Salta al contingut
educa

educa · formació oberta

Interiorisme i decoració

Curs d'interiorisme i decoració amb nivell de màster: història del moble, dibuix, projecte, materials i llum, amb deures i tests.

  • Índex i progrésReprèn la lliçó on la vas deixar, al mòbil o a l'ordinador.
  • Sigles explicadesCada sigla del text s'explica en passar-hi per sobre o en tocar-la.
  • Targetes de repàsRepàs espaiat dels conceptes de cada lliçó llegida.
28
mòduls
177
lliçons
668
fonts

Accedeix als cursos

Amb el teu compte de Google. Només el fem servir per desar el teu progrés.

Privacitat

Mòdul M01 · Lliçó 4 de 9

Art Nouveau i Modernisme català

L'art nou de Brussel·les, Nancy, Glasgow i Viena, i el Modernisme de Gaudí, Domènech i Montaner i Puig i Cadafalch: arquitectes, ebenistes i oficis.

  • 25 min
  • 21 fonts
  • 5 targetes
  • Actualitzada el 26 d'octubre de 2026

Cap al 1900, arquitectes i artesans de tot Europa volen un art que no copiï el passat. Prenen la natura com a model, fan dominar la corba sobre la recta i pensen l'edifici i l'interior com un sol projecte. A Catalunya aquest corrent es diu Modernisme, i és el patrimoni que trobaràs més sovint quan treballis a Barcelona.

Un art nou a Europa

El corrent que a Catalunya anomenem Modernisme rep altres noms a fora: Art Nouveau, Modern Style o Jugendstil 1. Té els orígens a Anglaterra cap al 1870–80 i el seu triomf internacional és l'Exposició Universal de París del 1900 1. Els trets comuns: el predomini de la corba sobre la recta, la riquesa i el detall de la decoració, els motius vegetals freqüents, l'asimetria i les formes dinàmiques 1.

Comparteix amb l'Arts & Crafts una idea que et servirà en qualsevol projecte: l'interior «total», on l'arquitectura, els mobles i la decoració formen un sol conjunt 10. És el que en alemany s'anomena Gesamtkunstwerk, l'obra d'art total.

  1. Brussel·les Victor Horta defineix el seu estil amb l'Hôtel Tassel (1893) i l'Hôtel Solvay (1894): elements metàl·lics de l'estructura a la vista, vitralls i façanes que trenquen el pla 2. imatges
  2. París i Nancy Hector Guimard aplica l'Art Nouveau més típic al Castel Béranger (1894–98) i dissenya diverses entrades del metro de París (1900–10) 3. A Nancy, Émile Gallé (1846–1904), vidrier i ebenista, funda i encapçala l'escola de Nancy; la flor és el motiu principal de la seva obra, tant en vidre com en moble 4. Louis Majorelle (1859–1926), també de l'escola de Nancy, obre un taller per fabricar mobles Art Nouveau d'un estil naturalista, sobretot floral 5. imatges
  3. Glasgow Charles Rennie Mackintosh (1868–1928) dissenya la cadira de la Hill House, a Helensburgh, el 1902–1903; l'original encara es conserva a la casa, i Cassina en fa una edició des del 1973 6. imatges
  4. Viena Josef Hoffmann és un dels fundadors de la Secessió vienesa (1897) i defensa la simplicitat geomètrica; el seu motiu de quadrats o rectangles blancs i negres porta el seu nom 7. El 1903, Hoffmann i Koloman Moser funden la Wiener Werkstätte, una cooperativa on dissenyadors i artesans treballen en pla d'igualtat, amb el suport financer de Fritz Wärndorfer 8. El 1908 Adolf Loos publica Ornament i crim, on defensa que cal evitar tota ornamentació perquè és «bàrbara», i ataca els secessionistes 9. imatges

Fixa't en la direcció del moviment. A Nancy la flor ho domina tot 4; a Viena, Hoffmann ja defensa la simplicitat geomètrica 7; i Loos, el 1908, rebutja l'ornament 9. És el pont cap al moviment modern de la lliçó 4.

