Mòdul M19 · Lliçó 1 de 6
Del briefing al programa: el projecte com a procés
Les fases d'un projecte d'interiorisme, com es fa i es tanca un briefing, i com es converteix en un programa i un pressupost objectiu abans de dibuixar.
- 25 min
- 3 fonts
- 5 targetes
- Actualitzada el 26 d'octubre de 2026
Un projecte d'interiorisme és un procés amb fases, i cada fase acaba amb una decisió del client. El que fa que un projecte surti bé o malament es decideix sobretot al principi: si el briefing és vague, totes les fases següents ho paguen. Aquest mòdul recull tot el que has fet del M03 al M13 i ho ordena en el camí que va de la primera visita fins al lliurament de les claus.
Un procés amb fases i decisions
La referència internacional més usada per ordenar el procés és el Pla de Treball del RIBA (RIBA Plan of Work), que el Royal Institute of British Architects presenta com el model de referència del procés de disseny i construcció d'edificis 2. La versió vigent és la del 2020, i organitza el procés en vuit etapes 2:
| Etapa | Nom original | De què va |
|---|---|---|
| 0 | Strategic Definition | Decidir la millor manera de complir el que vol el client, que pot no ser una obra |
| 1 | Preparation and Briefing | Desenvolupar el briefing amb detall i tenir a punt tot el que el disseny necessita |
| 2 | Concept Design | Encertar el concepte: l'aspecte i el funcionament, aprovats pel client |
| 3 | Spatial Coordination | Coordinar el disseny en l'espai abans de passar al detall |
| 4 | Technical Design | Produir tota la informació per fabricar i construir |
| 5 | Manufacturing and Construction | Fabricar i construir, i resoldre les consultes d'obra |
| 6 | Handover | Lliurar, tancar els defectes i el contracte d'obra |
| 7 | Use | L'ús de l'edifici durant tota la seva vida |
Font de la taula: 1. Segons el RIBA, un projecte com a tal va de l'etapa 1 a la 6: la 0 pot acabar en la decisió de començar-lo, i la 7 cobreix l'ús posterior 1.
A Espanya la normativa parla d'altres fases, les del projecte d'edificació: projecte bàsic i projecte d'execució, que veuràs a la lliçó 2. En la pràctica d'un estudi d'interiorisme, una seqüència habitual, a tall de pauta, és aquesta:
- Primera visita i encàrrec: conèixer el client, l'espai i el que vol, i acordar per escrit què faràs i per quant (els contractes i els honoraris són al M20).
- Briefing, aixecament i programa: l'estat actual (M03), el programa (M07) i el pressupost objectiu.
- Avantprojecte: la idea, amb distribució, materials, llum i estil a nivell de concepte, per aprovar.
- Projecte d'execució (i, si la normativa ho demana, projecte bàsic): tot definit per pressupostar i construir.
- Pressupostos i contractació: comparar ofertes i adjudicar (M10).
- Obra i seguiment.
- Lliurament i postvenda.
L'equivalència no és exacta: l'avantprojecte s'acosta a l'etapa 2 del RIBA, i el projecte d'execució a les etapes 3 i 4. El que importa és la idea comuna: cada fase es tanca amb una aprovació explícita del client abans de començar la següent.
El briefing: què ha de contenir
El RIBA adverteix que el briefing sovint es fa amb presses per començar a dissenyar abans, i que un briefing insuficient retarda l'etapa de concepte, perquè l'equip ha de fer més iteracions per descobrir el que no s'havia preguntat 1. És normal que el briefing encara canviï una mica en veure les primeres propostes, però al final de l'etapa 1 ha de cobrir tot el que el client vol que es tingui en compte: els objectius del projecte, projectes de referència, els requisits d'espai i com es relacionen amb el pressupost 1. El RIBA també enumera les tasques que ha de fer sempre el client, sigui quina sigui la mida del projecte: definir els seus requisits, desenvolupar el briefing amb els requisits funcionals, el pressupost i els objectius, decidir com es contractarà l'obra i triar l'equip 1.
Traduït a un habitatge, un briefing complet respon aquestes preguntes. La llista és una pauta de pràctica, no una norma:
| Bloc | Què has de saber |
|---|---|
| Qui | Qui hi viu i qui hi viurà, edats, horaris, mobilitat, animals, visites habituals; qui decideix i qui paga |
| Per què | Què no funciona avui, què volen canviar, per què ara (una mudança, un fill, teletreball, vendre o llogar) |
| Què | Abast: estances que es toquen i que no, obra o només decoració, mobles que es conserven |
| Com | Gustos, referències, el que no volen de cap manera; nivell d'acabat esperat |
| Quant | Pressupost objectiu total i què hi inclou el client (obra, mobles, honoraris, impostos) |
| Quan | Data límit real, i si hi viuran durant l'obra |
| Condicions | Propietat o lloguer, comunitat de propietaris, edifici protegit, permisos |
Per a la teva pràctica: fes l'entrevista a casa del client, com al M07, i porta preparat un moodboard de referències contraposades (fosc i clar, ple i buit, càlid i fred). Les reaccions davant d'imatges donen més informació que la pregunta «quin estil t'agrada?». Al final, envia el briefing per escrit i demana que el client el confirmi: aquest document serà la vara de mesurar de totes les decisions posteriors.
