En un plànol, el gruix i el tipus de línia són informació, no estil. Una paret tallada, un moble vist, un fals sostre per sobre i un eix de simetria es distingeixen només pel traç. Si totes les línies són iguals, el plànol no es pot llegir; si la jerarquia és clara, s'entén d'una ullada, fins i tot sense color.

Una línia diu què és cada cosa

La norma que ordena les línies és la ISO 128-2:2022. Fixa els tipus de línia dels dibuixos tècnics, com es designen i com es configuren, les regles generals per traçar-les i les línies de referència amb les seves anotacions, i té annexos específics per al dibuix de construcció ¹. El text sencer és de pagament; el que segueix és la manera com aquestes convencions s'apliquen habitualment a un plànol d'interiors.

Abans de dibuixar una línia, pregunta't sempre què és: un element tallat, un element vist, un element ocult o per sobre, o una referència (eix, cota, línia de text). La resposta decideix el tipus i el gruix.

Tipus de línia i què volen dir

La lògica de tall, vista i projecció és la mateixa que fan servir els programes. A Revit, per exemple, els elements que el pla de tall travessa es dibuixen amb l'estil de línia de tall, i els que no es tallen però queden dins del rang de la vista, amb l'estil de projecció ⁶.

Els gruixos: la sèrie i la proporció

La ISO 128-2 no deixa triar qualsevol gruix: fixa una sèrie de valors. Segons un resum de la norma publicat per una font de tercers, la sèrie de la ISO 128-2:2022 és 0,13 · 0,18 · 0,25 · 0,35 · 0,5 · 0,7 · 1 · 1,4 · 2 mm, i cada valor és aproximadament l'anterior multiplicat per √2 (≈ 1,4) ². La mateixa font indica que les línies extragruixudes, gruixudes i fines guarden la proporció 4:2:1 ².

La progressió en √2 no és casual: és la mateixa relació que hi ha entre els formats de paper de la sèrie A. Si redueixes un A3 a A4, una línia de 0,35 mm passa a fer aproximadament 0,25 mm, que també és de la sèrie, i el plànol continua tenint una jerarquia coherent.

Una pauta habitual per a una planta d'interiors a 1:50, que pots ajustar al teu estil gràfic:

Aquesta taula és una pauta professional, no la norma. El que la norma sí que exigeix és coherència: el mateix element, el mateix gruix, a tot el joc de plànols.

Gruixos a AutoCAD: el pont amb el taller

Al taller TD2 dibuixaràs aquests plànols a AutoCAD, on cada objecte o capa té un gruix de línia (lineweight). Dues coses que convé saber des d'ara:

• El gruix «per defecte» (Default) el controla la variable LWDEFAULT, que de sortida val 0,25 mm; i un gruix de 0 s'imprimeix amb la línia més fina que pot fer la impressora ³. Assigna sempre gruixos explícits a les capes en lloc de confiar en el valor per defecte.
• Normalment, els gruixos s'imprimeixen a la seva mida independentment de l'escala d'impressió; si vols que escalin amb el dibuix, s'ha d'activar a la presentació ⁴. És a dir: un mur de 0,5 mm fa 0,5 mm al paper tant si imprimeixes a 1:50 com a 1:100. Per això els gruixos es decideixen per a l'escala d'impressió.

Simbologia d'interiors

Els elements més freqüents d'un habitatge tenen una representació convencional. Les següents són les convencions més esteses en els plànols d'arquitectura i d'interiors; el que importa és que siguin coherents i, si en fas servir de pròpies, que expliquis la llegenda.

• Porta batent: obertura al mur, fulla dibuixada oberta a 90° amb una línia mitjana, i arc fi que mostra el gir. Així es veu cap a on obre, cosa que decideix on pots posar un moble o un interruptor.
• Porta corredissa: la fulla dibuixada paral·lela al mur, amb una fletxa que indica el recorregut. Si és d'encastar, la fulla queda dins del gruix de l'envà.
• Finestra: el mur s'interromp i es dibuixa la fusteria tallada, amb l'ampit (la part de mur que queda per sota) en línia de vista. Si la finestra és més alta que el pla de tall, el buit es dibuixa en discontinu.
• Escala: els graons en línia de vista, una línia de tall en ziga-zaga on el pla de secció talla l'escala, i una fletxa que indica el sentit de pujada.
• Mobiliari i sanitaris: dibuixats a mida real, a escala, en línia de vista. Un sofà de 220 cm ha de fer 44 mm a 1:50: un bloc de mobiliari genèric fora d'escala fa mentir el plànol.
• Nord i referències: fletxa del nord a cada planta, i marques de secció i d'alçat que diguin on es talla i cap a on es mira (les veuràs a la lliçó següent).

imatges

Estat actual, enderroc i obra nova

En una reforma, el client i l'empresa constructora han de veure d'un cop d'ull què es manté, què s'enderroca i què es construeix. La ISO 7518 regula la representació simplificada d'enderrocs i reconstruccions als plànols de construcció: dona regles per als símbols i marques en plànols generals i de conjunt, sobretot en planta, tot i que també s'aplica a alçats i seccions ⁵. La norma és del 1983, però ISO la va confirmar el 2023 i continua vigent ⁵.

A la pràctica, el joc de plànols d'una reforma acostuma a tenir tres plantes: estat actual, enderrocs (el que s'elimina, sovint en discontinu o amb un color o una trama propis) i estat reformat (amb les parets noves diferenciades de les existents). Hi ha estudis que usen colors, per exemple un per a l'enderroc i un altre per a l'obra nova; és una convenció habitual, però no la imposa la norma que hem pogut consultar, així que posa sempre la llegenda al plànol.

Per veure'n exemples: imatges · vídeos