Illustrator és bo per a una làmina; InDesign és l'eina per a un document de moltes pàgines que ha de tenir el mateix ordre de la primera a l'última. Aquest taller té una sola idea de fons: tot el que es repeteix (format, marges, retícula, capçaleres, números de pàgina, estils) es decideix una vegada i es delega al programa. Aquesta primera lliçó munta l'esquelet: el document, la retícula i les pàgines mestres.

Com al taller d'Illustrator (TD1), les ordres es descriuen en català i el nom exacte del menú, en anglès, entre parèntesis. Les dreceres s'indiquen per a Windows i Mac (Ctrl/Cmd). Una advertència sobre les fonts: les pàgines d'ajuda d'Adobe (helpx.adobe.com) no s'han pogut obrir directament en preparar aquest mòdul i s'han contrastat amb cercadors; el títol de cada font ho indica. Si un menú no coincideix amb la teva versió, mana la teva versió.

1. Quan cal InDesign i quan n'hi ha prou amb Illustrator

Al TD1 vas fer les làmines en un sol fitxer d'Illustrator amb diverses taules de treball. Funciona bé fins a unes poques làmines de composició lliure. A partir d'aquí, la pauta és passar a InDesign quan el document té alguna d'aquestes coses:

• Text continu que passa d'una pàgina a una altra: memòria del projecte, condicions, descripció de partides.
• Elements repetits a cada pàgina: capçalera, peu, número de pàgina, nom del projecte.
• Taules: pressupost, fitxes de material, quadre de superfícies.
• Moltes imatges enllaçades que canviaran: renders, fotos de l'estat actual, plànols.

El repartiment habitual és aquest: els plànols surten de l'AutoCAD (TD2) i es retolen a l'Illustrator (TD1); les imatges es fan al motor de render i es retoquen al Photoshop (TD4); i tot plegat s'ajunta a l'InDesign, que no dibuixa ni retoca: compon.

2. El document nou: format, marges i sang

Al quadre de document nou (File › New › Document) es fixen les decisions que afecten tot el dossier ¹:

El format és decisió teva. Una pauta: A3 horitzontal si el dossier és sobretot de plànols i imatges grans i es presenta imprès o en pantalla gran; A4 vertical si té molt text i es llegirà a la pantalla de l'ordinador o es farà fotocòpia. Mantén el mateix format i orientació a tot el dossier, i si cal un plànol més gran, lliura'l a part.

La sang i els marges es poden canviar després, a Configuració del document (File › Document Setup) ¹¹. El que costa canviar quan ja tens pàgines fetes és el format i la retícula: decideix-los abans de començar a compondre.

3. Columnes, guies i retícula de maquetació

Les columnes que defineixes al document nou o a Marges i columnes (Layout › Margins and Columns) són guies de la pàgina: no divideixen per si mateixes un marc de text, que té les seves pròpies columnes ¹. Per a una retícula més fina, fes servir Crea guies (Layout › Create Guides): hi poses el nombre de files i de columnes, la separació (Gutter) i si s'ajusten als marges o a la pàgina (Fit Guides To: Margins / Page) ³. Adobe recomana les columnes de Marges i columnes per a les divisions principals i Crea guies per a les retícules auxiliars, perquè aquestes guies no controlen el flux del text quan el col·loques ³.

La retícula és la mateixa idea que vas treballar per a la làmina al TD1, ara aplicada a moltes pàgines. Com a pauta per a un dossier A3 horitzontal: 12 columnes, que es poden agrupar en 2, 3, 4 o 6 blocs, i 6 o 8 files. Així una planta pot ocupar 8 columnes i la llegenda, 4; o tres renders poden ocupar 4 columnes cadascun. L'important no és el número, sinó que totes les pàgines facin servir la mateixa retícula.

4. La retícula de base

La retícula de base (baseline grid) és el conjunt de línies horitzontals on s'assenten les línies de text. Es configura a les preferències de quadrícules (Edit › Preferences › Grids a Windows; InDesign › Settings/Preferences › Grids a Mac) ⁴:

• Inici (Start) i Relatiu a (Relative To): on comença la retícula, des de dalt de la pàgina o des del marge superior ⁴. Començar al marge superior fa que la primera línia de text quadri amb el marge.
• Increment (Increment Every): la distància entre línies. Adobe recomana que sigui igual a l'interlineat del text de cos; per exemple, 12 pt d'interlineat, 12 pt d'increment ⁴.
• Llindar de visualització (View Threshold): el zoom mínim a partir del qual es veu ⁴.

