Un paviment d'exterior es tria per tres preguntes abans que pel color: rellisca quan és moll, aguanta les gelades, i deixa passar l'aigua cap on toca. Sota seu hi ha una impermeabilització que protegeix l'habitatge de baix i que el Codi Tècnic de l'Edificació (CTE) regula amb detall. I al voltant, una barana que una jardinera mal posada pot convertir en una escala per a un infant.

Lliscament: la classe 3 i on és obligatòria

El Document Bàsic de seguretat d'utilització i accessibilitat (DB-SUA) classifica els sòls en quatre classes, de la 0 a la 3, segons la resistència al lliscament, Rd, que dona l'assaig del péndol de la norma UNE 41901:2017 EX ¹. Ja ho vas veure al M08. Per a les zones exteriors, la taula 1.2 demana la classe 3, la mateixa que per a les piscines i les dutxes; les terrasses cobertes compten com a zona interior humida, amb classe 2 si la pendent és inferior al 6 % i classe 3 si és igual o superior ¹. La classe s'ha de mantenir durant tota la vida útil del paviment ¹.

Ara, un matís important: el DB-SUA exigeix aquesta classe als edificis o zones d'ús Residencial Públic, Sanitari, Docent, Comercial, Administratiu i Pública Concurrència ¹. L'habitatge (ús Residencial Habitatge) no hi és. Per tant:

• En la terrassa d'un hotel, d'un bar o d'una escola, la classe 3 a l'exterior és una obligació ¹.
• En la terrassa d'un habitatge, és una pauta professional: la referència més sòlida que tens per defensar una tria segura davant d'un client que vol un marbre polit a l'exterior.

Gelades: la resistència a la gelada

Una rajola que absorbeix aigua i es glaça es pot esquerdar o perdre l'esmalt. L'assaig de referència per a la ceràmica és el de la norma ISO 10545-12, «determinació de la resistència a la gelada», del 1995 i vigent ³. A la pràctica, si el projecte és en una zona on glaça, la fitxa del fabricant ha de dir que el producte resisteix la gelada segons aquest assaig. Si no ho diu, pregunta-ho abans de proposar-lo. [PENDIENTE: no s'ha pogut obrir el text de la norma (iso.org i une.org donen 403) per detallar l'assaig ni la relació amb l'absorció d'aigua de la UNE-EN 14411.]

El DB-HS demana el mateix a la capa de protecció d'una coberta: el material ha de ser resistent a la intempèrie segons les condicions ambientals previstes, i ha de pesar prou per contrarestar la succió del vent ².

Sota el paviment: una coberta transitable

Quan una terrassa és el sostre d'un altre espai, per al CTE és una coberta, i la regula la secció HS1 del Document Bàsic de salubritat (DB-HS), protecció davant la humitat ². Per a les cobertes el grau d'impermeabilitat exigit és únic, independent del clima ². Una coberta plana ha de tenir, entre d'altres elements, un sistema de formació de pendents, una capa d'impermeabilització, una capa de protecció (llevat que la impermeabilització sigui autoprotegida) i un sistema d'evacuació d'aigües amb canals, embornals i sobreeixidors ².

Font de la taula: taula 2.9 del DB-HS ². Per a una coberta transitable, la protecció pot ser ²:

• Solat fix: rajoles amb morter, pedra natural amb morter, formigó, llambordes sobre llit de sorra i similars. Les peces no es poden col·locar a tocar, sense junta.
• Solat flotant: peces sobre suports o rajoles soltes, sempre amb junta oberta. Les peces sobre suports van horitzontals, i els suports s'han de fabricar expressament per a aquest ús i repartir les càrregues.

Amb solat fix, cal fer juntes de dilatació al perímetre, als encontres amb paraments i en quadrícula, a 5 m com a màxim en cobertes no ventilades i a 7,5 m en ventilades ².

