Una estança ben il·luminada no té «un llum», sinó capes de llum que s'encenen per separat segons el que hi fas. La CIE en defineix tres: general, localitzada i d'accent. La pràctica professional n'hi afegeix una quarta, la decorativa. Projectar la llum és decidir quines capes necessita cada estança, amb quin nivell i amb quin circuit s'encén cadascuna.

La capa general

La CIE defineix la il·luminació general com la il·luminació pràcticament uniforme d'una àrea, sense atendre necessitats locals especials ¹. És la que et permet entrar, moure't i netejar. Al sostre d'un habitatge sol ser un llum central, uns encastats en retícula o una llum indirecta rebotada al sostre.

L'error habitual és confiar-ho tot a aquesta capa: un sol llum central potent fa una llum plana, sense ombres que donin volum, i enlluerna quan mires amunt. El criteri professional és fer-la més suau del que sembla necessari i deixar que les altres capes facin la resta.

La capa puntual o de tasca

La il·luminació localitzada dona més il·luminància en posicions concretes de l'àrea, per exemple on es treballa ². La CIE anomena àrea de la tasca la part de l'espai on es fa la tasca visual; si no se'n sap la mida o la posició, l'àrea de la tasca és tota la zona on es podria fer ³.

A l'habitatge les àrees de tasca són clares: el taulell de la cuina, la taula de menjar, la taula d'estudi, el capçal del llit per llegir, el mirall del bany, l'interior de l'armari. Cada una necessita llum a prop i ben orientada, de manera que el cos no faci ombra sobre la feina. Per això el llum del taulell va sota els mobles alts i no al sostre darrere teu.

La capa d'accent

La il·luminació d'accent és una il·luminació direccional per destacar un objecte concret o atreure l'atenció cap a un punt del camp visual ⁴. Un quadre, una paret de pedra, una prestatgeria, una planta. Funciona per contrast: un objecte destaca perquè té més llum que el que l'envolta, no perquè tingui molta llum.

Aquí entra la temperatura de color com a eina expressiva. ERCO indica que una llum molt càlida, de 2700 K, potencia els materials com la fusta o la pedra arenisca i els colors vermells, taronges i grocs ⁹. Per a una paret de fusta o una peça de llautó, és la que farà brillar el material.

La capa decorativa

La quarta capa no surt al vocabulari de la CIE: és una pauta professional. És la capa en què el protagonista és el llum mateix, no la llum que fa: un llum de sostre escultòric sobre la taula, una làmpada de peu d'autor, un aplic de paret. Sovint fa poca llum útil, i no hi passa res: les altres capes ja resolen la funció.

La relació amb el M01 és directa: els llums de l'arxiu de peces, com la làmpada Arco, són candidats naturals a aquesta capa. Quan una peça decorativa també ha de fer de llum de tasca, cal comprovar que la part funcional també funciona: alçada, enlluernament i lúmens.

Directa, indirecta i difusa

A més de la capa, cada llum té una manera de repartir la llum. La CIE distingeix, entre d'altres ^{5 6}:

• Il·luminació directa: entre el 90 i el 100 % del flux arriba directament al pla de treball ⁵. Un encastat orientat avall.
• Il·luminació indirecta: només entre el 0 i el 10 % hi arriba directament ⁶; la resta, després de rebotar en sostre i parets. Un llum de peu que il·lumina el sostre.

La llum de cornisa (cove lighting) és un cas típic d'indirecta a l'interiorisme: fonts amagades per una motllura o un rebaix que reparteixen la llum sobre el sostre i la paret de sobre ⁷. Fa una llum general molt suau, sense veure cap font, però només funciona si el sostre és clar: si la reflectància és baixa, la llum es perd (recorda les reflectàncies de la lliçó anterior).

Quanta llum: l'escala d'il·luminàncies

La guia de l'IDAE, basada en la norma europea de llocs de treball interiors, explica la lògica dels nivells de llum ⁸. Un factor d'1,5 representa la diferència mínima significativa en l'efecte subjectiu de la il·luminància, i en condicions normals calen uns 20 lux per distingir els trets d'una cara, per això és el valor més baix de l'escala ⁸. L'escala recomanada comença així: 20, 30, 50, 75, 100, 150, 200, 300, 500, 750 lux, i continua fins als 5.000 ⁸. La guia també diu que a les zones ocupades de manera contínua la il·luminància mantinguda no ha de ser inferior a 200 lux ⁸.

Aquests valors són per a llocs de treball, no per a habitatges. A casa no hi ha cap nivell obligatori, i el CTE exclou les instal·lacions interiors d'habitatges de la secció d'il·luminació ¹⁰. Fes-los servir com a referència raonada, sobretot per a les àrees de tasca:

• Si una zona de treball a casa és d'ús continuat (un despatx), apunta als nivells d'una oficina.
• Per a la capa general d'una sala d'estar, en tens prou amb un o dos esglaons per sota, perquè la feina la fan la capa de tasca i la d'accent.
• Quan no estiguis segur, puja o baixa un esglaó de l'escala, no una quantitat a l'atzar: és el que l'ull nota.

Les capes estança per estança

Aquesta taula és una pauta professional, no una norma. Serveix de punt de partida per a l'habitatge troncal:

Cas pràctic

Una sala-menjador de 30 m² amb un sol punt de llum al centre del sostre. El client es queixa que «la llum és trista», i ha posat una bombeta més potent.

Proposes capes. General: una tira LED en una cornisa perimetral, rebotada en un sostre blanc, regulable. Tasca: un llum penjat centrat a la taula del menjador (no al centre de l'habitació) i un llum de peu de lectura al costat del sofà. Accent: dos projectors orientables a la paret de la prestatgeria, a 2700 K perquè hi ha fusta. El punt central del sostre, que queda descentrat respecte de la taula, s'anul·la o es reaprofita. Cada capa va en un circuit propi, i defineixes tres escenes: dia, sopar i cinema.