El pressupost objectiu, des del primer dia
El RIBA inclou el pressupost dins del briefing, com un requisit més, i demana relacionar-lo amb els requisits d'espai 1. Aquesta és la clau: el pressupost no és el que surt al final del projecte, sinó una condició de partida. Si el client vol cuina nova, dos banys i tot el paviment, però el seu pressupost només dona per a la cuina, la conversa s'ha de tenir ara, no després de tres setmanes dibuixant.
Unes pautes per fer-ho bé:
- Demana una xifra total i pregunta què hi inclou el client. Molts pensen en l'obra i obliden els mobles, els llums, els honoraris tècnics, les taxes i l'impost de l'obra, i l'IVA.
- Fes-ne una primera repartició per capítols amb ratis de projectes anteriors teus o, si no en tens, amb una base de preus com el BEDEC, que ja coneixes del M10.
- Reserva un marge per a imprevistos, sobretot en reformes on no saps què hi ha darrere els envans o sota el paviment.
- Avisa que el permís d'obres també condiciona el pressupost. A Barcelona, la consulta prèvia d'obres és obligatòria i diu quin règim s'aplicarà 3; com vas veure al M10, taxes, informes i terminis canvien d'un règim a l'altre.
Del briefing al programa
El briefing és la veu del client; el programa és la seva traducció tècnica. Al M07 vas aprendre a fer-lo: llista d'activitats i estances, matriu de relacions, diagrames de zonificació i inventari d'emmagatzematge. Aquí només cal situar-lo en el procés:
- L'aixecament de l'estat actual (M03) diu què hi ha.
- El briefing diu què vol el client.
- El programa diu què ha de cabre-hi, amb quines relacions i quines mides mínimes, i quines normes s'han de complir (habitabilitat al M07, accessibilitat al M06).
- L'estudi de viabilitat comprova que tot plegat hi cap i és pagable.
El RIBA situa els estudis de viabilitat (Feasibility Studies) a l'etapa 1 i els considera l'inici del procés de disseny, però distingeix que el disseny pròpiament dit comença a l'etapa 2 1. En un habitatge, l'estudi de viabilitat pot ser tan senzill com un esquema de zonificació sobre la planta de l'aixecament i una repartició del pressupost: n'hi ha prou per detectar si el programa hi cap o si cal renunciar a alguna cosa abans de començar.
Aprovar i tancar cada fase
El RIBA demana que el concepte arquitectònic i el briefing definitiu s'aprovin al final de l'etapa 2, i que el projecte no avanci a l'etapa 3 si encara hi ha requisits d'espai o relacions entre estances per decidir 1. A partir de llavors recomana un control de canvis formal: els canvis funcionals, com moure o redimensionar un espai, ja no són desenvolupament del disseny i s'han de tractar com a canvis 1. També avisa que, a mesura que el projecte avança cap a l'obra, cada canvi costa més, perquè obliga a refer més informació i, al final, afecta feina que ja s'està fent 1.
Per a un estudi petit, això es concreta en tres hàbits de pràctica:
- Una aprovació per escrit al final de cada fase: un correu del client que digui «aprovo l'avantprojecte de data X» és suficient.
- Un registre de canvis: data, qui el demana, què canvia, quin efecte té en cost i termini, i qui l'aprova.
- Un nombre de propostes acordat a l'encàrrec: per exemple, una proposta d'avantprojecte i dues rondes de correccions. El que vagi més enllà és un canvi i es valora.
Cas pràctic: un briefing que es contradiu
Una parella amb dos fills petits demana obrir la cuina al menjador, un despatx per teletreballar «tancat i silenciós», més emmagatzematge i «el màxim de llum». El pis fa 75 m² i el pressupost total que donen és d'una quantitat que, pels teus ratis, cobreix la cuina i poc més (la xifra és inventada per a l'exemple).
No comencis a dibuixar. Primer, posa per escrit les tensions: el despatx tancat resta llum i metres a la zona de dia; la cuina oberta fa més difícil el silenci que demana el despatx. Segon, presenta dues o tres opcions d'abast amb el seu cost aproximat. Tercer, demana que triïn. El briefing que en surt, aprovat, val més que qualsevol plànol: és el que et protegirà quan, a meitat de projecte, algú pregunti per què no hi ha despatx.
Targetes d'aquesta lliçó (5)
- Briefing
- L'encàrrec ben definit: què vol aconseguir el client, amb quins requisits d'espai, quin pressupost i quin termini. Al Pla de Treball del RIBA es tanca al final de l'etapa 1, abans de començar a dissenyar.
- Pla de Treball del RIBA
- RIBA Plan of Work: model del Royal Institute of British Architects que ordena el procés de projecte i obra en vuit etapes, de la 0 (definició estratègica) a la 7 (ús). La versió vigent és la del 2020.
- Estudi de viabilitat
- Feasibility study: comprovació, abans de dissenyar, que el que demana el briefing hi cap, és possible i té sentit amb el pressupost. El RIBA la situa a l'etapa 1.
- Control de canvis
- Change Control Procedures: procediment per decidir i valorar qualsevol canvi després d'aprovar el concepte i el briefing. El RIBA recomana començar-lo a l'inici de l'etapa 3.
- Pressupost objectiu
- La xifra total que el client fixa per al projecte, inclosos obra, mobles, honoraris, taxes i impostos. És un requisit del briefing, no un resultat del projecte.