Un tèxtil d'interior es tria com un vestit, però ha de durar anys, aguantar sol, fregaments i rentats, i a vegades complir una norma de foc. La lliçó et dona el vocabulari i les dades per triar-lo amb criteri: de quina fibra és, com està teixit i què diu la seva fitxa tècnica.

Del vestit a l'estança

Si vens de la moda, ja domines bona part d'aquesta lliçó: fibres, lligaments, caiguda, tacte. El que canvia a l'interior és l'escala del temps i de l'esforç. Una cortina rep sol cada dia durant anys, un sofà rep fregaments a la mateixa zona, i una catifa es trepitja. Per això, a més del que veus i toques, has de llegir dues coses: l'etiqueta de composició i la fitxa d'assajos del fabricant.

Barcelona té una de les millors col·leccions per educar l'ull. El Museu del Disseny conserva una col·lecció d'arts tèxtils i indumentària iniciada el 1883 amb el llegat de Francesc Martorell ¹¹. Hi ha teixits coptes dels segles III al IX, teixits hispanoàrabs dels segles XII al XV, tapissos flamencs del segle XVI, brodats i indianes dels segles XVIII i XIX ¹¹. Els tapissos, recorda el museu, servien per cobrir parets i mobles ¹²: el tèxtil ha estat sempre una part de l'arquitectura interior, no un afegit.

Naturals, artificials i sintètiques

Les fibres naturals poden ser vegetals, de base de cel·lulosa (cotó, lli, cànem, sisal), o animals, de base proteica (llana, pèl, seda) ¹. Les fibres artificials i les sintètiques s'obtenen per extrusió d'un polímer durant la filatura. Les artificials parteixen d'un polímer natural i les sintètiques, d'un polímer sintètic; a les dues se les agrupa com a fibres químiques ¹. La primera fibra artificial la va obtenir H. de Chardonnet a França el 1889, a partir d'una solució de nitrocel·lulosa ¹.

Què diu l'etiqueta de composició

A la Unió Europea, les denominacions de les fibres i l'etiquetatge de la composició els fixa el Reglament (UE) 1007/2011 ². Afecta directament la teva feina, perquè tracta com a productes tèxtils també els recobriments de mobles amb almenys un 80 % de pes de components tèxtils, i els components tèxtils de la capa superior dels revestiments de sòl de diverses capes ². Tres regles que convé saber llegir:

• Només valen les denominacions de la llista oficial (annex I del reglament) ². Un nom comercial o un adjectiu atractiu no substitueixen la denominació: busca-la a l'etiqueta.
• «100 %», «pur» o «tot» només es poden fer servir si el producte és d'una sola fibra ².
• Si hi ha diverses fibres, s'indiquen totes, amb el percentatge en pes i en ordre decreixent ². Una fibra de fins al 5 % del pes, o diverses que sumin fins al 15 %, es poden agrupar com a «altres fibres» si no es poden determinar fàcilment en fabricar-les ².

Per a les catifes i els revestiments de sòl amb revers i superfície d'ús de fibres diferents, l'etiqueta pot indicar només la composició de la superfície d'ús ². Ho tornaràs a veure a la lliçó de catifes.

Les fibres naturals, una a una

L'Institut Canadenc de Conservació, que publica guies per a museus, resumeix així el comportament de les quatre grans fibres naturals ³:

Font de la taula: ³. Tradueix-ho a decisions: el lli és ideal per a una cortina que ha de deixar passar la llum i respirar, si el client accepta l'arruga; la seda, en una finestra assolellada, és una mala inversió; la llana demana manteniment contra les arnes.

Artificials i sintètiques

La viscosa és cel·lulosa regenerada ². La base de dades de materials del Museu de Belles Arts de Boston indica que el raió (el nom nord-americà de la viscosa) es deteriora lentament a la llum del sol i es degrada amb àlcalis forts, àcids i lleixiu pur ⁶. De la poliamida o niló en diu que és forta, tenaç i elàstica, que es fa servir en catifes i que la llum del sol la degrada ⁵. Del polièster, que és fort i resistent a l'encongiment, l'estirament, les arrugues, els insectes i la majoria de productes químics, amb propietats que varien molt segons el tipus ⁴. I l'acrílic apareix com a substitut de la llana en mantes, entre altres usos, sensible a la calor i propens a acumular electricitat estàtica ⁷.

Lligaments: tafetà, sarja, setí i jacquard

Un teixit és l'encreuament de dos sistemes de fils: l'ordit, els fils verticals, i la trama, els horitzontals ⁸. Com es creuen, el lligament, en decideix l'aspecte i la resistència:

El setí és un bon exemple del canvi d'escala. En un vestit de nit és perfecte; en el seient d'una cadira de menjador amb una família amb gats, les basques llargues s'enganxaran en poques setmanes.

La fitxa tècnica d'un teixit d'interior

Els editors de teixits d'interior acompanyen cada referència d'una fitxa amb assajos normalitzats. Dues dades que hauries de mirar sempre:

• Resistència a l'abrasió (Martindale). La norma EN ISO 12947-2 determina quan es trenca una proveta de teixit fregada en un aparell Martindale, amb inspeccions a intervals fixos ⁹. No s'aplica als teixits recoberts ni laminats ⁹. El resultat es dona en cicles; les xifres que separen un ús domèstic d'un de contracte no són a la norma citada [PENDIENTE: llindars de cicles per ús, d'una norma de producte o d'una guia oficial].
• Solidesa del color a la llum. La ISO 105-B02 mesura com canvia el color d'un tèxtil sota un llum de xenó que representa la llum del dia (D65), comparant-lo amb unes referències de llana blava ¹⁰. És la dada que importa per a una cortina o un sofà a tocar d'una finestra.

Completa la fitxa amb el que ja saps del M08: composició, pes, amplada, manteniment, reacció al foc si l'ús ho demana (lliçó 2) i data de consulta. Si el fabricant no dona una dada, demana-la: un buit també és informació.