El Modernisme català

A Catalunya, les primeres obres modernistes apareixen a la segona meitat de la dècada de 1880 i l'estil es difon durant la dècada següent 1. Més que un estil d'arquitectes, és un moviment d'oficis: l'Enciclopèdia hi destaca moblistes com Gaspar Homar i Joan Busquets, orfebres com els Masriera i dissenyadors com Josep Pey o Pere Falqués 1. En el moble, el Modernisme recupera la línia corba, les fustes clares, la marqueteria i els motius naturalistes 21. Domènech i Montaner, amb Antoni Maria Gallissà, va arribar a muntar un taller de perfeccionament de les arts decoratives aplicades a l'arquitectura 15.

Arquitecte Antoni Gaudí · 1852–1926

Obres clau: el Palau Güell (1886–91), la Casa Calvet (1898–1904), la reforma de la Casa Batlló (1904–06) i la Casa Milà, la Pedrera (1906–10) 11.

Gaudí dissenyava els mobles de les seves cases. Per a la Casa Calvet va fer un tamboret per encaixar en un racó del despatx del director, una butaca, un banc per a la sala de reunions i cadires, tot de roure massís envernissat; una de les cadires té cinc forats alineats al seient perquè no rellisquis i una sola peça que uneix seient i respatller 14. També va dissenyar les cadires de la Casa Batlló: el sofà de dues places que en conserva el Museu Nacional d'Art de Catalunya és de freixe tallat, amb formes arrodonides que s'adapten al cos, sense entapissat ni ornament sobrer 12. El Museu Nacional d'Art de Catalunya el considera un precursor del disseny ergonòmic 12. Fixa't també en les manetes i les baranes de la Casa Batlló, pensades per a la forma natural de la mà 13.

imatges imatges

Arquitecte Lluís Domènech i Montaner · 1849–1923

Obres clau: la Casa Lleó Morera (1905), el Palau de la Música Catalana (1905–08) i l'Hospital de Sant Pau (1902–12) 15. El Palau, seu de l'Orfeó Català, és un treball col·lectiu: Miquel Blay hi fa el grup escultòric de la façana, Pau Gargallo les valquíries de Wagner i Eusebi Arnau les muses de l'escenari, i altres especialistes s'ocupen dels vitralls, la ceràmica i els mosaics 16. L'estructura de ferro sosté l'edifici i permet espais interiors grans i oberts 16.

A la Casa Lleó Morera, els mobles són del moblista Gaspar Homar (1870–1955); el Museu Nacional d'Art de Catalunya en conserva el projecte d'un panell de marqueteria del 1905 17.

imatges imatges

Arquitecte Josep Puig i Cadafalch · 1867–1956

Un modernisme que mira el nord d'Europa: la Casa Martí, Els Quatre Gats (1895), adapta formes del gòtic nòrdic; la Casa Amatller (1900) està influïda per l'arquitectura flamenca; i la Casa Terrades, la Casa de les Punxes, uneix tres edificis per a la família Terrades el 1905 18.

imatges

Els materials que trobaràs a obra

ElementQuè ésQuè has de saber
Rajola hidràulicaPaviment de ciment comprimit que s'enduria amb aigua 19La fàbrica Òrsola, Solà i Cia, fundada el 1876, va ser el primer proveïdor quan es van construir les cases de l'Eixample 19
TrencadísMosaic de trossos de ceràmica trencada 20Documenta'l abans de qualsevol intervenció: no es pot refer igual
MarqueteriaDecoració plana de fustes encastadesEl Modernisme la recupera en el moble 21
Vitrall, mosaic, ceràmicaOficis aplicats a l'arquitecturaAl Palau de la Música, obra d'especialistes 16

Vídeos: vídeos · vídeos

Per a la teva pràctica (molt important a Barcelona): quan reformis un pis modernista o de l'Eixample, és probable que trobis sostres amb motllures, paviments hidràulics o mosaics, fusteria original i portes amb vitralls. Decidir què es conserva, què es restaura i què es substitueix és una de les decisions més importants del projecte, i sovint és el que dona valor al resultat. Abans d'aixecar un paviment hidràulic, documenta'l: fotografia el dibuix, compta les peces bones i valora amb el client si es pot recuperar o reubicar.

