L'ergonomia converteix les mesures del cos en alçades i distàncies de projecte. La clau és relacionar cada superfície amb la part del cos que la fa servir: el taulell amb el colze, el prestatge amb l'abast, l'interruptor amb la mà. On hi ha norma, com en els banys i les cuines accessibles, la norma marca la mida; on no n'hi ha, mana la persona que hi viurà.

Ergonomia física, cognitiva i organitzativa

La International Ergonomics Association distingeix tres àmbits d'especialització ¹:

• Física: anatomia, mesures del cos, fisiologia i biomecànica, amb temes com les postures, la manipulació de materials o la disposició del lloc de treball ¹.
• Cognitiva: percepció, memòria, raonament i resposta motora, i com afecten la interacció amb els altres elements d'un sistema ¹.
• Organitzativa: l'optimització dels sistemes sociotècnics, les estructures i els processos, inclòs el teletreball ¹.

A l'interiorisme residencial la física és la protagonista, però la cognitiva hi és sempre: un interruptor que no es troba a les fosques o una aixeta que no s'entén són problemes d'ergonomia, no d'estètica.

La regla del colze: alçades de treball

L'INSST fa servir una llista de comprovació per avaluar el disseny dels llocs de treball. Hi considera un risc que, de peu, l'alçada de treball no estigui ²:

Font de les dues primeres columnes: ². La tercera és una traducció pròpia a tasques domèstiques: la norma laboral no parla de cuines, però la lògica és la mateixa. Assegut, la superfície de treball hauria d'estar aproximadament a l'altura dels colzes ².

Fixa't en un detall: el que compta és on treballen les mans, no on és el taulell. Dins d'una olla alta les mans treballen per sobre del taulell, i en un rentamans encastat, per sota.

Abasts: el que s'agafa i el que no

La mateixa llista de l'INSST considera un risc que els objectes estiguin massa lluny ²:

• els d'ús molt freqüent, a més de 25 cm de la vora de la taula;
• els d'ús mitjà, a més de 50 cm;
• els d'ús ocasional, a més de 70 cm.

També hi considera un risc els abasts per sobre de l'espatlla fets sovint o durant molta estona, i els abasts laterals o per darrere del cos ². La nota tècnica de l'INSST sobre l'abast en el pla sagital recull que estirar els peus, les cames, el tronc i les espatlles pot afegir uns 15 cm a l'abast si l'esforç és ocasional i no excessiu ³.

Traduït a un armari o a una cuina, això dona una manera d'ordenar per alçades, que pots fer servir com a pauta:

1. Entre el maluc i l'espatlla: el que es fa servir cada dia (plats, roba de temporada, productes de neteja habituals).
2. Per sota del maluc: el que pesa i es fa servir sovint, millor en calaixos que en portes, per no haver d'ajupir-se a buscar al fons.
3. Per sobre de l'espatlla: el que pesa poc i es fa servir poc.

Les alçades concretes surten de les persones de la casa: l'abast vertical de la persona més baixa marca el darrer prestatge «útil»; per sobre hi pot haver emmagatzematge, però amb escala.

Seure bé: cadira, taula i pantalla a casa

El Reial decret 488/1997 regula el treball amb pantalles de visualització. És una norma laboral, però el seu annex és una bona llista per projectar un racó de treball a casa ⁴:

• Pantalla: caràcters clars, brillantor i contrast ajustables, que es pugui orientar i inclinar, i sense reflexos molestos ⁴.
• Teclat: independent de la pantalla, inclinable, amb espai al davant per recolzar les mans i els braços, i de superfície mat ⁴.
• Taula: poc reflectant i prou gran per col·locar amb flexibilitat la pantalla, el teclat i els documents ⁴.
• Seient: estable, d'alçada regulable, amb el respatller reclinable i d'alçada ajustable, i amb un reposapeus per a qui el vulgui ⁴.

Per a l'interiorista, la conseqüència és d'ubicació: no posis la pantalla d'esquena a una finestra ni de cara a ella, si la llum hi provoca reflexos o enlluernament (en parlaràs a fons al mòdul d'il·luminació, M09), i deixa espai lliure sota la taula perquè les cames hi càpiguen.

Alçades de referència per a mecanismes i aparells

El Document Bàsic SUA del Codi Tècnic de l'Edificació (CTE DB SUA) defineix les condicions dels mecanismes i dels banys i cuines accessibles. A l'interior d'un habitatge, aquestes condicions només són obligatòries si l'habitatge ha de ser accessible ⁵. Tot i així, són la millor referència numèrica que tens, perquè estan pensades per a persones assegudes, grans o amb poca força.

Pensa-hi en clau de disseny universal (lliçó 4): les aixetes i les manetes de palanca són l'exemple que els principis del disseny universal posen per a un esforç físic baix ⁶. Un interruptor de tecla gran funciona igual de bé amb les mans plenes de bosses que per a una persona amb artrosi.

Ergonomia cognitiva: entendre l'espai sense pensar

Algunes pautes que no surten de cap norma però que fan una casa més fàcil d'usar:

• Coherència: tots els interruptors a la mateixa alçada i al mateix costat de les portes, el de l'obertura de la fulla.
• Correspondència: que la posició de cada tecla recordi la posició del llum que encén.
• Contrast: mecanismes que es distingeixin de la paret. El CTE demana contrast cromàtic als mecanismes accessibles, però no hi posa cap xifra ⁵; el criteri de contrast per LRV que vas veure al mòdul de color (M05) et serveix de referència.
• Previsibilitat: el que es fa servir junt, a prop. L'abocador d'escombraries a prop de la zona de preparació, i l'endoll del secador a prop del mirall.

Seguretat d'ús dins de casa

El CTE DB SUA també té exigències que t'afecten encara que l'habitatge no sigui accessible ⁵:

• Vidres: les parts vidrades de les portes i dels tancaments de dutxes i banyeres han de ser laminades o temprades i resistir sense trencar-se un impacte de nivell 3 segons la norma UNE-EN 12600 ⁵.
• Portes corredisses: d'accionament manual, han de deixar 20 cm com a mínim fins a l'objecte fix més proper, per evitar atrapaments ⁵.
• Banys que es tanquen per dins: si una porta es pot bloquejar des de l'interior i algú hi pot quedar atrapat, cal un sistema per desbloquejar-la des de fora ⁵. Tria condemnes que s'obrin des de fora amb una moneda.
• Paviments: la classificació de resistència al lliscament del CTE és obligatòria en usos com el residencial públic, el docent o el comercial, però no en l'ús residencial habitatge ⁵. Que no sigui obligatori no vol dir que no importi: com a pauta, tria per als banys i la cuina un paviment de la classe que el CTE demana per a les zones interiors humides d'aquests usos, que és la 2 si el terra fa menys d'un 6 % de pendent, i la 3 a les dutxes ⁵.

Cas pràctic

Una persona de 78 anys viu sola i vol reformar el bany. No té cap discapacitat reconeguda i l'habitatge no està obligat a ser accessible. Proposes igualment els valors de referència del CTE on no costen més: aixeta de palanca allargada, mirall baix, interruptor de tecla gran a 90 cm, condemna que s'obre des de fora i mampara de vidre laminat. Per a la dutxa, deixes un plat enrasat amb el paviment i l'espai per a un seient abatible, encara que avui no el faci servir. El cost és gairebé el mateix i el bany li servirà molts més anys.