El nòrdic i el wabi-sabi tenen arrels documentades: la reforma de la casa escandinava de cap al 1900 i l'estètica de la cerimònia del te japonesa del segle XVI. El Japandi és una etiqueta molt recent que posa nom a una relació entre totes dues tradicions que té més de cent anys. Entendre-ho t'evita reduir-los a «blanc i fusta clara».

El nòrdic: la casa com a projecte de reforma

La tradició domèstica escandinava no neix com un estil de catàleg sinó com un programa social. A Suècia, els reformadors del disseny van fer seus els principis de l'Arts & Crafts (que ja coneixes del M01): portar l'art a la casa ¹. El país va crear organitzacions com la Societat Sueca de Disseny Industrial per fomentar l'artesania ¹.

Una figura clau és l'escriptora i crítica Ellen Key (1849–1926), autora de Skönhet för alla («Bellesa per a tothom»), molt llegit a Escandinàvia i a fora ¹. Key també va patrocinar exposicions de «mobles per a treballadors» ¹.

D'aquesta base domèstica i artesanal arrenca el disseny escandinau de mitjan segle XX que vas estudiar al M01: Aalto i el contraxapat emmotllat, Wegner, Jacobsen. Una lectura útil per treballar: el que avui es ven com a «nòrdic» s'assembla més a una versió simplificada d'aquest mid-century, amb la paleta molt aclarida, que no pas a la casa acolorida dels Larsson.

Els codis en un interior d'avui

L'estètica de la cerimònia del te

La cerimònia del te japonesa, chanoyu, és el lloc on es documenta el gust que avui anomenem wabi-sabi. Segons el Metropolitan Museum, a mitjan segle XVI es produeix un canvi impulsat per mestres del te com Sen no Rikyū (1522–1591): comencen a fer servir recipients de ceràmica rústics de Corea i del Japó, i troben bellesa en les formes no refinades, naturals o imperfectes ³.

El Met el presenta com una de les figures més influents del chanoyu, mestre del te de dos dels senyors de la guerra més poderosos del segle XVI. La seva insistència en una simplicitat modesta i rústica, tant dels estris com de l'entorn, va donar lloc a un estil de cerimònia més senzill, la wabi-cha ⁵. Va crear entorns austers i preferia estris domèstics sovint imperfectes o irregulars, «reflex de l'estètica wabi-sabi» ⁴.

Wabi-sabi com a etiqueta decorativa

Les fonts de museu documenten el gust de Rikyū i la wabi-cha, i el Met fa servir l'expressió «estètica wabi-sabi» ⁴. Però el wabi-sabi que es ven com a estil d'interior (parets de calç, lli arrugat, ceràmica irregular, colors de terra) és una lectura occidental recent, sense una definició acadèmica tancada a les fonts consultades. Tracta'l com una actitud més que com un catàleg: acceptar la irregularitat, el desgast i el material tal com és.

Japandi: una etiqueta per a una relació antiga

El Danish Architecture Center ho explica així: el terme Japandi va aparèixer a mitjan anys 2010; el desembre del 2016 un diari australià ja en parlava com a tendència, i el 2018 una revista danesa de decoració la va situar entre les tendències definitòries ⁶. Fires de disseny a Estocolm (2014), Herning (2016) i Milà (2016) ja havien treballat el tema Escandinàvia–Japó ⁶.

La relació, en canvi, és molt més antiga ⁶:

1. Finals del segle XIX El japonisme: quan el Japó comença a participar en les exposicions universals, els gravats, la ceràmica i el moble japonesos desperten un gran interès a Occident.
2. 1886 Arnold Krog, després de veure art japonès a París, porta un nou llenguatge visual a la Reial Fàbrica de Porcellana danesa.
3. 1943 Neix Le Klint, a partir de la pantalla plegada, inspirada en l'origami, de P. V. Jensen-Klint.
4. Segle XX Kaare Klint, Poul Kjærholm, Axel Salto i Finn Juhl s'inspiren en l'ofici japonès; Juhl dissenya el 1957 una sèrie de mobles anomenada Japan.

Segons el mateix article, el Japandi barreja el funcionalisme escandinau amb el minimalisme japonès: espais tranquils, pocs objectes ben triats i de qualitat, materials naturals (la veta de la fusta, la pedra) i una paleta neutra, càlida i apagada ⁶. Hi parla d'un «minimalisme suau», més acollidor que el clàssic, i recull dues posicions: qui el considera un estil d'interior contemporani i qui rebutja dir-ne tendència perquè respon a una necessitat real de calma, i tem que l'etiqueta faci semblar superficials aquestes idees ⁶.

Les columnes «Nòrdic» i «Japonès» són una síntesi de treball del curs, no una classificació d'una font.

Cas pràctic: un dormitori Japandi en 9 m²

Un client et demana un dormitori «Japandi» en una habitació petita amb una finestra a pati. Amb la fitxa de codis, el tradueixes en: llit baix de fusta clara sense capçal voluminós, un sol armari enrasat del color de la paret, una làmpada de paper, roba de llit de lli en un to terrós i cap objecte a la vista excepte un bol de ceràmica. La clau no és comprar «mobles Japandi», sinó treure tot el que sobra. Fixa't que la llum escassa del pati demana una base clara: aquí el codi nòrdic de parets i fusta clares no és una moda, sinó la resposta a un problema real de l'habitació.