Els blocs, els textos i les cotes són el que converteix una planta en un document de projecte. Un moble dibuixat com a bloc es canvia a tot arreu d'un sol cop; un estil de text i un de cota desats a la plantilla fan que tots els plànols de l'estudi parlin igual. I la mida de les anotacions al paper s'ha de resoldre amb un mètode, no a ull.

Què és un bloc i per què estalvia feina

Un bloc és un conjunt d'objectes geomètrics i de text, amb altres dades, combinats en un sol objecte amb nom ¹. Cal distingir dues coses ¹:

• La definició: es desa dins del dibuix o de la plantilla, sense representació gràfica.
• Les referències: cada inserció del bloc al dibuix, generada a partir de la definició.

Avantatges respecte de copiar línies ¹: una referència és un sol objecte, fàcil de moure, copiar i girar; pot portar dades (atributs); si edites la definició, s'actualitzen totes les referències; i els elements repetits ocupen molt menys. En interiorisme són blocs el mobiliari, els sanitaris, les portes, els símbols de secció i de nivell i el caixetí.

L'ordre BLOCK crea una definició a partir dels objectes seleccionats ²: hi dones un nom, tries el punt base i selecciones els objectes. El punt base és el que va enganxat al cursor quan insereixes el bloc, i després apareix com a pinça per moure'l i girar-lo ². Pauta: per a un moble, una cantonada del darrere o el centre del costat que va contra la paret; per a una porta, el brancal on va la frontissa.

Blocs que s'adapten a la capa on els insereixes

Els objectes d'un bloc poden conservar les seves propietats o heretar-les del dibuix on s'insereixen ³. L'ajuda d'Autodesk ho resumeix així ³:

La geometria dibuixada a la capa 0 hereta, quan forma part d'un bloc, les propietats de la capa del bloc ². Per això la pauta d'una biblioteca de mobiliari és dibuixar cada peça a la capa 0 amb propietats ByLayer: la mateixa butaca surt amb el gruix de 30 mobiliari en una planta i en discontínua a 70 sobre el tall si cal, sense tocar-la.

Biblioteques de blocs i blocs dinàmics

Els blocs es poden inserir des de la galeria de la cinta, la paleta Blocks, les paletes d'eines o el DesignCenter ¹. La paleta Blocks (ordre BLOCKSPALETTE) té pestanyes per al dibuix actual, els recents, els preferits i les biblioteques; en col·locar un bloc d'una biblioteca, se'n copia la definició al dibuix actual ¹. Una biblioteca pot ser una carpeta de fitxers DWG (un bloc per fitxer) o un sol dibuix que conté una família de blocs ¹.

• Quan prepares un fitxer per fer-lo servir de bloc, situa l'objecte a l'origen, 0,0, que serà el punt base per defecte ¹.
• Per desar en un fitxer nou uns objectes o un bloc del dibuix, WBLOCK; per fer servir els components d'una referència, EXPLODE ¹.
• PURGE elimina les definicions que no es fan servir; no pot treure les que tenen referències ¹.
• Els blocs que descarregues de fabricants s'han de comprovar: que estiguin ben dibuixats i a escala ¹.

Blocs dinàmics. Porten regles que en controlen l'aspecte i el comportament quan s'insereixen o s'editen, limitades a operacions 2D ⁴. Es creen a l'editor de blocs, amb l'ordre BEDIT, a la pestanya Home, quadre Block ⁴. Cada paràmetre apareix com una pinça o un control especial i va associat a una acció: per exemple, un paràmetre lineal amb una acció d'estirar, o un paràmetre de consulta (lookup) que, a l'exemple de l'ajuda, deixa triar l'angle d'obertura d'una porta ⁴. A AutoCAD LT no es poden definir restriccions dins dels blocs, tot i que s'hi poden fer servir blocs creats amb altres productes ⁴. Una porta amb l'amplada estirable i l'obertura girable substitueix vint blocs de portes.

Atributs. Els textos d'un bloc són fixos; els atributs permeten que cada referència tingui un valor diferent (un número d'estança, un codi de peça). L'ordre en què defineixes els atributs és l'ordre en què es demanen en inserir el bloc, i després es corregeixen amb l'editor d'atributs, EATTEDIT ². Les dades dels atributs es poden extreure a taules o a fitxers externs ¹. El caixetí de la plantilla és el candidat perfecte: projecte, plànol, escala, data i número de làmina com a atributs.

Text: estils i rètols

• Text de diverses línies. L'ordre MTEXT (àlies MT) crea notes en un quadre que pots redimensionar abans, durant i després d'escriure; l'editor té tabulacions, sagnats i columnes, i el text es corregeix fent-hi doble clic ⁵.
• Estils de text. Amb STYLE desas un nom amb la tipografia i l'estil de lletra; l'ajuda recomana desar els estils nous a la plantilla ⁵. Pauta: un estil per a títols, un per a noms d'estança i un per a notes, amb la mateixa tipografia que la plantilla de làmines del TD1.
• Directrius. MLEADER (àlies MLD) crea textos amb línia de directriu per a etiquetes i crides; els estils es fan amb MLEADERSTYLE i també es desen a la plantilla ⁵. Serveixen per assenyalar materials i acabats a la planta.

Cotes: primer l'estil, després la cota

Els estils de cota estableixen i fan complir un estàndard de dibuix: l'ordre DIMSTYLE fixa les variables que controlen l'aspecte i el comportament de les cotes, i tot es desa dins de cada estil ⁶. L'estil per defecte és Standard en imperial i ISO-25 en mètric ⁶. Entre els tipus de fletxa disponibles hi ha els traços arquitectònics (architectural ticks) i els punts ⁷; per a plànols d'interiors, la pauta d'aquest taller és el traç arquitectònic. Les cotes són associatives: s'actualitzen quan modifiques els objectes ⁷.

Pauta per a una planta d'interiors: una cadena exterior amb les obertures i els entrepanys, una cota total per façana i, a dins, les mides lliures de cada estança. En mil·límetres i sense decimals. Al M03 hi trobaràs els criteris de cotació; aquí, l'eina.

La mida de les anotacions al paper

Un text de 2,5 mm al paper ha de mesurar 125 mm al model si la planta s'imprimeix a 1:50. AutoCAD ofereix diverses maneres de resoldre-ho, i a la pestanya Fit de l'estil de cota en trobaràs tres ⁹:

• Use overall scale of (variable DIMSCALE): un sol factor que multiplica totes les mides de l'estil (text, fletxes, separacions) sense canviar els valors mesurats ⁹.
• Scale dimensions to layout: calcula el factor a partir de l'escala de la finestra de presentació ⁹.
• Annotative: la cota passa a ser anotativa ⁹.

Els objectes anotatius es defineixen per la seva alçada al paper i poden tenir una o més escales d'anotació. Cada finestra de presentació té la seva escala d'anotació, normalment igual que l'escala de la vista, i un objecte anotatiu només es mostra a les vistes amb una escala que tingui assignada ¹⁰. Poden ser anotatius els textos i els seus estils, els blocs i els atributs, les trames, les cotes i els seus estils i les directrius múltiples ¹⁰.

A la lliçó següent veuràs la quarta via, la que l'ajuda d'Autodesk presenta com la més senzilla: acotar directament al layout. Pauta per triar: si una planta surt a una sola escala, cota al layout; si el mateix model ha de sortir a 1:50 i a 1:20, objectes anotatius.

Per veure-ho en acció: vídeos · vídeos