La finestra és el punt on el tèxtil fa més feina: filtra la llum, dona privacitat, allarga o escurça l'estança i, a l'espai públic, ha de complir una norma de foc. Per projectar-la bé necessites tres coses: saber què hi poses, saber-ho mesurar i saber què pot exigir la norma.

La finestra és un projecte

Al M09 vas veure que una cortina translúcida o un estor dosifiquen la llum natural, i que el teixit, el gramatge i el color decideixen quanta llum entra i com. Al M02 vas veure que una cortina que no arriba al sostre talla la línia vertical. Aquí ajuntem les dues coses en una decisió de projecte: el vestit de finestra, el conjunt de tèxtils i mecanismes que la resolen.

Pregunta sempre, per a cada finestra: què vol el client de dia (llum, vista, privacitat) i què vol de nit (foscor, aïllament visual). La resposta et dona el nombre de capes.

És una pauta de projecte, no una norma: el que la justifica és la llista de necessitats de cada finestra.

Com es mesura una cortina

Hi ha tres decisions de mida, i les tres són pautes comercials, no normes:

• Amplada del carril o la barra. Una guia d'un distribuïdor de bricolatge aconsella sobrepassar el buit de 10 a 15 cm per cada costat, i fins a 25 cm ². Si la cortina recollida ha de quedar fora del vidre, el sobrant ha de ser més gran que el gruix del feix: comprova-ho amb la tela real.
• Amplada de tela. La mateixa guia multiplica l'amplada per 2 o per 2,8 segons el tipus d'ona, i hi suma 20 cm per costat per als dobladillos ². Aquest multiplicador és el coeficient de frunzit: com més alt, més plena i més cara és la cortina.
• Llargada. Per a la mateixa guia, l'ideal és que la cortina toqui lleugerament el terra ². Si el client prefereix que no arrossegui (pols, robots aspiradors, gats), deixa-la just a frec.

Per a la caiguda, el capçal i el sistema (barra, carril, ona contínua), el confeccionista i el fabricant del carril tenen les seves taules. Demana-les abans de pressupostar i escriu el coeficient a la fitxa de cada cortina.

El sol i el teixit

La cortina és el tèxtil que rep més llum de la casa, i la llum li fa mal. Segons l'Institut Canadenc de Conservació, el dany de la llum és acumulatiu i irreversible, i l'exposició total és la il·luminància multiplicada per les hores ³. Els ultraviolats de la llum del dia són una causa principal de l'esgrogueïment i el debilitament de les fibres ³. La seda és especialment sensible als ultraviolats; el lli té bona resistència, però també es degrada amb l'exposició llarga ⁴.

Dels sintètics, la base de dades de materials del Museu de Belles Arts de Boston avisa que les propietats del polièster varien molt segons el tipus, també davant del sol ⁵. Per això no n'hi ha prou amb dir «polièster»: demana la solidesa del color a la llum de la referència concreta, com vas veure a la lliçó 1.

Dues conseqüències de projecte:

• La capa que dona al vidre rep el dany. Si la cortina bona ha de durar, posa-hi al davant una capa que pugui sacrificar-se i canviar-se: un estor tècnic, una tela translúcida, un folre.
• La humitat també compta. El mateix institut assenyala la humitat per sobre del 70 % com l'única condició que cal evitar sempre: la floridura pot aparèixer en dies al 90 % ³. En una finestra amb condensacions, el baix de la cortina ho notarà.

Comportament al foc: què diu el CTE

El Codi Tècnic de l'Edificació regula la reacció al foc al Document Bàsic de seguretat en cas d'incendi (DB-SI), secció SI 1, apartat 4 ¹. Ja el vas veure al M08 per als revestiments; el que t'interessa aquí és el punt 4 d'aquest apartat, que és el que parla dels tèxtils. Diu que als edificis i establiments d'ús Pública concurrència els elements decoratius i de mobiliari han de complir dues condicions ¹:

1. Butaques i seients fixos entapissats que formin part del projecte en cinemes, teatres, auditoris, sales d'actes i similars han de passar els assajos de la UNE-EN 1021-1:2015 (font d'ignició: cigarreta encesa) i de la UNE-EN 1021-2:2006 (font d'ignició: flama equivalent a un llumí) ¹.
2. Elements tèxtils suspesos, com telons, cortines i cortinatges: classe 1 segons la UNE-EN 13773:2003, l'esquema de classificació del comportament al foc de cortines i cortinatges ¹.

El mateix DB-SI demana que els tancaments fets amb elements tèxtils, com les carpes, siguin de nivell T2 segons la UNE-EN 15619:2014 o de classe C-s2,d0 segons la UNE-EN 13501-1 ¹.

A quins espais s'aplica, i a quins no

La clau és l'ús de l'edifici o l'establiment. El DB-SI hi compta, per exemple, les zones de públic de bars, cafeteries i restaurants, i les de les sales d'espectacles ¹. En canvi, el document defineix com a ús Residencial Públic els hotels, hostals, residències, pensions i apartaments turístics, i com a ús Residencial Habitatge l'habitatge permanent ¹: el punt 4 no els esmenta.

El DB-SI s'aplica a les obres d'edificació ¹, i el text consolidat que publica el ministeri avisa que no té valor jurídic: el que té valor és el que s'ha publicat al BOE ¹. Si l'encàrrec és un local, la classificació de l'ús i del projecte la fa el tècnic competent; tu has de saber que la pregunta existeix i fer-la abans de triar tela.

Cas pràctic

Un client obre una cafeteria en un local de planta baixa i vol unes cortines de vellut de cotó fins al terra a l'aparador, «com les de casa». Abans de proposar la tela, confirma amb el tècnic que porta el projecte que l'establiment és d'ús Pública concurrència. Si ho és, el DB-SI demana classe 1 a les cortines ¹. Busques velluts amb aquesta classificació a la carta d'editors de teixits de contracte, demanes mostres i certificats, i ho poses tot a la fitxa. Si el client s'enamora d'una tela sense classificació, li expliques que el problema no és de gust, sinó de compliment normatiu i de seguretat.