat assenyala tres canvis que cal preveure al projecte ¹:

• Espai: les plantes creixen i deixen menys lloc a les veïnes. Les herbàcies creixen molt més de pressa que els arbustos i els arbres, però aquests duren més i ocupen l'espai que deixen les de vida curta.
• Sol: arbusts i arbres projecten ombra on abans hi havia ple sol. Una zona assolellada avui pot ser ombrívola al cap de pocs anys.
• Sòl: durant el seu cicle, les plantes hi aporten matèria orgànica i en canvien la vida i l'estructura.

Pauta de dibuix: cada planta es representa al plànol amb el diàmetre que tindrà adulta, segons la seva fitxa. Un llentiscle pot arribar a 2,5–4 m d'alçada i d'amplada en 5–10 anys ³. Si el dibuixes a la mida del test, el jardí sortirà ple el primer any i atapeït el cinquè. Els buits dels primers anys es cobreixen amb plantes de vida curta o amb encoixinat, no amb més arbusts.

Textures i color de fullatge

La guia de la Generalitat destaca la diversitat de textures i de formes de creixement com una de les grans virtuts de la vegetació mediterrània, sovint en espais petits ¹. El fullatge gris o argentat, el creixement atapeït i arrodonit i les fulles aromàtiques fan que el jardí tingui color tot l'any gairebé sense flors ¹.

Pauta de composició, sense norma darrere, però útil per començar:

• Fons i massa amb arbusts perennes de fulla fosca i fina, que donen estructura tot l'any.
• Contrast amb fullatges grisos i feltrats, que il·luminen el conjunt i reflecteixen la llum.
• Línia amb gramínies i plantes de fulla acintada, que es mouen amb el vent i trenquen les formes arrodonides.
• Repetició: la mateixa espècie en grups i repetida en diversos punts dona unitat; una sola planta de cada espècie dona desordre.

La guia mateixa ho aplica en un exemple de substitució de gespa: subarbusts com lavandes, romanins i Phlomis, combinats amb plantes de fulla acintada (Phormium) i de floració d'estiu (Agapanthus) ¹. imatges

Les estacions: un jardí que canvia

En un jardí mediterrani, l'estació alta no és l'estiu. Pauta per planificar-lo per estacions, a partir del calendari de la guia de la Generalitat ¹:

Font de les dades de la taula: ¹. Amb l'escalfament global i els jardins de vegetació baixa i molt sol, la guia proposa considerar també vegetacions boscoses que donin ombra i frescor, com ja es feia als jardins antics ¹. Un arbre ben situat canvia més l'estiu d'un jardí que qualsevol floració.

L'Ajuntament de Barcelona hi afegeix un recurs de composició i d'estalvi: sota les plantes altes hi caben plantes petites que agraeixen l'ombra, i les plantes juntes, agrupades per necessitats d'aigua, s'evaporen menys que en fileres ².

Jardí de grava i franges de plantació

El jardí de grava evoca el paisatge de la garriga mediterrània: arbusts i subarbusts amb algunes herbàcies i gramínies, i també espècies de zones més àrides ¹. El sòl ha de ser relativament pobre i ben drenat. La grava assegura l'aireig del coll de les plantes, afavoreix el drenatge, ajuda a mantenir la humitat i regula la temperatura ¹. Amb un gruix mínim de 7 cm, redueix les herbes no desitjades i fa de llit de germinació per a moltes de les plantes del jardí, que s'hi regeneren soles ¹. imatges

La guia també dona un plànol de plantació d'una franja de 5 metres, organitzat en tres grups ¹:

1. Arbust i planta fins a 100 cm: Muhlenbergia capillaris, Phormium 'Golden Ray', Rhaphiolepis indica, Westringia fruticosa 'Mundi'.
2. Entapissants: Erigeron karvinskianus, Limonium 'Salt Lake'.
3. Arbust i planta fins a 60 cm: Agapanthus africanus, Agapanthus 'Sea Breeze', Calocephalus brownii, Dietes grandiflora, Euphorbia myrsinites, Perovskia atriplicifolia, Verbena bonariensis.

Fixa't en la lògica: la franja s'ordena per alçades, i cada grup es repeteix. És la mateixa jerarquia que faries en una làmina.

Tanques vegetals de diverses espècies

Les tanques que donen privacitat solen ser d'una sola espècie, sovint xiprers o × Cupressocyparis leylandii, que tenen problemes fitosanitaris i no rebroten bé quan es tallen fort ¹. La guia de la Generalitat proposa una alternativa millor per al jardí resilient: arbusts de diverses espècies que rebrotin bé per rejovenir la tanca, amb poca necessitat d'aigua i que donin refugi i aliment a la fauna autòctona ¹.

La diversitat no és només estètica. Un disseny molt regular i amb poques espècies té menys equilibri ecològic que un de més informal i divers ¹. Però tampoc es tracta d'acumular espècies sense criteri: cal que siguin compatibles i que tinguin afinitat ecològica ¹.

El plànol de plantació

Pauta de representació, perquè el jardiner pugui executar-lo sense trucar-te:

• Base: el plànol de planta de l'espai, amb paviments, murs, punts d'aigua i el nord.
• Símbols: un cercle per planta, al diàmetre adult; les entapissants i les masses, com una superfície tramada amb el nombre de plantes per m².
• Codi: cada espècie, un codi curt (les inicials del gènere i l'espècie, per exemple) al costat del símbol i a la llegenda.
• Llegenda: codi, nom científic, nom comú, mida del test o presentació, quantitat i hidrozona.
• Capes: la plantació, les hidrozones i el reg, en capes separades, com faries amb la il·luminació i l'electricitat d'un interior.
• Fitxa de cada espècie: la que has après a la lliçó de plantes, amb les fonts.