En interiorisme, el client compra confiança abans de veure el resultat. La marca, el portfoli i les xarxes serveixen per construir-la: diuen per a qui treballes, com penses i què pots fer. Aquesta lliçó és de pautes professionals, excepte el registre de marca i els drets d'imatge, que tenen norma. Les eines per maquetar el portfoli les tens al taller d'InDesign (TD7).

Posicionament abans que logotip

El logotip és l'última peça. Abans has de poder respondre tres preguntes en una frase cadascuna:

1. Per a qui? Famílies que reformen el primer pis, propietaris que lloguen, petit comerç, restauració… No cal que sigui un sol tipus de client, però sí que n'hi hagi un de principal.
2. Què resols millor que ningú? Espais petits, cuines i banys, home staging, decoració sense obra, un estil concret.
3. Com treballes? El teu procés, el teu tracte, el teu calendari. És el que el client recordarà.

Pauta: escriu el posicionament abans de dissenyar res. Si una decisió de marca (un color, una foto, una publicació) no s'hi pot justificar, sobra.

Identitat visual: un sistema, no només un logo

Una identitat professional és un sistema que funciona en tots els suports: el pressupost, el full d'encàrrec, les làmines de projecte, la factura, el web, el perfil de xarxes i el rètol de la porta si n'hi ha. Pauta de mínims:

• Logotip en versió horitzontal, vertical i reduïda (per a l'avatar de xarxes), en positiu i negatiu.
• Dues famílies tipogràfiques com a màxim, amb llicència que permeti l'ús comercial.
• Paleta curta, definida en valors per a pantalla i per a impressió.
• Plantilles de làmina, de pressupost i de document, perquè tot surti igual sense pensar-hi.

Amb el que has treballat als tallers d'Illustrator i d'InDesign (TD1 i TD7) pots fer-te la identitat; tracta-la com un projecte, amb moodboard, propostes i proves en suports reals, igual que faries per a un client.

El nom i el registre de la marca

Una marca és qualsevol signe (paraules, dibuixos, lletres, colors, sons…) apte per distingir els productes o serveis d'una empresa dels d'altres, i que es pugui representar al registre de manera clara i precisa ¹. A Espanya, el dret de propietat sobre la marca i el nom comercial s'adquireix pel registre fet vàlidament ¹. El registre dura deu anys des de la data de sol·licitud i es pot renovar per períodes successius de deu anys ¹.

Un portfoli que ensenya com penses

Un portfoli d'interiorisme no és un àlbum de fotos boniques. El client i l'estudi que et contracta volen veure com resols problemes. Pauta: pocs projectes i ben explicats, millor que molts i mal explicats. Cada projecte, com un cas d'estudi:

1. Punt de partida: fotos de l'estat inicial i planta existent.
2. L'encàrrec: qui hi viu, què necessitava, quines limitacions hi havia.
3. Les decisions: distribució, llum, materials, amb els plànols i el moodboard.
4. El resultat: fotos finals, i si pot ser, el mateix enquadrament que la foto inicial.

Al principi no tindràs obres fetes. Fes servir el projecte troncal del curs: l'habitatge real que has aixecat, distribuït i definit mòdul a mòdul és un cas d'estudi complet, encara que no s'hagi construït. Digues-ho clarament («proposta, no executada») i ensenya'n els renders i els plànols.

Drets: les fotografies són obres protegides i n'és autor qui les fa ². Si un fotògraf et fa les fotos del projecte, pacta per escrit que les pots fer servir al portfoli, al web i a les xarxes. I fes servir imatges teves o amb permís: les de revistes o de Pinterest no són teves.

Xarxes socials amb criteri

Les xarxes són un aparador, no l'objectiu. Pautes que funcionen per a un estudi petit:

• Una xarxa principal on hi ets de veritat, i la resta, com a mirall. L'interiorisme és visual: tria la xarxa on el teu client mira imatges.
• Procés, no només resultat. L'abans i després, el plànol que canvia, la mostra de material a la mà, la visita a obra: ensenyen com treballes i són contingut que ningú més té.
• Constància realista: un ritme que puguis mantenir un any és millor que un mes intens i un silenci llarg.
• Privacitat del client: res d'adreces, cares ni objectes personals identificables sense permís escrit (lliçó de contractes).
• Mesura el que importa: quantes consultes reals arriben per cada via, no quants «m'agrada».

D'on surten els clients

Pauta: al començament la majoria d'encàrrecs arriben per recomanació, per la xarxa professional (arquitectes, constructors, agents immobiliaris, botigues de mobiliari) i per la cerca local. Cuida les tres.

• Recomanació: acaba cada projecte amb una entrega cuidada i demana, en aquell moment, si et pot recomanar i si pots publicar-ne les fotos.
• Xarxa professional: un constructor o un arquitecte que confia en tu et passarà els clients que ell no atén. Si n'hi ha d'haver contraprestació, ha de ser transparent per al client (lliçó d'honoraris).
• Cerca local: un perfil a Google Business Profile ajuda que et trobin quan algú busca interiorisme a la seva ciutat. Si treballes des de casa i visites els clients a casa seva, Google et considera una empresa amb zona de servei: has de treure l'adreça del perfil i definir les zones on treballes, fins a 20 ³. Es configura a Edita el perfil › Ubicació › Zona de servei ³.

Cas pràctic: del primer contacte a l'encàrrec

Una persona veu a les xarxes l'abans i després d'una cuina petita i t'escriu. Li respons el mateix dia amb tres preguntes (què vol fer, on és l'habitatge i quin pressupost té en ment) i li proposes una primera visita, que pots cobrar o no segons la teva política, però que ha d'estar decidida per endavant. A la visita escoltes i prens mides; en dos o tres dies li envies el pressupost amb l'abast i el full d'encàrrec. Cada pas, amb la mateixa identitat visual. Si el pressupost no s'accepta, apunta per què: és la dada que et dirà si el problema és el preu, el posicionament o el canal.