Per veure-la: View › Grids & Guides › Show Baseline Grid ⁵. Perquè un paràgraf s'hi assenti, fes servir el botó Alinea amb la retícula de base (Align to Baseline Grid) del tauler Paràgraf o del tauler Control; perquè l'interlineat no canviï, la retícula ha de tenir el mateix valor que l'interlineat del text o un divisor ⁴.

Per què importa en un dossier: si el text de dues columnes, o de la pàgina esquerra i la dreta, s'assenta a la mateixa retícula, les línies queden a la mateixa altura. És el que fa que un document sembli fet amb cura sense que el lector sàpiga per què. Com a pauta, alinea a la retícula el text de cos i les llegendes; els títols grans, deixa'ls lliures o fes que ocupin un nombre enter de línies.

5. Pàgines mestres

Una pàgina mestra és una pàgina model: el que hi poses apareix a totes les pàgines que la tenen aplicada. Des d'InDesign 17.0 (2021) s'anomenen parent pages; abans es deien master pages ⁶, i així les trobaràs a molts tutorials. Viuen a la part superior del tauler Pàgines (Window › Pages).

• Crear-ne una: al menú del tauler Pàgines, New Parent. Té un prefix (fins a quatre caràcters), un nom, el nombre de pàgines (d'1 a 10) i, si vols, una altra pàgina mestra de base (Based on Parent) ⁷.
• Crear-ne una a partir d'un plec ja compost: selecciona'l i fes Save as Parent al menú del tauler, o arrossega'l a la zona de les pàgines mestres ⁷.
• Aplicar-la: selecciona les pàgines i fes Alt/Opció+clic a la pàgina mestra, o fes servir Apply Parent to Pages ⁷. En inserir pàgines noves (Layout › Pages › Insert Pages) ja pots triar quina mestra porten, o [None] per a pàgines en blanc ⁹.
• Mestres en cascada: si una mestra es basa en una altra, els canvis de la de base passen a la filla. Per a un dossier, una pauta que funciona és una mestra base amb el peu i el número, i a sobre, mestres filles per a cada tipus de pàgina.

En una pàgina concreta, els elements de la mestra no es poden seleccionar amb un clic. Per editar-ne un sense trencar el vincle, sobreescriu-lo: Ctrl+Maj+clic (Windows) o Cmd+Maj+clic (Mac) sobre l'element; ho permet si l'element té activada l'opció Allow Parent Item Overrides on Selection. Per desvincular-lo del tot, després de sobreescriure'l, fes servir Detach Selection from Parent al menú del tauler Pàgines ⁸. Aplicar la mestra [None] a una pàgina fa que no hi aparegui res de cap mestra ⁸.

6. Numeració i elements comuns

El número de pàgina es posa una sola vegada, a la mestra: dins d'un marc de text, Type › Insert Special Character › Markers › Current Page Number. A la mestra es veu el prefix de la mestra (per exemple, «A»); a les pàgines del document, el número real, que s'actualitza sol si afegeixes o treus pàgines ¹⁰.

Fes el mateix amb tot el que es repeteix: nom del projecte, nom de l'estudi, data de la versió. Si el client canvia de nom el projecte, el corregiràs a la mestra i a cap altre lloc. És el mateix principi que el caixetí com a símbol a Illustrator, aplicat a tot el dossier.

7. Fils de text i text desbordat

El text llarg corre per marcs enllaçats (un fil). Cada marc té un port d'entrada i un de sortida; un signe + vermell al port de sortida vol dir que hi ha text desbordat (overset), que no cap a cap marc ¹². Quan col·loques un text llarg amb la icona de text carregat:

• Maj+clic: flux automàtic, afegeix marcs i pàgines fins que hi cap tot el text ¹²;
• Maj+Alt+clic (Maj+Opció a Mac): afegeix marcs però no pàgines; el que no hi càpiga queda desbordat ¹²;
• Alt/Opció+clic: flux semiautomàtic, una columna cada vegada ¹².

El text desbordat és l'error més fàcil de no veure en un dossier: la frase que falta al final de la memòria no avisa ningú. A la lliçó 4 veuràs com el tauler de verificació prèvia ho detecta abans d'exportar.

Per veure'n exemples: vídeos · imatges