Una bona foto d'interiors té tres coses: verticals rectes, una llum que s'assembla a la que veu l'ull i un enquadrament que explica l'espai sense deformar-lo. Totes tres s'aconsegueixen amb disciplina més que amb equip: un trípode o un recolzament, la càmera anivellada, l'hora adequada i una mica de postproducció. Aquesta lliçó és una pauta tècnica per a mòbil i per a càmera.

Verticals rectes: la regla número u

Si inclines la càmera per encabir el sostre o el terra, les verticals de la foto s'inclinen cap a un punt: són les verticals convergents. Un objectiu gran angular les fa encara més evidents ³. Les parets que cauen fan semblar la foto descuidada, i és el primer que delata una foto d'aficionat.

La solució és mantenir la càmera anivellada, amb el sensor paral·lel a les parets. Mantenir-la perfectament anivellada és una manera segura d'evitar les verticals convergents ². Els fotògrafs d'arquitectura fan servir objectius descentrables (de control de perspectiva): la càmera queda anivellada i és l'objectiu el que es desplaça per enquadrar més sostre o més terra, en lloc d'inclinar la càmera ¹. Un d'ells ho resumeix així: «mantenir la perpendicular» respecte de parets i línies ¹.

Sense objectiu descentrable, pauta: anivella la càmera, enquadra amb una mica de marge per dalt i per baix, i retalla després. Si cal, corregeix la perspectiva en postproducció (més avall).

Alçada, posició i gran angular

• Alçada de càmera (pauta): a mitja alçada de la paret, aproximadament a l'altura de la cintura o del pit. Si la poses a l'altura dels ulls amb la càmera anivellada, sobrarà sostre; si la baixes massa, sobrarà terra.
• Posició (pauta): des d'una cantonada o des de la porta, mirant cap a la llum o en diagonal, s'explica més espai. Un pla frontal, perpendicular a una paret, és més formal i funciona amb espais simètrics.
• Gran angular sense abusar: un ultra gran angular permet agafar una habitació sencera en una sola foto ³, però exagera la perspectiva i l'escala ². A les vores, el que és a prop s'estira: el mateix fabricant recomana no posar persones just a la vora de l'enquadrament amb l'angle més obert ³. Pauta: un angle prou ampli per entendre l'espai, i mobles i persones lluny de les vores.
• Distorsió de barril: alguns objectius inflen el centre de la imatge, com un barril, i corben les rectes properes a les vores ⁴. Es corregeix amb el perfil de l'objectiu en postproducció.

Llum: finestres, llums i color

Una sala amb finestres té més contrast del que una càmera pot registrar en una sola foto: si exposes per a l'interior, les finestres queden cremades; si exposes per a les finestres, la sala queda fosca ⁵. Hi ha tres maneres de resoldre-ho:

1. Triar l'hora (pauta): amb el cel cobert o quan el sol no entra directe per la finestra, el contrast baixa.
2. Horquillat i fusió: fer diverses fotos idèntiques amb exposicions diferents i combinar-les ^{4 5}. Un fotògraf de Nikon en fa habitualment cinc, tot i que també són habituals les sèries de tres i de set; amb trípode perquè coincideixin, i amb l'obertura fixa perquè la càmera variï només la velocitat ⁵. Fujifilm proposa tres fotos separades ±2 passos i fusionar-les en una imatge de gran rang dinàmic (HDR), o bé fer servir els ajustos de rang dinàmic de la càmera o disparar en format raw ².
3. Afegir llum: flaix o llums continus. És la solució professional, però demana pràctica; en aquest mòdul no hi entrem.

El color és l'altre problema. El balanç de blancs de la càmera compensa el color de les diferents fonts de llum ⁴, i la temperatura de color es mesura en kelvin ⁴. Quan a la mateixa foto hi ha llum de dia freda i bombetes càlides, cap ajust deixa bé totes dues. Pauta: o apagues els llums interiors i fas la foto només amb llum natural, o fas que tots els llums de l'escena tinguin la mateixa temperatura de color. Un parell de làmpades enceses donen calidesa a la foto; un sostre ple de llums de colors diferents, no.

Amb el mòbil

• Quadrícula i anivellador: a l'iPhone, a Configuració › Càmera pots activar la quadrícula (Grid) i l'anivellador (Level) ⁶. En alguns models Pixel, les guies d'enquadrament (Framing hints) indiquen que el telèfon està recte quan dues línies es troben ⁸.
• Ultra gran angular i correcció de l'objectiu: a l'iPhone, la correcció de l'objectiu (Lens Correction), activada per defecte en els models compatibles, ajusta les fotos de la càmera ultra gran angular perquè es vegin més naturals ⁷. Al Pixel, l'ultra gran angular s'obté pessigant la pantalla per allunyar el zoom ⁸.
• Enfocament i exposició: toca la pantalla on vols enfocar ⁸. Si la foto queda massa clara o massa fosca, ajusta l'exposició abans de disparar; pauta: millor una mica fosca que amb les finestres cremades.
• Estabilitat (pauta): recolza el mòbil o fes servir un trípode petit amb un suport, i dispara amb temporitzador. Amb poca llum, el mòbil fa exposicions més llargues i qualsevol moviment es nota.
• Format raw, si el teu mòbil el permet: guarda més informació per corregir llum i color després, a canvi de fitxers més grans.

Amb càmera

Les dades de la columna «Pauta» són orientatives i les has de provar amb la teva càmera i el teu objectiu, excepte les marcades amb font.

Postproducció: perspectiva, llum i color

A Lightroom Classic, la funció Upright corregeix la perspectiva automàticament amb les opcions Auto, Level, Vertical i Full, i hi ha una opció guiada (Guided) en què dibuixes tu les línies que han de quedar rectes ⁹. Adobe recomana activar primer les correccions de perfil de l'objectiu, perquè l'anàlisi de la correcció sigui millor, i fer servir l'opció de retall restringit (Constrain Crop) per treure les vores blanques que deixa la correcció ⁹. Ordre de treball (pauta):

1. Perfil de l'objectiu (distorsió i enfosquiment de les cantonades).
2. Verticals amb Upright en mode vertical o guiat.
3. Balanç de blancs, prenent com a referència una paret blanca.
4. Exposició, llums i ombres, fins que les finestres tinguin detall i la sala es vegi com la veu l'ull.
5. Retocs puntuals: un endoll, un cable, una taca. Els elements permanents i els desperfectes no s'esborren (lliçó 2).