Targetes d'aquesta lliçó (5)
Art Nouveau
Nom que rep fora de Catalunya el corrent de finals del segle XIX i principis del XX que a Catalunya es diu Modernisme (també Modern Style o Jugendstil): predomini de la corba, motius vegetals i decoració detallada.
Modernisme
Versió catalana de l'Art Nouveau. Primeres obres a la segona meitat de la dècada de 1880; arquitectes com Gaudí, Domènech i Montaner i Puig i Cadafalch, i moblistes com Gaspar Homar.
Gesamtkunstwerk (obra d'art total)
Ideal d'unir totes les arts en un sol projecte: l'arquitectura, els mobles, els llums i els objectes pensats com un conjunt.
Trencadís
Mosaic fet amb trossos de ceràmica trencada.
Rajola hidràulica
Peça de paviment de ciment comprimit que s'enduria amb aigua. Fàbriques barcelonines com Òrsola, Solà i Cia van ser grans proveïdores de les cases de l'Eixample.

Fonts

  1. Enciclopèdia.cat (Gran Enciclopèdia Catalana): «Modernisme» · consultada el 26 d'octubre de 2026
  2. Enciclopèdia.cat (Gran Enciclopèdia Catalana): «Victor Horta» · consultada el 26 d'octubre de 2026
  3. Enciclopèdia.cat (Gran Enciclopèdia Catalana): «Hector Guimard» · consultada el 26 d'octubre de 2026
  4. Enciclopèdia.cat (Gran Enciclopèdia Catalana): «Émile Gallé» · consultada el 26 d'octubre de 2026
  5. Enciclopèdia.cat (Gran Enciclopèdia Catalana): «Louis Majorelle» · consultada el 26 d'octubre de 2026
  6. Röhsska museet (Göteborg): cadira Hill House, Charles Rennie Mackintosh, 1902 (edició de Cassina, 1973) · consultada el 26 d'octubre de 2026
  7. Enciclopèdia.cat (Gran Enciclopèdia Catalana): «Josef Hoffmann» · consultada el 26 d'octubre de 2026
  8. National Gallery of Victoria (Melbourne): «Wiener Werkstätte» · consultada el 26 d'octubre de 2026
  9. Enciclopèdia.cat (Gran Enciclopèdia Catalana): «Adolf Loos» · consultada el 26 d'octubre de 2026
  10. Victoria and Albert Museum: «Arts and Crafts: an introduction» · consultada el 26 d'octubre de 2026
  11. Enciclopèdia.cat (Gran Enciclopèdia Catalana): «Antoni Gaudí i Cornet» · consultada el 26 d'octubre de 2026
  12. Museu Nacional d'Art de Catalunya: sofà de dues places de la Casa Batlló, Antoni Gaudí, c. 1904–1906 · consultada el 26 d'octubre de 2026
  13. Casa Batlló (web oficial): «5 ergonomic lessons from Casa Batlló» · consultada el 26 d'octubre de 2026
  14. Casa Batlló (web oficial): «Casa Calvet furniture» · consultada el 26 d'octubre de 2026
  15. Enciclopèdia.cat (Gran Enciclopèdia Catalana): «Lluís Domènech i Montaner» · consultada el 26 d'octubre de 2026
  16. Palau de la Música Catalana (web oficial): «How was the Palau de la Música Catalana built?» · consultada el 26 d'octubre de 2026
  17. Museu Nacional d'Art de Catalunya: Gaspar Homar, panell de marqueteria per als mobles de la Casa Lleó Morera, 1905 · consultada el 26 d'octubre de 2026
  18. Enciclopèdia.cat (Gran Enciclopèdia Catalana): «Josep Puig i Cadafalch» · consultada el 26 d'octubre de 2026
  19. Enciclopèdia.cat (Fàbriques i empresaris): «Òrsola, Solà i Companyia. Mosaics hidràulics» · consultada el 26 d'octubre de 2026
  20. Enciclopèdia.cat (Gran Enciclopèdia Catalana): «trencadís» · consultada el 26 d'octubre de 2026
  21. Enciclopèdia.cat (Gran Enciclopèdia Catalana): «ebenisteria» · consultada el 26 d'octubre de 2026