Molts projectes tenen un moble que ja hi era: l'aparador de la família, unes cadires trobades al carrer, un armari que no es pot treure. Abans de decidir què en fas, has de saber de què parles: conservar, restaurar i transformar no són sinònims. Aquesta lliçó et dona els termes, et diu què pots fer tu, què ha de fer un professional i com fer que un moble vell torni a entrar al projecte.

Conservar, restaurar, transformar

El 2008, el comitè de conservació del Consell Internacional de Museus (ICOM-CC) va adoptar una terminologia comuna perquè la multiplicació desordenada de termes portava a confusions ¹. Distingeix tres famílies d'accions, que juntes formen la conservació ¹:

Font de la taula: ¹. La mateixa resolució recorda que qualsevol projecte que impliqui accions directes sobre patrimoni cultural requereix un conservador-restaurador ¹.

Un moble domèstic sense valor patrimonial no està sotmès a aquestes regles. Però els termes et serveixen igualment, perquè t'obliguen a dir al client què faràs: conservar el moble tal com és, restaurar-lo perquè torni a fer la seva funció respectant-ne l'original, o transformar-lo (pintar-lo, canviar-ne la tapisseria, retallar-lo), que ja és una altra cosa i en fa perdre el valor d'antic.

Diagnosi: la fitxa d'estat

Abans de proposar res, fes una fitxa del moble. És una pauta de treball, però sense ella no pots pressupostar ni decidir:

1. Identificació: tipologia, mides, materials, construcció (bastidor o carcassa, unions), època aproximada si la pots documentar, marques o etiquetes.
2. Estat estructural: unions fluixes, peces trencades o que falten, deformacions.
3. Estat de la superfície: acabat original o no, taques, pèrdues de xapa, repintats.
4. Agents de deteriorament: corc, humitat, llum.
5. Intervencions anteriors: reparacions amb cargols, coles noves, tapisseries canviades.
6. Proposta: conservar, restaurar o transformar, i qui ho farà.

Fotografia'l sencer i en detall, amb un regle a la imatge. Si el moble passa per un taller, la fitxa és el document de partida i la manera de comprovar què s'ha fet.

El corc: actiu o antic

El corc comú dels mobles és l'Anobium punctatum. L'adult fa de 3 a 4 mm, i les larves viuen tota la vida dins de galeries a la fusta ⁴. Quan surt, l'adult fa un forat rodó característic d'1,5 a 2 mm de diàmetre, a la primavera o al començament de l'estiu ⁴. Algunes dades útils per a la diagnosi ⁴:

• Els forats no demostren que l'atac sigui actiu. Els forats vells es veuen foscos i bruts; els nous, nets i amb vores vives.
• Sota els forats frescos hi ha munts de serradís (frass). El serradís vell que cau quan es mou un moble no és senyal d'atac actiu.
• Els ous i les larves joves no sobreviuen si la fusta té menys d'un 12 % d'humitat o si la humitat relativa és inferior al 55 %: en un ambient sec, un atac antic probablement és mort.
• Ataca l'albeca del roure i fustes com el freixe, el faig i l'om, però no el duramen sa del roure. També ataca el contraxapat antic encolat amb cola animal.

Si sospites un atac actiu, aïlla el moble, embolica'l amb plàstic i consulta un conservador ³. No el posis al costat d'altres mobles de fusta mentre no ho sàpigues.

Els acabats antics

Els acabats de resina natural es divideixen en dos grups, segons com s'assequen ². La goma laca és un acabat «per evaporació»: s'asseca quan s'evapora el dissolvent ². L'altre grup és el dels acabats reactius ². A part, hi ha els olis secants, com el de llinosa, que s'apliquen per saturar el color de la fusta i canvien químicament amb el temps ². El verniç a monyeca (French polish), fet de moltes capes de goma laca, era un acabat brillant comú en els mobles de caoba del segle XIX ². Aquests acabats formen una pel·lícula contínua que es pot esquerdar i desenganxar quan la fusta es mou amb els canvis d'humitat; la llum els degrada lentament, i l'aigua els fa malbé de pressa i de manera visible ².

Tres consells de l'institut canadenc de conservació que pots traslladar al client:

• No decapar. Decapar un moble de fusta no és recomanable: un acabat original, un cop tret, no es pot tornar a posar ³. Els acabats originals tenen valor històric, estètic i econòmic ².
• Netejar en sec. Els mobles anteriors a la Primera Guerra Mundial són sensibles a l'aigua i s'han de treure la pols amb un drap sec ³.
• Encerar poc. L'encerat no s'ha de fer sovint, i s'aplica en capa fina i uniforme ². La neteja d'acabats de resina degradats s'ha de deixar sempre a un conservador amb experiència ².

Reversibilitat: el criteri que ho ordena tot

Una bona intervenció s'ha de poder desfer. Les coles en són l'exemple: el manual de la fusta del Forest Products Laboratory indica que la cola animal s'usa, entre altres coses, en reparacions de mobles antics ⁵. Una reparació amb una cola que no es pot desfer, o amb cargols on hi havia una unió encolada, condiciona totes les reparacions futures.

Reaprofitar: la jerarquia de residus

Un moble que el client vol llençar és, legalment, un residu potencial. La Llei 7/2022 fixa una jerarquia: primer la prevenció, després la preparació per a la reutilització, el reciclatge, altres formes de valorització (inclosa l'energètica) i, en darrer lloc, l'eliminació ⁷. També distingeix dos conceptes ⁷:

• Reutilització: fer servir de nou, amb la mateixa finalitat, productes que no són residus.
• Preparació per a la reutilització: la comprovació, la neteja o la reparació d'un producte que ja s'ha convertit en residu perquè es torni a fer servir sense cap altra transformació.

Per al projecte, això dona un ordre de preguntes: es pot quedar tal com és? Es pot reparar? Es pot transformar per a un altre ús? Només si la resposta és no a totes, es llença. A Barcelona, cada carrer té un dia de la setmana per deixar mobles i trastos vells davant del portal, entre les 20 i les 22 h, i la recollida és gratuïta; el dia es consulta al portal de tràmits, al 010 o al telèfon de civisme ⁸.

Cas pràctic: l'aparador de la família

Una família vol mantenir un aparador de caoba amb acabat brillant, però el troba fosc per al pis reformat i en demana pintar-lo de blanc. L'acabat té zones blanquinoses a la tapa, un calaix encallat, uns quants forats de corc a la part del darrere i serradís a terra quan es mou.

La diagnosi ordena les decisions. El serradís que cau en moure'l no és, per si sol, senyal d'atac actiu ⁴: cal mirar si hi ha forats frescos i serradís nou sota els forats, i, si hi ha dubte, demanar-ho a un professional. Les marques blanques a la tapa poden ser dany per aigua, que en aquests acabats és ràpid i visible ²; ho ha de confirmar qui el restauri. Abans de pintar, explica a la família què es perd: l'acabat original no es podrà recuperar ³. Una alternativa és conservar l'aparador tal com és i resoldre la foscor amb la llum i el color de l'entorn (M05 i M09); una altra, reservar la transformació per a un moble sense valor d'antic. La decisió és seva, però ha de ser informada.