El primer llum del projecte és la finestra. Abans de dibuixar cap punt de llum artificial, has de saber d'on ve la llum natural, a quines hores, fins on arriba dins l'habitatge i on enlluerna. La llum natural és la de millor reproducció cromàtica que tindràs mai, però s'ha de dosificar: per orientació, per profunditat i amb proteccions.

Per què la llum natural va primer

La guia tècnica de l'Institut per a la Diversificació i l'Estalvi de l'Energia (IDAE) i el Comitè Espanyol d'Il·luminació sobre l'aprofitament de la llum natural parteix de dues idees ¹:

• La llum natural cobreix tot l'espectre visible i dona una reproducció de colors perfecta, amb variacions al llarg del dia ¹.
• Els canvis de nivell i de temperatura de color de la llum del dia tenen efectes positius sobre l'estat d'ànim i l'estimulació de les persones, segons la recerca que recull la guia ¹.

Les xifres expliquen per què la finestra mana. A l'exterior, la il·luminància oscil·la entre 1.000 i 2.000 lux en un dia gris i arriba als 100.000 lux en un dia de sol, mentre que a l'interior els nivells són en general molt més baixos ¹. Cap llum de sostre s'hi acosta: la feina de l'enllumenat artificial és complementar, no substituir.

L'orientació de cada obertura

L'orientació d'una façana, i per tant de les seves finestres, influeix molt en la il·luminació interior ¹. La guia de l'IDAE en dona aquests criteris ¹:

Font de la taula: ¹. La guia també recorda que la llum natural dona orientació a les persones: el contacte amb l'exterior permet saber on som dins d'un edifici, fins i tot quan no hi ha vista directa a fora ¹.

A l'habitatge troncal ja tens aquesta informació a l'aixecament (M03) i a la primera lectura de l'espai (M02). Ara la converteixes en decisions: on posaràs la taula de treball, quina estança necessita proteccions, i on la llum artificial haurà de treballar més hores.

Profunditat i línia sense cel

La llum natural perd força a mesura que t'allunyes de la finestra. La guia de l'IDAE defineix la línia sense cel com aquella a partir de la qual no es rep llum directa del cel; si una part significativa del pla de treball queda més enllà, la distribució de llum natural semblarà pobra i caldrà enllumenat artificial complementari ¹. Quan un edifici necessita més profunditat del que permet aquesta línia, la guia proposa claraboies, un pati o un atri ¹.

En un pis entre mitgeres, profund i amb façanes a carrer i a pati, aquesta línia explica per què el passadís central i la part interior del menjador sempre semblen fosques. El criteri de projecte és col·locar les activitats que necessiten més llum (llegir, treballar, cuinar) a prop de les obertures, i deixar per a la zona fosca les que en necessiten menys o les que fan servir llum artificial igualment, com un vestidor.

El factor de llum de dia

Per comparar la llum natural de dos punts amb independència del dia que faci, es fa servir el factor de llum de dia: el quocient entre la il·luminància en un punt, deguda a la llum que rep del cel directament i indirectament, i la il·luminància en un pla horitzontal exterior sota tot el cel sense obstacles. En tots dos casos s'exclou el sol directe ². Inclou els efectes del vidre i de la brutícia, no té unitats, i el sol directe s'ha de considerar a part quan es calcula la il·luminació d'un interior ².

No l'hauràs de calcular a mà: el fan els programes de càlcul d'il·luminació (lliçó 5). El que t'importa és el concepte. És una proporció, no un nombre de lux, i per això serveix per comparar dues propostes de distribució o l'efecte d'una cortina.

Enlluernament i control de la llum

Una finestra també és una font que enlluerna. La guia de l'IDAE indica que, als interiors, l'enlluernament molest pot venir de la visió directa de lluminàries o de finestres brillants, i que l'enlluernament de les finestres encara és objecte de recerca, sense un mètode d'avaluació fàcil i universal ¹. L'enlluernament molest és el que causa incomoditat encara que no impedeixi veure ⁵.

Per això la guia diu que la llum natural s'ha de controlar per resultar útil, amb tres tipus d'acció: apantallar el sol, dosificar la llum i redirigir-la ¹. Traduït a l'interiorisme d'un habitatge:

• Apantallar: persianes, porticons, para-sols i voladissos que tallen el sol directe.
• Dosificar: cortines translúcides, estors i cortinetes que deixen passar llum difusa i baixen el contrast.
• Redirigir: lamel·les orientables i superfícies clares que porten la llum cap al sostre i cap al fons.

Aquí el tèxtil és una eina tècnica: el teixit, el gramatge i el color d'una cortina decideixen quanta llum entra, com de difusa és i de quin color arriba a l'estança.

Reflectàncies de les superfícies

Les superfícies interiors són part del sistema de llum. La guia de l'IDAE explica que sostres i parets clars porten la llum natural més endins i redueixen el contrast entre les finestres brillants i la resta de superfícies ¹. Com a norma general, hi recomana aquestes reflectàncies mitjanes mínimes ¹:

Font de la taula: ¹. La guia afegeix que les parets on hi ha les finestres han de ser almenys tan reflectants com les altres, per reduir el contrast entre la finestra i el seu fons immediat ¹. Una reflectància de 0,5 equival a un LRV de 50: és la mateixa escala que vas fer servir per triar pintures al M05. La guia és per a edificis de treball, i aquests valors s'apliquen a l'habitatge com a pauta, no com a obligació.

Els mínims d'obertures a Catalunya

Al M07 has vist que, en habitatge nou, la sala, la cuina i les habitacions necessiten ventilació i il·luminació naturals directes des de l'exterior, amb una superfície d'obertures d'almenys una vuitena part de la superfície útil de l'estança, comptada entre 0 i 2,50 m d'alçada ³. És un mínim d'habitabilitat, no un objectiu de confort: una habitació que el compleix just pot ser fosca si la finestra dona a un pati estret.

El CTE, en canvi, no obliga a regular la llum artificial segons la llum natural a l'interior d'un habitatge: la secció HE 3 exclou les instal·lacions interiors d'habitatges ⁴. Ho veuràs a la lliçó 5. Que no sigui obligatori no vol dir que no sigui bona pràctica: un regulador i un detector, ben posats, també estalvien a casa.

Cas pràctic

Un pis amb el menjador a sud-oest i un estudi interior que només té una finestra a un pati de llums. El client vol l'escriptori al menjador «perquè és on hi ha més llum».

Analitzes l'orientació: a la tarda, el sol de sud-oest entra baix i costa d'apantallar ¹, i una pantalla de cara a la finestra rebrà enlluernament i reflexos. Proposes l'escriptori al menjador, però perpendicular a la finestra i a la zona on encara es veu cel, i un estor translúcid per dosificar la tarda. L'estudi interior, més enllà de la línia sense cel, passa a ser el vestidor i la zona d'emmagatzematge, que tindran llum artificial de tota manera.