La cuina és l'estança amb més mides per metre quadrat de la casa. Tens normes catalanes que en fixen el mínim i unes pautes professionals, nascudes als Estats Units, que en descriuen el bon funcionament. El triangle de treball és la més coneguda, però és una pauta, no una norma: l'eina serveix per comprovar, no per dissenyar sola.

De Frankfurt a la cuina equipada

La idea que una cuina es pot dissenyar com un lloc de treball té una data. El 1926, l'arquitecta vienesa Margarete Schütte-Lihotzky va dissenyar la cuina de Frankfurt com a prototip estàndard per al programa d'habitatge del «Nou Frankfurt», per encàrrec d'Ernst May, aleshores responsable municipal de construcció ¹. El model eren les cuines dels vagons restaurant: processos de treball racionalitzats i un sistema modular estandarditzat que reduïa la superfície i permetia fabricar-la en sèrie, més barata ¹. Era un «taller de cuinar» separat de l'estar per una porta corredissa, i se'n van fer unes 10.000 en diverses variants fins al 1930 ¹. Avui es considera el prototip de la cuina equipada moderna ².

El que diu la norma a Catalunya

Per a habitatge nou, el Decret 141/2012 demana a la cuina, com a mínim ⁴:

• una aigüera i un aparell de cocció;
• un sistema d'extracció mecànica sobre la cocció que porti fums i bafs fins a la coberta;
• un espai lliure d'1 m entre el taulell de treball i la resta d'equipament o paraments;
• ventilació i il·luminació naturals directes, amb una superfície d'obertures d'una vuitena part de la superfície de la cuina, i una alçada útil de 2,20 m;
• si s'integra a l'estar o al menjador, una superfície vertical oberta de 3,50 m² a la zona d'unió.

La cuina forma part del conjunt estar-menjador-cuina, que en té la superfície mínima. La lliçó anterior en té el detall.

Centres de treball i triangle

L'associació professional nord-americana de cuina i bany (NKBA) defineix un centre de treball com un electrodomèstic principal amb la seva superfície de taulell. Els tres principals són la cocció, l'aigüera de neteja i preparació, i la refrigeració, i les distàncies entre tots tres formen el triangle de treball ³. Les seves pautes recomanen ³:

• que la suma dels tres costats no passi de 7,9 m, i que cap costat faci menys de 1,2 m ni més de 2,7 m, mesurats des del centre del front de cada aparell;
• que cap costat no travessi una illa, una península o un altre obstacle en més de 305 mm;
• que cap recorregut principal de la casa no creui el triangle;
• que un moble alt de tota l'alçada i fondària (una columna de forn, un rebost, la nevera) no separi dos centres de treball;
• que, si només hi ha una aigüera, estigui al costat de la cocció i de la nevera o al davant.

El triangle va néixer per a cuines amb tres aparells grans. Quan n'hi ha més (un segon forn, una segona aigüera), l'NKBA recomana que cada distància addicional entre centres també estigui entre 1,2 i 2,7 m ³. Si cuinen dues persones alhora, el triangle sol queda curt: pensa en dues zones que no es trepitgin.

Passadissos i superfícies de recolzament

Les pautes de l'NKBA, en mil·límetres tal com les dona l'original ³:

Compara la primera fila amb la norma: el decret català exigeix 1 m lliure davant el taulell ⁴, i la pauta nord-americana en recomana 1.067 mm per a una sola persona ³. El mínim legal i el confort no són la mateixa xifra. L'NKBA també desaconsella posar la cocció sota una finestra practicable ³.

Les sis tipologies de planta

La classificació següent és la que fa servir l'ofici per parlar amb el client i amb el fabricant de mobles. Els avantatges i inconvenients són pautes de projecte, no normes.

Sobre la cantonada, l'NKBA recomana que almenys un moble de racó porti un mecanisme d'emmagatzematge funcional ³. Sobre l'illa o la barra on la gent menja, les seves pautes demanen 813 mm des del taulell fins a la paret si ningú no passa per darrere, 914 mm si algú ha de passar de costat i 1.118 mm per passar caminant ³.

imatges de tipologies

Emmagatzematge a la cuina

L'NKBA mesura l'emmagatzematge en metres lineals de prestatge i calaix. Per a una cuina petita, de menys de 14 m², en recomana 35,56 m en total, i una part ha de quedar a menys de 1.829 mm de l'eix de l'aigüera principal ³. Per a la pauta d'accessibilitat, els objectes d'ús freqüent haurien d'anar entre 381 i 1.219 mm del terra ³. No cal comptar centímetres de prestatge en cada projecte, però l'exercici, fet una vegada, et dona l'ordre de magnitud del que es necessita.

Cas pràctic: la cuina paral·lela que era un passadís

Una cuina de 2,40 m d'ample amb dos fronts de 60 cm deixa 1,20 m de passadís: per sobre de l'1 m del decret ⁴ i de la pauta de 1.067 mm per a una persona ³. Però la porta del fons dona a la galeria on hi ha la rentadora, i tothom hi passa.

Opcions: traslladar la rentadora i convertir la galeria en rebost (el pas desapareix i la cuina deixa de ser passadís), o bé reordenar els fronts perquè l'aigüera i la cocció quedin en el tram més allunyat de la porta i la nevera a l'entrada. La segona opció manté la galeria però escurça el triangle i treu el pas de la zona de treball. Abans de proposar-ne cap, comprova els desguassos i la sortida de fums, que el decret vol fins a la coberta ⁴.