Els punts on entra l'aigua

La majoria de filtracions no venen del mig de la terrassa sinó de les trobades. El DB-HS en fixa unes quantes que afecten directament el projecte d'interiorisme ²:

• Paraments verticals: la impermeabilització ha de pujar com a mínim 20 cm per sobre de la protecció de la coberta, amb la trobada arrodonida o aixamfranada.
• Portes i obertures: o bé un desnivell de com a mínim 20 cm per sobre de la protecció, impermeabilitzat, o bé la porta reculada 1 m com a mínim respecte del parament, amb el terra fins a l'accés tractat com la coberta i una pendent del 10 % cap a fora (de l'1 % en balconeres que aboquen l'aigua lliurement, sense ampit).
• Embornals: amb una peça que reté els sòlids, enrasada amb el paviment en les cobertes transitables, i a 50 cm com a mínim dels paraments i dels elements que sobresurten.
• Sobreeixidors: obligatoris en les cobertes planes tancades per un parament en tot el perímetre quan hi ha una sola baixant, o quan l'embús d'una baixant no es pot desguassar per una altra o pot posar en perill l'estructura.
• Ancoratges: sobre un parament vertical per sobre del remat de la impermeabilització, o sobre la coberta resolts com un element passant o sobre una bancada recolzada.

Font de la llista: ². La conseqüència per al disseny és directa. El «terra continu de dins a fora» que demanen tants clients xoca amb el desnivell de 20 cm o amb la porta reculada ². I la pèrgola o el banc fixat amb tacs a terra perforen la impermeabilització si no es resolen com diu el DB-HS ². Totes dues coses són decisions de tècnic, no d'acabat.

Baranes: alçada i escalabilitat

Al M06 vas veure que el DB-SUA demana barreres de protecció als desnivells de més de 55 cm, de 0,90 m d'alçada com a mínim si el desnivell no passa de 6 m i d'1,10 m si el supera, mesurades des del terra ¹. En una terrassa, el que més sovint es trenca és la condició següent. En els edificis d'ús Residencial Habitatge, les barreres s'han de dissenyar de manera que els infants no les puguin escalar fàcilment ¹:

• Entre 30 i 50 cm d'alçada sobre el terra no hi pot haver punts de suport, inclosos els sortints gairebé horitzontals de més de 5 cm.
• Entre 50 i 80 cm no hi pot haver sortints amb una superfície gairebé horitzontal de més de 15 cm de fons.
• No hi pot haver obertures per on passi una esfera de 10 cm de diàmetre.

Font de la llista: ¹. Aquí ve la trampa del projecte: si aixeques el paviment amb un solat flotant nou, l'alçada de la barana es redueix en la mateixa mesura, perquè es mesura des del terra ¹. I una jardinera, un banc o una tarima posats a tocar de la barana fan de graó.

Cas pràctic: «vull el mateix terra a dins i a fora»

Una clienta reforma el menjador d'un àtic i vol que el porcellànic de dins continuï fins a la terrassa, sense graó, i amb una porta corredissa enrasada. La terrassa és la coberta del pis de sota.

1. Lliscament: comprova a la fitxa la classe del porcellànic d'interior. Si no arriba a la classe 3 que el DB-SUA fixa per a l'exterior, busca a la mateixa sèrie un acabat per a exterior que hi arribi ¹.
2. Gelada: confirma a la fitxa que el producte resisteix la gelada si l'edifici és en una zona on glaça ³.
3. Graó: per complir el DB-HS hi ha dues vies: el desnivell de 20 cm o la porta reculada 1 m amb el terra tractat com a coberta ². Hi ha solucions constructives que en redueixen la percepció, però les ha de decidir i signar un tècnic, perquè afecten la impermeabilització, que és un element comú.
4. Baranes: si el paviment nou puja el nivell del terra, comprova que la barana encara fa l'alçada mínima ¹.

Proposta honesta: la mateixa peça a dins i a fora, amb dos acabats, i un graó ben dissenyat que faci de llindar. Un graó resolt amb intenció és millor que una filtració al sostre del veí.